Punxa aquí per veure la galeria de fotos

Punxa aquí per visitar la llista de vídeos

Lliures i Combatives · Sindicat d'Estudiants · Esquerra Revolucionària

Semblava difícil superar la jornada del 8 de març de l'any passat. Però ho hem tornat a fer! Milions de dones treballadores hem donat un altre pas ferm al capdavant, recolzades per centenars de milers dels nostres companys, i hem protagonitzant una jornada de vaga que sens dubte passarà a la història de les lluites socials i polítiques de l'Estat espanyol amb lletres majúscules.

Al matí, les mobilitzacions organitzades pel Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives van ser irresistibles: 2,5 milions d'estudiants en vaga, i més de 400.000 a les desenes de manifestacions que vam organitzar a tots els territoris. A la tarda, a les mobilitzacions unitàries, l'afluència va desbordar les previsions més optimistes: prop de 5 milions de treballadores, amb centenars de milers de companys al nostre costat, vam provocar un tsunami que ha desencadenat una profunda preocupació entre la classe dominant.

Eren moltes les senyals que feien presagiar l'explosió que hem viscut, començant per la realitat d'opressió, explotació i violència contra nosaltres que no s'ha solucionat tot i la retòrica "feminista" del govern de Sánchez, i que s'ha transformat en autèntica fúria contra la justícia patriarcal i davant les declaracions i provocacions del bloc reaccionari i neofranquista del PP, Cs i Vox.

La pressió social ha estat de tal magnitud, que els dirigents de CCOO i UGT no han pogut imposar la dinàmica de pau social que han vingut practicant en aquests anys. La lluita de classes i el moviment massiu de la dona treballadora pels seus drets els ha obligat a estendre en diferents sectors seva convocatòria de 2 hores de vaga a 24 hores, com ja havien fet altres sindicats de classe (CGT, Cobas, CNT, CIG , LAB, ELA...). Des de primera hora del matí del 8M, els mitjans de comunicació no van tenir més remei que ressaltar el creixent seguiment de la vaga laboral en què han participat prop de set milions de treballadores i treballadors.

El jovent en primera línia de batalla

El paper del jovent en aquesta jornada ha tornat a ser crucial, tal com es feia obvi en les massives mobilitzacions estudiantils convocades pel Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives que omplien carrers i places a les 12h del matí a tot l'Estat. Més de dos milions i mig de companyes i companys vam buidar les aules en suport a la vaga general de 24 hores organitzada pel Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives i prop de 400.000 joves vam omplir les manifestacions del matí!

A Barcelona més de 130.000 estudiants vam iniciar la nostra marxa a Plaça Universitat fins abarrotar el centre, més de 6.000 ens vam manifestar a Tarragona i milers més a Girona. A Madrid, una marea de més de 120.000 estudiants vam prendre la Puerta del Sol col·lapsant la Gran Via fins al Ministeri de Justícia. A Bilbo, Gasteiz, Donosti i Iruña la mobilització va ser brutal: desenes i desenes de milers, igual que a València, on 30.000 joves vam omplir les principals artèries de la ciutat. Les manifestacions estudiantils van inundar tot els racons: desenes de milers a Sevilla, Màlaga, Cadis, Còrdova, Granada, Almeria...; a Vigo i Ferrol, amb marxes multitudinàries de milers de joves. A Oviedo, Gijón i altres localitats d'Astúries amb més de 7.000. Milers i milers a Saragossa, Balears, més de 3.000 a Guadalajara, milers més a Castella-La Manxa, i la mateixa tònica a Salamanca i la resta de ciutats de Castella Lleó, a Extremadura, Múrcia i a desenes de ciutats més.

Les joves estudiants, al costat dels nostres companys, ens hem fusionat amb milions de treballadores i treballadorss en aquesta mobilització massiva contra la violència masclista, la justícia patriarcal i l'opressió capitalista. En totes les manifestacions, els crits de Ens volem vives, lliures i combatives!, Ja n'hi ha prou de justícia patriarcal!, La Manada és el sistema! o Visca la lluita de les treballadores! han estat eixordadors.

Les manifestacions organitzades pel Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives van ser tan multitudinàries, que el diari El País titulava així la seva crònica principal del matí: "Les estudiants lideren als carrers la protesta feminista del 8 de març".

Una marea humana a les manifestacions de la tarda

La mobilització del jovent en el matí d'aquest 8M era només el preludi del que serien les manifestacions unitàries convocades a la tarda. I efectivament, des de primera hora de la tarda, autobusos, metros, trens i carrers de tots els barris en desenes de ciutats, es tenyien de lila, s'omplien de cartells i pancartes fetes a mà, de cares pintades, de ganes de lluita i de força.

Més de més de 5 milions de dones treballadores i joves, al costat dels nostres companys de lluita, vam abarrotar cada racó de l'Estat a la tarda. Les imatges parlen per si mateixes. A Madrid, més d'un milió, igual que a Barcelona. Centenars de milers a València, Bilbo, Sevilla, Granada, Màlaga, Gasteiz, la Corunya, Gijón, Valladolid i a desenes de ciutats més. Una marea humana omplia les manifestacions en les que per la seva massivitat ni tan sols era possible moure’s.

