Proxenetes amenaçats per l’auge de la lluita feminista

La prostitució es una de les eines més antigues, útils i efectives per a la perpetuació del masclisme i el patriarcat.

El missatge és clar i directe: una dona és una mercaderia que es pot comprar per a la satisfacció de qualsevol home que disposi d’una mica de diners. I encara que la controvèrsia sobre si és o no un treball com un altre qualsevol ve de lluny, cal preguntar-se per què durant els últims anys ha superat els estrets cercles als quals havia estat limitada per a transformar-se en un debat de dimensió social.

L’ascens de la lluita de masses feminista té molt a veure amb això. I es que quan milions de dones prenem els carrers per a deixar ben clar que som les propietàries exclusives del nostre cos i que no acceptarem cap servitud ni submissió dins la família, ni en el treball i tampoc en les relacions sexuals, tots els defensors del patriarcat, els que obtenen un benefici polític, econòmic i ideològic de la nostra opressió, se senten amenaçats. No parlem només dels que ocupen escons, butaques als consells d’administració de l’IBEX 35 o ens arenguen amb la seva moral homòfoba i pederasta des dels púlpits. En especial els proxenetes, estretament vinculats al món empresarial i polític, a l’aparell policial i al narcotràfic, obtenen més de 20.000 milions d’euros anuals de l’explotació sexual de les dones, han posat en joc totes les seves armes per a garantir que el seu negoci no sigui qüestionat socialment.

Llibertat d’elecció: un altre mentida dels rics

El capitalisme i el patriarcat van de la mà, per això mateix la prostitució no es només un assumpte de dones en general, sinó especialment de dones pobres. La imatge insistent que es repeteix en els reportatges favorables a la legalització, mostrant universitàries que es financen els seus estudis “acompanyant” a refinats i educats homes de negocis, no tenen res a veure amb la cruel realitat que estem tractant.

Parlem del patiment quotidià de milions de dones de la nostra classe, de les més oprimides i, per tant, les més vulnerables. A l’Estat espanyol el 70% de les dones que es troben atrapades en el negoci del sexe son immigrants, a Anglaterra el 81%, a Alemanya el 85%. A la Índia, 20 milions de dones guanyen 2 dòlars al dia per la seva “participació” en aquesta “indústria” tan lucrativa. 2 dòlars al dia per a ser penetrada oralment, vaginalment i analment per homes desconeguts. A Nova York, el 75% de les menors que es prostitueixen actualment són negres.

Prostitució es misèria, esclavitud, racisme i abús. No, la majoria de les prostitutes no tenen oportunitat d’escollir. De què estem parlant senyors i senyores partidàries de la legalització i que considereu la prostitució com un treball més? És especialment lamentable que hi hagin organitzacions d’esquerra i feministes, que intenten transformar aquesta esclavitud en un sinònim de llibertat, d’ocupació digna i drets. Normalitzar la prostitució com una activitat laboral no és una altra cosa que blanquejar la compra-venta del cos de les dones més pobres convertint-les en un mer objecte desproveït de voluntat.

“Cervesa, salsitxes i dones il•limitades per 70 euros”. (2)

La legalització de la prostitució, com en el cas d’Alemanya, llança un balanç clar. Ningú dubta del gran negoci que representa per als propietaris dels 3.500 bordells del país, però per a les dones que venen el seu cos les coses són molt diferents.

Com a totes les relacions de domini, la violència sobre qui s’ha de sotmetre és inevitable, i la cosificació de la dona arriba a cotes superlatives: “Noves noies al bordell Caligula de Berlín. Oferta de ‘sexe absolutament salvatge: 20 minuts per 20 euros’”. Com en tota activitat mercantil que es preï, els respectables proxenetes competeixen per a oferir el producte més exclusiu, oferint a Internet ‘serveis’ d’aquest tipus: “El dimecres estem organitzant una festa ‘gang-bang’ (sexe grupal de diferents homes amb una dona) amb la Tina, de 19 anys, embarassada de 6 mesos... costa 35 euros.”

