Avui com ahir, la lluita revolucionària és l'únic camí

La revolució francesa va suposar el primer gran pas de la dona en la seva presa de consciència com a actora i protagonista de la lluita de classes. Com passaria més de 100 anys després amb la Revolució Russa, la revolució francesa també s'inicia per les protestes de les dones davant la carestia de la vida; són les primeres en posar-se en marxa cap a Versalles, i van ser la punta de llança durant tot el període revolucionari. Tal com assenyalava un policia al 1795, "són principalment les dones les que agiten, les que transmeten tot el seu frenesí en l'esperit dels homes". Fruit de l'ímpetu revolucionari es va redactar la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791).

Serà durant el segle XIX quan comencin a sorgir moviments sufragistes vinculats inicialment al naixent moviment socialista i comunista. És el cas de Flora Tristán, una de les primeres feministes socialistes, i que va vincular la lluita per l'emancipació de la dona amb la lluita de la classe treballadora. Va descriure amb cruesa la misèria del proletariat anglès poc abans que Engels a Passejades per Londres, i va escriure un dels primers pamflets fundacionals del moviment socialista, La Unió Obrera, obra fonamental de la biblioteca de Marx.

Molts situen l'origen del 8 de Març a 1857, quan les treballadores tèxtils a Nova York, sector predominant femení, van manifestar-se i omplir els barris adinerats de la ciutat reclamant reduir les seves jornades extenuants d'entre 12 i 16 hores i millores en els seus salaris miserables.

L'aixecament de les 20.000

És a partir del segle XX quan el moviment feminista es desenvolupa amb més força. Al Març de 1908, 15.000 obreres tèxtils van marxar per la ciutat de Nova York exigint millors salaris, la reducció de la jornada laboral, i el dret al vot. Poc després, al Novembre de 1909, esclata la revolta coneguda com l'aixecament de les 20.000, una vaga en la indústria de camises que va durar 11 setmanes i la principal dirigent va ser una dona, Clara Lemlich.

Les dones ocupaven el 60% dels llocs de treball en les diferents subcontractes, cobrant entre 3 i 4 dòlars a la setmana enfront dels entre 7 i 12 que cobraven els homes en les indústries principals. La vaga va haver d'enfrontar-se al començament no només amb la repressió d'empresaris i autoritats, sinó amb l'oposició dels principals dirigents sindicals de l'AFL (Federació Americana del Treball), que menyspreaven el treball de les dones, rebutjant la igualtat salarial i que s’equiparessin els salaris entre homes i dones. Finalment, després d'una dura batalla, es va aconseguir una victòria parcial tant per a dones com per a homes, amb un acord que va imposar la jornada laboral de 52 hores (abans entre 65 i 75 hores), 4 dies de vacances pagades, cap discriminació per als treballadors sindicats, i que els treballadors poguessin negociar col·lectivament els seus salaris.

Aquesta lluita va suposar un fort impuls en la lluita de les treballadores i els treballadors per millors condicions de vida, estenent-se durant els següents 5 anys en altres sectors i fàbriques. En el sector de la indústria tèxtil, 339 companyies de 353 van signar l'acord. Una excepció va ser el taller de camises Triangle, una de les més importants i el cap de la qual va rebutjar negociar amb les treballadores, les condicions eren terribles. Els patrons de la fàbrica, situada en un 8è, 9è i 10è pis, bloquejaven les portes per impedir que les treballadores poguessin fer descansos o parades. Quan el 25 de Març de 1911 es va propagar un incendi, van acabar morint 140 treballadores, moltes llançant-se al buit des de les finestres. Després d'aquesta massacre, que va mostrar les horribles condicions en què treballaven, les protestes públiques van forçar importants canvis en la legislació de Seguretat i Salut laboral i industrial.

