És complicat descriure la força que hem sentit aquest cap de setmana en les manifestacions de l'Orgull Crític. El divendres 28 i el dissabte 29, en desenes de ciutats, milers i milers de persones hem agafat les nostres banderes de l’arc de Sant Martí i palestines, ens hem lligat la *kufiya al coll, i hem tornat a cridar que l'Orgull no és una festa, és una protesta.
Les imatges parlen per si soles. 10.000 persones a Barcelona omplint les Rambles a vessar convocats per La Crida LGTBI; més de 5.000 a València; 30.000 a Madrid; centenars més deixant-se la veu a Tarragona; una marea humana a Corunya i Vigo; Bilbo i Gasteiz tenyides de lluita LGTBI combativa; el mateix a Oviedo i Gijón, Sevilla, etc.
El missatge que hem enviat, un any més, ha estat molt contundent. En primer lloc, que estem farts que el capitalisme mercantilitzi la nostra lluita i faci de les nostres reivindicacions un negoci. Cada mes de juny hem de suportar que bancs, empreses i multinacionals s'intentin rentar la cara i desfilin amb les seves carrosses. El Corte Inglés, el banc Santander, Repsol, Coca-Cola... i moltes més companyies que patrocinen el *Pride, són les mateixes que ens neguen el dret a un habitatge digne i especulen amb els nostres barris, que es neguen a contractar-nos per la nostra orientació o identitat sexual, o que destrueixen el nostre planeta. Per això cantem sense parar: *fora empreses del nostre Orgull!
En segon lloc, tornem a recordar a l'extrema dreta que ens tindran al davant sempre. Vox i el Partit Popular, que dia sí dia també ens demostren la seva LGTBIfòbia, el seu racisme i el seu classisme més vomitiu, que ens col·loquen en una diana i mobilitzen l'escòria social per atacar-nos i agredir-nos, són els nostres enemics declarats. Sabem que són una amenaça molt real per als nostres drets, per això el moviment LGTBI de classe és profundament antifeixista. *Vox i PP, la mateixa merda és!, Vox, torna al segle disset!, Feixistes, sionistes, esteu a la nostra llista.
I finalment però no menys important, aquest Orgull ha traspassat fronteres. L'enorme moviment en solidaritat amb el poble palestí que hem aixecat aquest curs ha tingut un enorme protagonisme en les manifestacions d'aquest cap de setmana. No podia ser d'una altra manera. Les lesbianes, gais, bisexuals, trans... que som de classe treballadora mirem horroritzades el que està succeint a Palestina. I veiem també amb autèntic fàstic el rentat de cara que l'imperialisme Occidental i les suposades "democràcies europees" li fan dia rere dia, a l'Estat sionista d'Israel. Ens diuen que Israel és l'únic país que respecta els drets LGTBI i de les dones. Com es pot ser tan cínic? Un Estat colonialista en què la població palestina és aixafada i assassinada, en què el judaisme ultraortodox intenta imposar una dictadura teocràtica... és totalment incompatible amb la llibertat de cap mena.
Entre consigna i consigna, com *El col·lectiu amb el poble palestí!, Des del riu fins al mar, Palestina vencerà! o No és una guerra, és un genocidi!, no perdem l’oportunitat per a dir a Pedro Sánchez i al PSOE que n'hi ha prou ja. Que volem que es tallin relacions immediatament amb el sionisme. Que la seva transfòbia és un verí que combatrem dia a dia. I que menys propaganda, i més justícia social. Que mentre ens venen un món idíl·lic en què els drets LGTBI avancen imparablement, la realitat és que les pallisses creixen, la Llei Mordassa i la Llei d'Estrangeria segueixen en vigor, que no tenim casa, ni curro digne ni accés a la sanitat pública.
No pararem de batallar. Perquè les nostres vides en depenen. Perquè l'experiència ens ha demostrat que la lluita és als carrers i no al Parlament. I perquè hem de construir un moviment LGTBI de classe, un feminisme anticapitalista i una esquerra revolucionària que assenyali aquest sistema com el culpable. Si volem ser veritablement lliures, hem d'acabar amb el capitalisme.
