Un poderós moviment està sacsejant l'escena política internacional. Milions de dones arreu del món ens hem aixecat en defensa dels nostres cossos, els nostres drets i les nostres vides, assenyalant la terrible opressió que el sistema capitalista exerceix contra la majoria de nosaltres.

La crisi econòmica ha desemmascarat el que veritablement significa el capitalisme per a les dones treballadores: menor salari per la mateixa feina, condicions laborals de semiesclavitud, pensions més baixes, dependència econòmica o assetjament sexual.

Per això, les dones treballadores han onejat a les fàbriques, empreses i llocs de treball la bandera contra el masclisme i l'opressió sexista, unint-la a la lluita contra la precarietat i l'austeritat i posant-se al capdavant de massives vagues i mobilitzacions.

A finals del mes d'octubre, el New York Times publicava que el magnat tecnològic Google havia permès que alts càrrecs directius acusats d'abús sexual contra treballadores abandonessin l'empresa a canvi de generoses i milionàries indemnitzacions.

La vaga de Google: un crit mundial contra l'assetjament sexual

La resposta de les treballadores i els treballadors va ser immediata: l'1 de novembre 20.000 empleats de més de 50 oficines de tot el món (des de Singapur a San Francisco, passant per Dublín o Sydney) protagonitzaven massives protestes en contra de l'assetjament sexual, pel fi de la bretxa de gènere i racial i per la igualtat salarial.

Davant dels intents de l'empresa de dividir les reivindicacions de les treballadores en línies de gènere, les dones van fer una crida a la solidaritat dels seus companys homes, que representen el 69% dels empleats del sector. I aquest ha estat precisament, juntament amb la valentia de les companyes, un dels punts clau de l'èxit del Google walkout: dones i homes, oprimides i oprimits, en una lluita sense treva contra el masclisme, parant la seva activitat i sumant-se a les protestes contra aquells que obtenen sucosos beneficis a força d'explotar a la majoria.

Aquestes protestes, que prenen el millor del moviment #MeToo que ha sacsejat la consciència de milions de persones, han demostrat que el camí per a acabar amb l'assetjament i la precarietat és la unió de les treballadores i els treballadors i l'organització en els centres de treball. En aquesta direcció precisament, i amb demandes molt concretes, apunten les milers de persones que estan protagonitzant aquesta batalla: creació immediata de comitès de treballadores que siguin els que s'encarreguin de prendre mesures contra els masclistes, accions planificades per a protegir les empleades i recursos reals per a aconseguir uns llocs de treballs lliures de sexisme i explotació.

Les treballadores de McDonald's: "No estem en el menú"

Les treballadores de la cadena de menjar ràpid més gran del món van anar a la vaga el passat mes de setembre a més de deu ciutats dels Estats Units en protesta per l'assetjament sexual que pateixen en els restaurants McDonald's.

Els comitès que van organitzar el dia de lluita, formats majoritàriament per dones llatines que pateixen una doble explotació en els seus llocs de treball, han aixecat la veu en defensa d'uns llocs de treball segurs en un dels sectors on les condicions laborals són més precàries i el 90% de les dones han patit algun tipus d'assetjament sexual.

Com han assenyalat les companyes, i els molts companys que s'han sumat a les protestes a les portes dels restaurants, la terrible xacra masclista que viuen dia a dia, forma part de l'ambient generalitzat de manca de respecte, explotació i menyspreu als treballadors i té la seva base en l'enorme precarietat que pateixen, col·locant-les en una posició d'enorme vulnerabilitat davant d'aquestes situacions. La gran multinacional no només permet que horribles episodis masclistes segueixin succeint-se sinó que també prohibeix als empleats sindicar-se i es va oposar rotundament a la pujada del salari a 15 dòlars l'hora.

Les dones a Glasgow han fet història

8.500 treballadores del sector públic a Glasgow protagonitzaven els dies 23 i 24 d'octubre la major vaga per la igualtat salarial de la història d'Escòcia. Després de dotze anys suportant retallades en els drets laborals i baixos salaris, les dones han dit prou.

La manifestació de 10.000 persones que va recórrer els carrers de la ciutat escocesa va ser la culminació d'una jornada que s'iniciava amb accions informatives, repartiment d'octavetes i protestes multitudinàries. La solidaritat que han despertat les reivindicacions de les vaguistes, no només per part dels treballadors -que es van negar a creuar la línia dels piquets, secundant també aquesta vaga- sinó també entre la societat, demostren el poder que tenen les treballadores organitzades quan s'utilitzen els mètodes de lluita de la nostra classe.

Les dones pobres, les joves i treballadores, arreu del planeta, estan demostrant l'enorme potencial que existeix per a acabar amb l'abús masclista i l'explotació capitalista que patim en els nostres llocs de treball i en la nostra vida.

Volver

LyC-8.jpg

Descarga nuestro periódico en castellano · català · euskera

 

IR

SE

Rosa

Rosa