Un any més l’Orgull ha tornat a omplir els carrers de les principals ciutats d’arreu de l’Estat. Però no parlem d’aquest Orgull patrocinat per les grans empreses, organitzat pels mateixos ajuntaments i institucions que no tenen cap problema a trepitjar els nostres drets la resta dels 364 dies de l’any. Són les mateixes empreses que no ens contracten per expressar lliurement la nostra orientació sexual i que durant aquest mes fan negoci de la nostra lluita.
No parlem d’això, no. Parlem de l’Orgull crític, l’Orgull dels milers de persones del col·lectiu LGTBI que en els últims anys hem decidit recuperar el llegat d’aquells que ens van precedir, que ha estat l’únic que ha arrencat els pocs drets que tenim. L’Orgull que és antifeixista, que sap que per a conquistar drets no n’hi ha prou amb discursos bonics al Congrés, i que tampoc es posa de perfil davant d’un genocidi com el que veiem a Palestina. Aquest Orgull ha tornat a prendre els carrers a Madrid, Barcelona, València, A Coruña, Xixón, Màlaga… Milers hem protagonitzat grans manifestacions en què el primer que hem cridat ha estat “Aquest orgull no és de festa, és de lluita i de protesta!”.
Un orgull carregat d’antifeixisme i que és una resposta a l’extrema dreta que ve a per nosaltres. “On estan, no les veig, les mariques del PP; jo sí que sé on estan, amb Ayuso i Abascal”. Perquè no ens enganyen; no tenim res a veure amb els hereus de la dictadura franquista, per molt maricons que siguin i per molt que ho cridin al Congrés. No tenim res a veure amb qui perpetua la nostra opressió, amb qui arremet contra els drets trans o qui aixafa les nostres germanes immigrants. No tenim res a veure, i per això diem orgullosament que són antifeixistes i que no donarem treva als Abascals, als Feijóo, a les Ayuso ni als Trump, i a la seva internacional reaccionària.
El passat cap de setmana es va expressar tota la ràbia dels qui patim i veiem cada dia com ens agredeixen, ens apallissen, ens assetgen i ens discriminen. Una opressió que se sent en tots els aspectes de la nostra vida i que té molt a veure amb un aparell de l’Estat que està al servei dels mateixos que ens fan la vida impossible. Només així es poden explicar absolucions escandaloses com la del noi que va amenaçar un jove del col·lectiu amb “fer-lo heterosexual a hòsties”. Per això ens deixem la veu cridant “em cuiden les amigues, i no la policia!”.
Aquest va ser també l’Orgull de les qui fa dos anys que omplim els carrers contra el genocidi a Palestina, i que veiem amb horror com l’imperialisme trumpista no té cap problema a massacrar i envair el país que sigui, amb l’únic afany d’obtenir petroli. I a sobre això ho fan parlant-nos de defensar els drets LGTBI. No en el nostre nom! Nosaltres no ens posem de perfil sinó que ens solidaritzem completament amb el poble palestí, libanès, iranià i sirià, i amb tots els que han estat víctimes de l’imperialisme. La nostra lluita no servirà per rentar-li la cara al sionisme ni a l’imperialisme.
Estem fartes de paraules. Parlar al Consell de Ministres de defensar el col·lectiu LGTBI com fan el PSOE i SUMAR no serveix de res si deixes intacte un aparell policial i judicial que empara la violència contra nosaltres. Que no ens enganyin: un govern que no toca els privilegis dels rendistes, que no deroga la llei mordassa i que aprova els pressupostos militars més alts de la història, no només no fa polítiques d’esquerres, sinó que està obrint les portes de bat a bat a l’extrema dreta.
Però res d’això no ens desanima. La lluita pel nostre alliberament és la lluita per trencar un sistema que oprimeix la gran majoria de la població. La lluita ens fa lliures i per derrotar als nostres opressors, cal organitzar-la.
Uneix-te a Lliures i Combatives per organitzar la resistència LGTBI, antifeixista i de classe!
