Després de la derrota estrepitosa del bloc reaccionari del PP, Cs i Vox a les eleccions generals del passat 28A, aquest 26 de Maig es celebraran eleccions municipals. Que milions de treballadors i treballadores, joves, pensionistes tanquem el pas a la dreta i l'extrema dreta amb el vot és un primer objectiu ineludible i des del Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives cridem a omplir les urnes en defensa d'un programa d'esquerres. Però també cal treure les lliçons dels ajuntaments "del canvi", i les expectatives frustrades en la legislatura que ara acaba.

L'esclat del moviment 15-M, la batalla contra els desnonaments liderada per la PAH, les vagues generals, lluites obreres exemplars com la de Coca-Cola; la marea groga educativa, la marea blanca de la sanitat, la Marxa de la Dignitat que va reunir un milió de persones a Madrid, o l'aixecament del barri de Gamonal, tot això es va expressar amb força en les eleccions de 2015.

El triomf de Podem i les candidatures vinculades a la lluita i als moviments socials a Barcelona, Madrid, Saragossa, la Corunya, Cadis, València i centenars de localitats més, concretava les aspiracions d'un canvi profund en les nostres condicions de vida, en la situació dels nostres barris i ciutats. Un canvi per aconseguir l'accés a habitatges públics i assequibles per a totes i tots, remunicipalitzar els serveis socials privatitzats, construir escoles infantils i establir una xarxa de transport públic digne i barat, defensant l'ocupació de qualitat i amb bons salaris.

Quin és el balanç dels Ajuntaments del Canvi?

No obstant això, la majoria de les promeses i compromisos anunciats per les candidatures del canvi van ser abandonats ràpidament. L'exemple de Madrid és molt significatiu. Manuela Carmena, en lloc de desafiar la "regla de la despesa" del deute aprovada per Montoro, que impedeix a les administracions augmentar la despesa pública, va optar per complir fidelment amb les exigències del Govern del PP i dels banquers, abandonant el programa que li va donar la victòria.

Els grans recursos de l'ajuntament, en lloc de ser invertits en beques de menjador i llibres per a les famílies treballadores, a la creació de desenes de milers de places d'escoles infantils, en la millora del transport públic i el seu abaratiment, en un parc d'habitatges socials per combatre l'especulació i els lloguers abusius, en la neteja dels nostres barris, en infraestructures esportives i culturals gratuïtes, a recuperar els serveis privatitzats..., tots aquests recursos es van destinar al pagament puntual d'aquest deute amb la gran banca.

Per descomptat, Manuela Carmena apel·la al compliment de la llei, la mateixa llei que protegeix violadors, corruptes i franquistes, i afirma que els que no vulguin empreses i bancs no haurien de governar ajuntaments. Aquest llenguatge és familiar: és el de la cessió davant els grans poders econòmics i el de la renúncia a la mobilització social.

A la Barcelona d'Ada Colau les coses tampoc han anat millor. El deute se segueix pagant puntualment. Malgrat un tímid augment de la despesa social, el deteriorament dels barris obrers de Barcelona segueix el seu curs, alimentant la desigualtat i la pobresa.

També hem vist que la fi dels desnonaments i la inversió en habitatge públic han quedat en paper mullat. A Barcelona els desnonaments arriben avui xifres similars a les dels pitjors anys de la crisi. Milers de famílies no tenen una casa tot i que els bancs posseeixen tres milions de pisos buits a tot l'estat. Mentrestant es construiran 10.500 pisos de luxe a Madrid gràcies a l'Operació Chamartín, un regal de Carmena al poder financer i que s'allunya totalment de la política urbanística amb la qual Ara Madrid va arribar a l'alcaldia. Lamentablement, hem d'assenyalar que aquesta és la política que aplana el camí perquè la dreta recuperi les seves posicions perdudes el 2015.

Necessitem trencar amb la lògica del capitalisme

Si es renuncia a aplicar un programa combatiu de confrontació amb els banquers i els capitalistes, és impossible fer una política en benefici dels joves i els treballadors.

La banca i les grans empreses són les que realment controlen el poder sota el sistema capitalista. El règim del 78, seguint els dictats de l'austeritat i les retallades, ha legislat per beneficiar el sector financer i especulador, que han fet fortunes amb la privatització massiva dels serveis socials. També, amb suport del PP i el PSOE quan governaven la major part dels ajuntaments, es van bloquejar legalment les accions en defensa de les famílies treballadores.

En aquests anys, milions de treballadors i joves hem lluitat tenaçment als carrers amb el nostre crit de combat: "Sí que es pot". Sabíem que els capitalistes s'oposarien una resistència aferrissada, així com els mitjans de comunicació al seu servei i els seus representants polítics. Però estàvem convençuts que era possible trencar aquesta resistència -i seguim estant-ho-, sempre que els ajuntaments del canvi, ajudats per la immensa mobilització i el gir a l'esquerra d'amplíssimes capes de la societat, es basessin en aquesta força, la impulsessin i l’organitzessin per a defensar un autèntic programa de transformació social.

Com hem cridat a totes les manifestacions que hem protagonitzat durant aquests últims anys -en la lluita contra les revàlides, pels drets de les dones i joves treballadores, contra el canvi climàtic, per la república catalana del poble, els treballadors i el jovent, contra els desnonaments ... - el canvi està al carrer i no al parlament. Per descomptat, volem frenar la dreta a les urnes, però per canviar radicalment les nostres condicions de vida hem de continuar amb la mobilització al carrer. Apostar tot al joc institucional, als tribunals de justícia i a les lleis de l'Estat és donar l'esquena als que col•loquem als Ajuntaments del canvi on estan avui amb la nostra lluita i el nostre vot.

Per això és fonamental aprendre de l'experiència i construir una esquerra combativa que no renunciï al seu programa i es basi en la força del moviment. Només així aconseguirem un canvi real i impedirem que la dreta torni a governar.

Volver

LyC 9

Descarga nuestro periódico en castellano · català · euskera

 

IR

SE