La lluita de la dona treballadora no té fronteres

El 1907 diferents revolucionàries socialistes funden i impulsen la Internacional Socialista de Dones, i posteriorment, el 1910 a Copenhaguen, Clara Zetkin proposa al Congrés d'aquesta Internacional que s'estableixi el 8 de Març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora, en homenatge a totes les dones que van donar la seva vida a la lluita contra l'explotació capitalista, i per la plena igualtat i el sufragi universal per a totes les dones. Van assistir a aquest Congrés més de 100 dones de 17 països, entre elles les tres primeres dones escollides per al parlament Finès, i es va aprovar celebrar aquest dia mitjançant un acte de solidaritat amb la vaga de les treballadores del tèxtil de Nova York.

Finalment el 1911 es celebra per primera vegada el dia de la Dona Treballadora a Àustria, Alemanya, Suïssa i Dinamarca, amb mítings de masses, arribant-se a concentrar un milió de persones. Durant la Primera Guerra Mundial la celebració se centra a exigir la pau i denunciar la carnisseria imperialista, destacant especialment l'exemple de Rosa Luxemburg, empresonada en 1916 per oposar-se públicament a la guerra i per difondre propaganda contra aquesta. Els homes morien al front, i les dones treballaven a la rereguarda lluitant cada dia per alimentar-se i poder alimentar els seus fills.

Rússia 1917, les dones també prenen el cel per assalt

Finalment, al Febrer de 1917, enmig d'una tremenda fam, esclata la revolució a Rússia. La carestia de la vida, tal com va passar 100 anys abans amb la revolució francesa, porta a les obreres de Petrograd a la vaga, exigint pa i pau, i sorprenent tant al règim tsarista com a les pròpies organitzacions socialistes. Aquest aixecament provocarà poc després la caiguda del tsar, i mesos després el triomf dels Bolxevics. Les dones russes, com en altres revolucions, juguen un paper central en tots els esdeveniment revolucionaris inclosa la presa de poder.

Un cop pres el poder pels treballadors, es conforma el primer Govern Soviètic, on per primera vegada en la història hi haurà una dona, Alexandra Kollontai, designada Comissària del Poble d'Assistència Pública. Es va declarar el 8 de Març com a dia festiu, la dona va conquerir el dret al vot, la igualtat plena en el sí del matrimoni, així com el divorci i l'avortament gratuït. Es van impulsar els serveis socials, menjadors, escoles infantils, per a intentar alliberar la dona de la pesada càrrega de la llar. I moltes dones van jugar un paper actiu i decisiu en l'Exèrcit Roig i en la seva lluita contra l'imperialisme i la contrarevolució, tant actuant com a soldats com actuant com a oficials i comissàries.

Al 1977 l'Assemblea General de l'ONU va establir el 8 de Març com el Dia Internacional de la Dona, excloent el terme de Treballadora, amb l'objectiu de descafeïnar el contingut de classe revolucionari que va donar origen a aquesta celebració. Amb molt d'esforç i sacrificis hem obtingut conquestes importants, però seguim patint la mateixa explotació que va impulsar al 1910 a les 20.000 treballadores de les camises de Nova York : contractes precaris, subcontractació, baixos salaris, etc. El proper 8 de Març serà una jornada històrica, mitjançant la vaga, l'eina de la dona treballadora, l'eina per a veritablement emancipar-nos.

Totes i tots a la vaga del 8 de Març!

Volver

IR

SE

Rosa

Rosa

cartel 10m castellano peq 1

 ¡Todas y todos a las concentraciones a las 12h!

