El 3 de juliol de 2021 de matinada una manada homòfoba va matar Samuel Luiz al crit de “maricón de mierda” en plena zona d'oci al passeig marítim de la Corunya, a la vista de tots i totes les que passaven per allà. En tot just 48 hores, mobilitzacions multitudinàries van omplir carrers i places a tot l'Estat, començant per la de María Pita, abarrotada i vibrant a la veu de “Samu, hermano, nosotros no olvidamos!” i “No són morts són assassinats!”. Un crit unànime de solidaritat amb la seva família, amics i amigues exigint justícia per a Samuel i una resposta contundent a l'homofòbia i al feixisme, als discursos d'odi de l'extrema dreta que maten, com van matar en Samuel.
Tres anys després, aquest 15 d'octubre, ha començat el macrojudici que conclourà el 18 de novembre amb el veredicte d'un jurat popular.
L'LGTBI-fòbia mata i la impunitat també
A la banqueta se senten els quatre acusats i l'acusada per als qui la fiscalia demana entre 22 i 27 anys de presó per assassinat amb traïdoria i acarnissament. Diego Montaña, Catherine Silva, Alejandro Freire (àlies Yumba), Alejandro Míguez i Kaio Amaral. Els dos primers s'enfronten a l'agreujant de discriminació per orientació sexual i l'últim al delicte de robatori amb violència, pel mòbil desaparegut de Samuel.
Ja hi ha dos condemnats, menors en el moment del crim, que van declarar com a testimonis des dels centres d'internament dels quals estan a punt de sortir, fruit de l'acord al que van arribar amb la fiscalia en reconèixer l'assassinat. Ara diuen no recordar res.
L'esdevingut en les primeres sessions dona la mesura de moltes coses. De l'horror que va sofrir Samuel; de la desesperació dels qui van intentar auxiliar-lo, la seva amiga Lina i Ibrahima Diack i Magatte N'Diaye, dues persones senegaleses en aquells dies sense papers; i de la impunitat de la qual gaudeixen els qui cometen aquests crims homòfobs. Només això explica que diversos joves se sentin segurs i capaços de trepitjar, colpejar a cops de puny i cops d'ampolla, intentant escanyar-lo, perseguint-lo quan escapava, cridant-li “maricón de mierda”, d'agredir-lo col·lectivament i de forma pública fins a matar-lo.
Homofòbia i feixisme són el mateix
Només a Galícia el 2023 es van registrar 48 incidents d'odi, dels quals pràcticament tots (43) van ser agressions a la comunitat LGTBI+. Així ho assenyala l'Observatori Corunyès contra l’LGTBI-fòbia coordinat per l'Associació per la Llibertat Afectiva Sexual (ALAS A Coruña)[1], que exerceix l'acusació popular en el judici per l'assassinat d’en Samuel. Entre el 2002 i el 2021 un de cada cinc delictes d'odi comesos a l'Estat espanyol (22,7%) va tenir com a objectiu l'orientació i la identitat sexual de les víctimes[2]. Al voltant de 350.000 persones del col·lectiu han estat agredides físicament o sexualment des del 2019, aproximadament un milió han estat assetjades i prop de 1.100.000 han sofert discriminació.
Aquesta impunitat generalitzada està darrere que més de la meitat de les víctimes no arribés a denunciar. El 33% de les quals no ho van fer va ser perquè pensaven que no serviria per a res i gairebé un 20% per por de la resposta LGTB-fòbica per part de la policia[3]. Amb tot i amb això, el Ministeri d'Interior reconeix un augment dels delictes d'odi que, tan sols en l'últim any, és del 21,3%, dels quals la meitat són per racisme i orientació sexual[4].Aquestes agressions no són cap casualitat, sinó conseqüència del discurs de l'extrema dreta del PP i Vox, dels grups ultracatòlics carregant constantment contra el col·lectiu, embravint els sectors més reaccionaris i donant alè a les manades homòfobes i masclistes. Són també el resultat de sentències infames i de les absolucions dels nostres agressors, com la de l'home que va agredir la seva víctima cridant-li "Et faré heterosexual a hòsties" en ple McDonald's. O la més recent i escandalosa suspensió de penes de presó a la manada d'empresaris pederastes i violadors de Múrcia.
