A l’atenció d’Anna Simó, consellera d’Educació
A l’atenció de Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes
A l’atenció de Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell

El meu fill es diu Otho i estudiava Primer de Batxillerat d'Arts Plàstiques a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell. Dic “estudiava” perquè desgraciadament el meu fill s'ha vist forçat i obligat a deixar els seus estudis després de patir en aquest institut discriminació per la seva condició de persona trans i autista.

Escric aquesta carta des del dolor que sent una mare que veu el seu fill patint, lidiant amb una depressió desoladora que l’anul·la. El meu fill és una bona persona, vàlida i capaç, que en els últims mesos està vivint un absolut infern. I hem de dir que ens sentim totalment abandonats per les institucions que vostès representen.

Sóc conscient que la majoria de professors i professores es desviuen pels seus alumnes, ajudant-los al màxim malgrat unes ràtios totalment elevades que massifiquen les seves aules i impedeixen que realitzin el tracte personalitzat que els agradaria. Però a l’INS Ferran Casablancas diversos professors s’han rigut o tractat amb falta de respecte el meu fill per ser un noi trans i la direcció del centre no només ha encobert aquesta actitud sinó que no ha pres cap mesura per a frenar el bullying que ha estripat el meu fill durant el curs per part d'alguns dels seus excompanys de classe.

A més, aquesta direcció no solament ha negat el dret del meu fill a realitzar un viatge escolar per la seva condició de neurodivergent, sinó que ha rebutjat l'aplicació del seu Pla Individual diagnosticat, que consta de mesures per a adaptar l'educació a les capacitats particulars de les persones neurodivergents com portar auriculars (sense música, per atenuar els sorolls), estar en primera fila i disposar d'una mica més de temps per a fer els exàmens.

Aquests fets són molt seriosos i greus, però la direcció de l’institut i l'inspector del centre s'han desentès totalment de les meves reclamacions.

Necessitem ajuda. Això no pot seguir així. Ens trobem completament desemparats i desolats per la falta de suport per part de les institucions que teòricament haurien de vetllar pel benestar del meu fill. Estic molt indignada amb aquesta situació i he decidit alçar la nostra veu per a posar fi a aquest malson.

És urgent que els seus dos departaments i l’Ajuntament us coordineu per a garantir al meu fill una atenció psicològica per als durs moments que està vivint. És necessari que us impliqueu immediatament en la solució dels problemes que es viuen a l’INS Ferran Casablancas. Pel que he pogut conèixer, no és el primer cas de transfòbia que un alumne sofreix amb impunitat, sense cap conseqüència. És necessari que la direcció del centre asseguri el respecte als estudiants LGTBI i neurodivergents, i prengui totes les mesures necessàries perquè això sigui així.

No val omplir-se la boca d'una suposada defensa de l'escola inclusiva i de drets del col·lectiu LGTBI i després permetre que aquestes situacions es produeixin a la nostra ciutat. És urgent que els professors que mantenen comportaments inacceptables, com a trànsfobs o masclistes, siguin sancionats i apartats immediatament de les nostres escoles i instituts. Necessitem una assignatura d'educació sexual per a educar en el respecte a la diversitat. Volem ja tots els recursos promesos per a les persones neurodivergents en el decret d'escola inclusiva del Govern i en la Llei Trans, i que siguin aplicats ja, a l'educació i a la sanitat públiques.

La lluita constant per una inclusió real a vegades resulta esgotadora, però no ens quedarem callades mentre als nostres fills els tallen les ales. El seu futur com a persones i el nostre futur com a societat està en joc. Estem cansades de cridar sense veu. És el moment que ens escoltin.

Ja n'hi ha prou d'abandonament d'institucional. Sense inclusió, no hi ha educació!

Sheila Comin Armada, mare de l’Otho i ciutadana de Sabadell