Madrid: Puerta del Sol

Galiza  

Coruña: Obelisco

Vigo: Farola de Urzáiz

Ourense: Subdelegación do Goberno

Ferrol: Edificio Xunta     

Lugo: Edificio Xunta      

Asturias              

Gijón: Plaza del Parchís

Oviedo: Plaza de la Escandaler

Avilés: El Parche

Euskal Herria        

Bilbao: Arriaga

Donosti: Boulevard

Gasteiz: Virgen Blanca 

Iruñea-Pamplona: Udaletxeko Plazan-Plaza del Ayuntamiento         

Catalunya          

Barcelona: P. Universitat

Tarragona: P. Imperial Tarraco

Lleida: P. Ricard Vinyes

Girona: P. 1 Octubre               

País Valencià

València: Plaça de l’Ajuntament

Castelló: Plaça de l’Ajuntament

Alcoi: Plaça d´Espanya

St. Joan d'Alacant (Alacant): Plaça de l’Ajuntament

Illes Balears

Palma de Mallorca: Plaça del Tub

Andalucía           

Málaga: Plaza de la Constitución

Granada: Triunfo         

Córdoba: Plaza de las Tendillas

Huelva: Plaza de las Monjas

Sevilla: En las Setas     

Almería: Plaza de las Velas

Cádiz: Plaza San Antonio

Algeciras (Cádiz): Plaza de Andalucía           

Castilla León

Salamanca: Plaza Mayor

Navaluenga (Ávila): IES Valle del Alberche

Ponferrada (León): Plaza del Ayuntamiento

Aragón

Zaragoza: San Francisco

Murcia:

Murcia: Plaza de la Merced

Lorca: Plaza de España

Cartagena: 20h ICUE

Castilla La Mancha

Guadalajara: Subdelegación del Gobierno

Toledo: Zocodover

Villarrobledo (Albacete): Avenida Fco Tomás y Valiente 11:00h

Islas Canarias

Las Palmas de Gran Canaria: Parque San Telmo 11:00h

Extremadura

Don Benito (Badajoz): Plaza España

 

banner_manada_21jun18-2_web.jpg

Concentraciones

Viernes 22

 

Madrid: 19h Ministerio de Justicia

 

Catalunya

Barcelona: 19:30h Plaça St Jaume

Tarragona: 19h davant l’Ajuntament

Girona: 19h davant l’Ajuntament

 

Andalucía

Sevilla: 20h Plaza Nueva

Málaga: 19.30h Plaza de la Constitución

Granada: 19h Plaza Nueva

Córdoba 20.30 Templete del Bulevar

Jaén 19h Subdelegación del Gobierno

Cádiz: 19.30h Juzgados

Puerto Real: 19.30h Juzgados

Almería 20h Plaza del Educador

 

País Valencià

València: 19h Delegació de Govern

Castelló: 20h Plaça de l´Ajuntament

 

Asturies

Uviéu: 19h Juzgados de Llamaquique

Xixón: 19h Plaza del Parchís

Avilés: 19h Plaza del Parche

 

Palma de Mallorca: 20h Cort

 

Aragón

Zaragoza: 19h Audiencia Provincial

Teruel 12h Plaza de San Juan

Monzón 19h Plaza del Ayuntamiento

Andorra, 19h Plaza del Regallo.

Alcañiz, 19h Plaza de España

Jaca 19h Ayuntamiento

Sabiñánigo 19h Plaza de España

 

Tenerife 18h Plaza Weyler 

 

Murcia

Murcia 20h Plaza del General Belluga

Cartagena 20h Plaza ICUE

 

Santander 19h Delegación de Gobierno

 

Logroño 20h Palacio de la justicia

 

Extremadura

Cáceres 19h Plaza Mayor

Badajoz 20h Delegación de gobierno

 

Castilla La-Mancha

Toledo 19 Plaza Zocodover

Ciudad Real 19:30h Plaza del Pilar

Guadalajara: 19h Subdelegación del gobierno

 

Galiza

Vigo, 21h Farola de Urzáiz

Lugo, 20h Praza Maior

Noia, 21h Praza do concello

Redondela, 20:30h Xulgados

Burela, 21h Concello

Monforte, 20:30h, Praza de España

Viveiro, 20h Praza da Fontenova

Ribeira, 20h Praza do Concello

Ponteareas, 20:30h Xulgados

Cangas, 21:15h Praza do Concello

 

Castilla León

Salamanca 20h Plaza Mayor

Valladolid 20h Plaza Fuente Dorada

 

Euskal Herria

Bilbo 19h Juzgados

 

*Seguiremos ampliando todas las movilizaciones