La hipocresia i la manipulació del Partit Popular
L'estratègia de la defensa és clara: tots els advocats admeten l'"agressió col·lectiva" (és impossible no fer-ho perquè està gravada i hi ha testimonis); no obstant això, els seus defensats o no van participar en ella o ho van fer però no es pot provar que les seves accions constitueixin cap delicte. Dit en altres paraules, no es pot determinar quin cop, quina puntada o quin cop de puny va ser el que el va matar, com si li hagués matat un només o una persona sola. Es presenten com a "víctimes" d'acusacions infundades i sustentades per un "judici paral·lel" al que ja haurien estat sotmesos per la premsa i les xarxes socials. Increïble i indignant! La i els botxins fent-se passar per víctimes.
A tall d'exemple, la declaració de Catherine Silva: "Tenen raó, va ser una cacera i una animalada". I a continuació nega la seva participació per a dir que l'única cosa que va fer va ser intentar ajudar en Samuel, que ella té molts amics gais! I, plorant, denuncia l'assetjament que sofreix des de l'assassinat. El seu advocat és Luciano Prado del Río, germà de la secretària general del PP de Galícia, Paula Prado del Río.
Aquest "judici paral·lel", que tant molesta i del qual sempre es presenten com a víctimes els agressors i els seus defensors, és en aquest cas l'enorme rebuig social a l'homofòbia perquè suscita una enorme atenció pública el que passi dins de la sala. Aquesta mateixa pressió és la que està darrere de la declaració institucional del Parlament gallec, amb el PP al capdavant, condemnant "l'agressió homòfoba que va causar l'assassinat de Samuel Luiz" i expressant el rebuig a "qualsevol forma de violència i odi motivada per orientació sexual o la identitat de gènere".
Quina cara més dura! Els mateixos que no tenen problema a governar amb Vox diuen això públicament, però per darrere la cosa és diferent. Fa uns dies TVG, la televisió pública gallega en mans de la Xunta del PP i els treballadors de la qual estan actualment en vaga contra les externalitzacions i la manipulació, ordenava oralment o a través d'una circular sense capçalera ni signatura —i només als periodistes de la Corunya— que no prenguessin ni emetessin fotos dels acusats ni incloguessin els seus noms en les informacions. La resposta no es va fer esperar i milers de persones compartien massivament en xarxes la imatge de quatre dels acusats assenyalant que la víctima era Samuel.
Justícia per a Samuel!
Que ens agredeixin i ens matin —i el que ens diuen en fer-ho— importa i molt. Que a Samuel li cridessin “maricón de mierda” és homofòbia i s'ha de reconèixer en una sentència exemplaritzant.
Gràcies a la imparable lluita de milions de dones que hem sortit als carrers aixecant un poderós moviment feminista cada 8M i un combat quotidià pels nostres drets hem aconseguit que es reconegués el caràcter masclista de la violència i els assassinats que sofrim les dones pel sol fet de ser-ho. Amb l'LGTBI-fòbia passa el mateix, negada i ovacionada per la dreta i l'extrema dreta i minimitzada per tot l'espectre de l'esquerra socialdemòcrata i reformista, que s'omple la boca de paraules de denúncia, però en els fets no pren cap mesura concreta, només la mobilització exemplar del col·lectiu als carrers està canviant les coses.
Milers de joves, de treballadors i treballadores, famílies senceres, estem molt atentes al que succeeixi en les pròximes setmanes. La força del moviment contra el masclisme i l'homofòbia, contra el discurs i l'avanç de l'extrema dreta, contra una judicatura i un aparell de l'Estat infestat de reaccionaris... és enorme, i continuarem. Justícia per a Samuel! Ja n'hi ha prou d'homofòbia, ja n'hi ha prou d'impunitat!
--
Notes
[1] Principales resultados del informe 2023 del Observatorio Coruñés contra la LGTBIfobia
[2] La orientación o identidad sexual de la víctima fue el motivo más frecuente de los delitos de odio cometidos en España entre 2002 y 2021
[3] La Administración registra 1.739 hechos de odio frente a las 57.000 agresiones denunciadas por personas LGTBI+ desde 2019
