Tan sols uns dies després que el Tribunal Suprem, fruit de la incansable lluita que el feminisme combatiu ha lliurat durant els últims anys, reconegués finalment el cas de La Manada de Navarra com agressió i no com abús sexual, la justícia masclista i patriarcal torna a fer un pols a les i els que lluitem per una vida digna lliure de violència masclista.

Aquest matí després d'una vista pública, el Tribunal Suprem ha condemnat a 15 anys de presó per violació als cinc violadors de "La Manada". Després de gairebé tres anys de judicis i sentències vergonyoses que dictaven que només havia existit "abús", aquest Tribunal s'ha vist obligat a reconèixer la violació gràcies a la pressió de la mobilització social als carrers de tot l'Estat. Aquesta sentència reconeix el que ha estat evident des del primer moment per a les centenars de milers de persones que hem pres els carrers una i altra vegada al crit de "jo sí et crec" i "no és abús, és violació".

Milions de dones arreu del món ens alcem en contra d’una realitat d’humiliació, abús, violència i explotació. El massiu moviment feminista, que a l’Estat Espanyol, com en tants altres llocs, ens ha deixat jornades històriques com les del 8 de Març, forma part de la resposta de les oprimides i oprimits contra un sistema polític i econòmic que només suposa misèria per a la majoria.

Després de la derrota estrepitosa del bloc reaccionari del PP, Cs i Vox a les eleccions generals del passat 28A, aquest 26 de Maig es celebraran eleccions municipals. Que milions de treballadors i treballadores, joves, pensionistes tanquem el pas a la dreta i l'extrema dreta amb el vot és un primer objectiu ineludible i des del Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives cridem a omplir les urnes en defensa d'un programa d'esquerres. Però també cal treure les lliçons dels ajuntaments "del canvi", i les expectatives frustrades en la legislatura que ara acaba.

Volem ser el que som!

La lluita pels drets de la comunitat LGTBI segueix sent més necessària que mai. La violència contra el nostre col·lectiu augmenta de forma dramàtica en tot el món. Els 75 països on ser persona LGTBI és un delicte i els 15 en els quals pots ser condemnat a pena de mort per la teva orientació sexual, són una fidel prova d’això. Però no és la única, com revelen els camps de concentració per homosexuals a Txetxènia o l’assassinat de l’activista Marielle Franco al Brasil.

El passat novembre diferents diputades, professores universitàries, periodistes i pensadores com ara Silvia Federici o Justa Montero, llençaven un manifest exigint la retirada de la denúncia contra l'autodenominat "sindicat" OTRAS. Utilitzant la suposada defensa dels drets de les dones víctimes de la prostitució, aquest sector del feminisme donava ales a la campanya per tractar de presentar l'esclavitud sexual com una activitat laboral tan respectable com una altra qualsevol.

Descarrega aquí el cartell i organitza accions reivindicatives al teu institut o campus!

"Rebutgem els intents de la societat d'imposar papers sexuals i qualsevol definició de la nostra naturalesa, perquè hem renunciat a aquests papers i als mites simplistes de la societat. Volem ser el que som. Volem crear noves formes socials i noves relacions humanes basades en la fraternitat, la cooperació, l'amor i la desinhibició de la sexualitat." Des Lliures i Combatives i el Sindicat d'Estudiants fem nostres aquestes paraules escrites fa gairebé 50 anys pel Front d'Alliberament Gai.

Pocs dies després de la vaga general del 8 de març coneixíem la ratificació de la sentència contra Juana Rivas que va dictar al juliol el Jutjat penal nº 1. Després del recurs interposat contra aquesta sentència, l'Audiència de Granada es limita a rebaixar de 30.000 a 12.000 euros la indemnització que Juana Rivas ha de pagar al seu maltractador, mantenint la condemna a 5 anys de presó i la pèrdua de la pàtria potestat dels seus fills durant 6 anys. Dies després, la justícia italiana atorgava la custòdia dels fills de Juana al seu maltractador, argumentant la seva incapacitat per a prendre decisions pròpies.

Punxa aquí per veure la galeria de fotos

Punxa aquí per visitar la llista de vídeos

Lliures i Combatives · Sindicat d'Estudiants · Esquerra Revolucionària

Semblava difícil superar la jornada del 8 de març de l'any passat. Però ho hem tornat a fer! Milions de dones treballadores hem donat un altre pas ferm al capdavant, recolzades per centenars de milers dels nostres companys, i hem protagonitzant una jornada de vaga que sens dubte passarà a la història de les lluites socials i polítiques de l'Estat espanyol amb lletres majúscules.

Les treballadores de la neteja de 85 instituts públics i altres edificis públics de l’administració valenciana, van decidir començar una vaga indefinida el dia 18 de febrer perquè l’empresa subcontractada per la Generalitat no ha pagat els seus salaris de desembre, gener, febrer i la paga extra de Nadal. A més a més, l’empresa deu encara a algunes treballadores les liquidacions del passat estiu pel contracte fix discontinu.

Durant les últimes setmanes hem convocat assemblees a desenes d'instituts i facultats de tot l'Estat fent una crida a totes i tots els estudiants a secundar la vaga general feminista del proper 8 de març i a participar massivament a les mobilitzacions estudiantils al matí i a les manifestacions unitàries del moviment feminista a la tarda. Un cop més omplirem els carrers de lluita contra la violència masclista, la justícia patriarcal i franquista i l'opressió capitalista.

Igual que el passat 8 de març, el debat amb algunes companyes del moviment feminista sobre de la crida que estem fent a que els nostres companys secundin amb nosaltres la vaga del proper 8M segueix sobre la taula. Les impressionants mobilitzacions que durant aquest any hem protagonitzat contra la violència masclista i la justícia patriarcal i en defensa dels drets de les dones han deixat una enorme empremta.