Aquesta jornada històrica també ha deixat clar qui són les autèntiques protagonistes d'aquesta lluita. Som les dones i les joves de la classe treballadora les que hem omplert els carrers i vam fer de la vaga un èxit. I som nosaltres les que patim de manera continuada l'opressió d'aquest sistema, la precarietat, els baixos salaris, la desocupació massiva i els desnonaments. Som les dones pobres les víctimes de la forma més extrema de violència masclista que és la prostitució, i sobre les quals planen altres formes de mercantilització dels nostres cossos com els ventres de lloguer. I som majoritàriament les dones i les joves de famílies treballadores a les que maten, violen i maltracten, i a les que una justícia de classe i patriarcal humilia amb les seves sentències menyspreables.

Feminisme de classe, revolucionari i anticapitalista

El caràcter classista del moviment va tornar a marcar per complet les mobilitzacions, però a un nivell fins i tot superior al passat 8 de març. De nou es va posar en evidència el que batega en el cor d'aquest aixecament. Com des de Lliures i Combatives, el Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària vam explicar sense descans, en aquesta gran batalla per nostre alliberament no totes les dones són les nostres aliades.

Ni Inés Arrimadas i el seu "feminisme liberal", que advoca per legalitzar les formes d'explotació i violència masclista més repugnants contra la dona, ni les diputades del PP ens representen. Al contrari. Elles, al costat d'Albert Rivera o Pablo Casado, són responsables de les retallades i l'austeritat que ens colpeja, i no han tingut cap inconvenient a aliar-se amb una formació ultradretana com Vox. Comparteixen el mateix ADN franquista, i són enemics declarats de les dones que patim l'opressió capitalista! El mateix diem que fa a Ana Patricia Botín, aquesta banquera que ara se suma al feminisme però pasta una fortuna obscena fruit de l'explotació de les treballadores i els treballadors. Elles són defensores del sistema capitalista, de la justícia patriarcal i de classe, i responsables de la nostra opressió igual que els seus companys de butaca.

El feminisme que defensem no té res a veure amb portar un llaç lila quan toca. L'actual govern de Pedro Sánchez, que s'autoqualifica com el més feminista de la història, en la pràctica no ha fet res per a acabar amb l'estat de coses que han portat a milions de dones a protagonitzar aquesta rebel·lió. Han mirat a una altra banda davant sentències miserables de la justícia patriarcal com la de la Manada, han mantingut les retallades socials, la reforma laboral, la bretxa salarial i s'han inclinat davant l'Església Catòlica, garantint la seva posició privilegiada en el sistema educatiu des del que difonen el seu missatge masclista i homòfob. Sabem que només defensant un feminisme revolucionari i anticapitalista, enfrontant als grans poders econòmics i les institucions que sostenen aquest sistema, podrem acabar amb la nostra opressió.

Un clam contra el bloc reaccionari de PP, Cs i Vox. No passaran!

Per això ahir s'assenyalava amb claredat als responsables directes de la nostra opressió i es cridava amb tanta energia ‘¿Dónde están no se ven las mujeres del PP?’, ‘Santiago Abascal és un criminal’ o ‘Boti, boti, boti, Rivera qui no boti’. Les dones i també els homes que ahir vam col·lapsar els carrers de tot l'Estat espanyol tenim molt clar que no es tracta només d'una qüestió de gènere, també és una qüestió de classe. Per això, ells i elles, rics i riques, s'alien contra nosaltres i planegen atacar els drets de les dones i del conjunt de la classe treballadora i del jovent, amb l'únic objectiu de seguir enriquint-se a costa de la nostra explotació i patiment.

Si hi va haver algun missatge que transpirés de manera especial en la mobilització d'ahir va ser el que li vam enviar al Trio de Colón. Som molt conscients de l'amenaça que suposen aquests elements que pretenen retornar-nos al passat i acabar amb els nostres drets més bàsics. Per això aquest 8M ha estat la millor resposta possible que els podíem donar. Un crit eixordador contra la seva ofensiva franquista, un exemple de com es combat i es venç a la dreta i l'extrema dreta: organitzant-nos i mobilitzant-nos als carrers.

Aquest 8M reflecteix no només la nostra enorme força, també és un termòmetre del procés de radicalització i de gir a l'esquerra que s'aprofundeix entre milions de treballadores, treballadors i de joves. Aquest aixecament massiu, que constitueix una fita històrica en la lluita de classes de l'Estat espanyol i de tot el món, és també un pas decisiu per a derrotar el bloc reaccionari del PP, Cs i Vox el proper 28 d'abril. Però no només es tracta de votar, es tracta de transformar la societat, d'acabar amb la lògica del sistema, d'arribar a l'autèntic alliberament i la igualtat, quelcom que només podrem aconseguir amb el socialisme.

Des de Lliures i Combatives, Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants fem una crida a totes les estudiants i a totes les treballadores a continuar la batalla pel nostre present i el nostre futur. El que vam fer ahir va ser impressionant però la lluita ha de continuar els 365 dies de l'any. Per això hem d'aixecar un feminisme allunyat de l'espectacle del sistema, que no puguin assimilar ni domesticar. Un feminisme de classe, revolucionari i anticapitalista. ¡Construeix-lo amb nosaltres! Uneix-te a Lliures i Combatives!

Volver

LyC-8.jpg

Descarga nuestro periódico en castellano · català · euskera

 

IR

SE

Rosa

Rosa