A Alemanya el consum de prostitució s’ha incrementat un 30% a conseqüència de la seva normalització. Com assenyala la doctora Ingebotg Graus en els seus articles, “que la gent jove celebri la seva graduació en un bordell” o s’ofereixi un “tour guiat pels bordells de la ciutat de Berlín als estudiants recent arribats “ és habitual. Algú pot sostenir que aquestes pràctiques no alimenten la cultura de la violació? Un estudi realitzat dos anys després de la legalització (2004) per el Ministeri de la Família alemany, va concloure que el 92% de les prostitutes havien estat agredides sexualment.

L’abolicionisme hipòcrita del PSOE. Per una alternativa de classe que defensi a les prostitutes i acabi amb la tracta i l’esclavitud sexual

Oposar-nos activament a la legalització de la prostitució significa també lluitar contra la criminalització de les prostitutes, i denunciar la hipocresia i oportunisme del govern del PSOE en el seu suposat feminisme.

Aquest govern compta amb moltes dones en el seu si, és cert, però recordem que el president i totes les ministres han manifestat el seu respecte amb les decisions judicials que deixen en llibertat provisional als violadors, o condemnen a Juana Rivas amb una sentència insolentment masclista. El mateix es pot dir sobre la realitat social que obliga a desenes de milers a vendre els seus cossos als carrers i bordells. El govern del PSOE durant anys, amb les seves polítiques de comiats, retallades socials, desnonaments, mesures repressives contra els i les immigrants, precarietat i salaris baixos, i humiliació respectuosa davant el poder de l’església, no ha fet res per a combatre les arrels de la prostitució. Tenir una posició formalment abolicionista i ser un pilar sòlid del sistema capitalista i del patriarcat és una completa incongruència.

Les dones explotades per la màfia del sexe són objecte de la violació salvatge que genera aquest sistema econòmic. El seu alliberament no vindrà de la mà de sindicats de proxenetes, ni de normalitzar l’esclavitud convertint-la en “treballadores del sexe”, sinó de la batalla per a transformar la societat.

Des de Lliures i Combatives lluitem en primera línia pels drets de les víctimes, no per a garantir el negoci dels seus botxins. Per això exigim als poders públics:

1. Enduriment de les penes a proxenetes, traficants de persones i beneficiaris de l’explotació sexual d’éssers humans. Confiscació de les seves fortunes personals i patrimoni per a invertir-los en garantir els drets socials i econòmics de les seves víctimes i les seves famílies. Regularització i dret a la ciutadania per a totes les prostitutes estrangeres víctimes de la tracta.

2. Atorgar a les prostitutes mitjans econòmics per a sortir de l’esclavitud sexual. Una vivenda pública digna i accessible, ocupació digna i subsidi d’atur fins a trobar treball, i protecció social, sanitària i educativa als seus fills i filles que eviti la violència contra ells.

3. Educació sexual obligatòria als centres educatius des de l’escola infantil fins a la universitat, per a combatre el masclisme, la violència contra les dones i la homofòbia.

Notes

1. Entre els cinc signants de l’acta de constitució de OTRAS trobem els noms de Joaquín Donaire Mateos i Concepción Borrell, titulars també de l’empresa-associació APROSEX, dedicada a fomentar la prostitució i organitzar cursos i tallers per a prostitutes “novates” que costen entre 60 i 90 euros, als quals es fan pràctiques de fel•lacions i diferents formes de penetració. Aquesta associació ha rebut més de 25.000 euros en subvencions de l’Ajuntament de Barcelona.

2. Totes les cites i dades d’aquest apartat estan recollides de l’esgarrifós article El model alemany està creant un infern a la terra de la Dr. Ingerborg Graus.
(https://somoslamitad.wordpress.com/2016/11/14/el-modelo-aleman-esta-creando-el-infierno-en-la-tierra/)

Volver