Lliures i Combatives aquest dissabte passat dia 24 de febrer vam celebrar la nostra VI Trobada estatal. Com ja és una tradició per a nosaltres del mes de febrer, desenes de companyes arribades de València, Barcelona, A Corunya, Gijón, Màlaga, Sevilla i altres localitats de l'Estat, ens vam reunir a l'Espai Rosa Luxemburg de Madrid per debatre i carregar les piles al màxim per al 8 de març.

Cada Trobada estatal que celebrem és millor que l'anterior. Pot semblar una frase feta però no ho és. En un sistema on les dones treballadores i joves som colpejades dia a dia, sistemàticament maçolades al curro, a classe o al carrer, poder trobar-nos en reunions així, poder expressar-nos lliurement sense por a ser jutjades, conèixer dones que viuen la mateixa realitat que tu, és fonamental i més necessari que mai.

Vam arrencar la jornada al matí fent un recordatori del que ha significat el moviment feminista a l'Estat espanyol. Una expressió formidable de la lluita de classes que va molt més enllà de la baralla contra la violència masclista: és un crit de guerra contra dècades de negació de drets, contra la desigualtat i la justícia classista, contra la crisi econòmica i les seves retallades socials que volen carregar sobre les nostres esquenes, i contra una extrema dreta profundament franquista que continua fent de l'opressió de la dona la seva principal bandera.

El PP i Vox, aquests garants del masclisme més ranci, dels valors heretats directament de la dictadura, ens ataquen a cada minut que poden. A aquests els responem amb contundència; no passaran! és el crit que surt de milers de goles a cada manifestació, a cada concentració, a cada demostració al carrer de la força del moviment feminista combatiu.

Però també ens enfrontem amb determinació i especial força i duresa contra aquells que des d'aquesta esquerra, especialment la del PSOE, acostumada a escarxofar-se en butaques de ministeris, posa en marxa tantes estratègies per mirar de frenar i dividir el nostre moviment.

Que si totes les dones estem unides independentment de la nostra classe social, que si les vagues ja no serveixen, que si la culpa de tots els nostres mals la tenen les persones trans... Molta bilis i molta maniobra que no han servit per a res. Han quedat retratades i no pinten res. Aquí hi ha el feminisme combatiu més fort que mai!

Més de 30 companyes van passar per l'escenari per fer una radiografia del moment en què ens trobem en la lluita pels nostres drets. Parlem de la sentència ridícula i insultant a Dani Alves, dels atacs de Díaz Ayuso contra el col·lectiu trans i els serveis públics, de com la pobresa continua tenint rostre de dona, de l'explotació a la dona migrant al camp i les polítiques racistes de la UE, la discriminació laboral que pateixen les persones LGTBI, dels casos d'abusos sexuals en la indústria del cinema i els cànons estètics inabastables que ens imposa el capitalisme.

Precisament perquè la batalla contra el masclisme és internacional, la nostra reunió va traspassar fronteres. Ens emocionem enormement amb les salutacions feministes i fraternals que ens van enviar les nostres companyes de Lliures i Combatives de Mèxic, Portugal i Alemanya. I com no podia ser d'una altra manera, vam fer d'aquesta Trobada una denúncia del genocidi sionista a Gaza. Amb totes les dones, nens i homes palestins en la nostra memòria, condemnem la complicitat del Govern espanyol amb l'assassí de Netanyahu i ens reafirmem en la importància que el proper 8M sigui una jornada de solidaritat amb el poble palestí.

Feminisme internacionalista, antifeixista i revolucionari

Plenes de confiança, d'arguments i de molta motivació, i quan crèiem ja que el dia no podia anar a millor, va arribar la sessió de la tarda: un acte públic que va ajuntar més de 100 persones en què vam demostrar quin feminisme defensem des de Lliures i Combatives.

És molt complicat poder plasmar la força, l’empenta i l'emoció que vam sentir durant dues hores els qui vam estar presents. Vam arrencar la sessió projectant un vídeo que resumeix molt bé l'activitat de la nostra organització en aquest darrer any: des del 8 de març, fins a les mobilitzacions del 25 de novembre i de l'Orgull crític, passant per la campanya #NoEsteuSoles que hem aixecat a Badalona... Cada petita i gran acció on Lliures i Combatives hi hem estat presents.

Van parlar moltes companyes. Algunes estudiants, altres treballadores, pensionistes, activistes LGTBI i trans, i es van dir moltes coses. Però sobretot, es van demostrar moltes coses. Lliures i Combatives no és postureig, no és aparèixer quan s'acosta el 8 de març, no és activisme de xarxes socials. Lliures i Combatives som les feministes internacionalistes que es posen la kufiya i criden ¡alto al genocidi sionista! i les que agafem el mocador verd argentí i sentim la lluita contra Milei com a pròpia.

Som les feministes que denunciem l'explotació sexual sobre els nostres cossos, les que tenim clar que no hi ha res alliberador en la prostitució, la pornografia o els ventres de lloguer, assenyalem la hipocresia abolicionista del PSOE i la seva xerrameca mentre s’oposen que existeixi l'educació sexual inclusiva a les escoles.

Som el feminisme que agermana la lluita de les dones treballadores amb la batalla incansable del col·lectiu LGTBI i trans, les qui no permetem que el verí de la transfòbia existeixi en els nostres espais i les qui continuarem barallant perquè el dret a l'avortament sigui una realitat en la sanitat pública.

Som les feministes antiracistes i antifeixistes, les que amb megàfon en mà ens deixem la veu per dir ¡derogació de la Llei d'Estrangeria i tancament de tots els CIEs ja! Som les filles i netes de les antifranquistes a qui els rapaven el pèl, de les que van agafar el fusell i van lluitar per un món diferent, de les ‘roges’, les comunistes, anarquistes i sindicalistes que van seguir organitzant-se en la clandestinitat. Som les que no farem ni un pas enrere contra els hereus polítics dels qui durant 40 anys van imposar el terror amb una dictadura sagnant.

Som les feministes anticapitalistes que bevem del llegat de totes les revolucionàries que van pagar la seva lleialtat a la causa de la dona treballadora amb l'exili, la presó o la mort. Les que lliguem el 8 de març al nom de Clara Zetkin, Rosa Luxemburg i tantes altres dones que van ser imprescindibles per a les revolucions socials.

Som les feministes de veritat, les que no es redeixen ni s’agenollen. Som el feminisme de les dependentes, de les kellys, les riders i les netejadores, les que fan soroll i molesten, i més que ho farem.

Set anys d'història no és gaire, però tot el que hem aconseguit sí que ho és. I si hem pogut arribar fins aquí no només és perquè som molt guerreres sinó perquè tenim un programa polític, unes idees i un mètode. I aquest programa és el d'Esquerra Revolucionària. És el moment de l'organització!

Queda res i menys pel 8 de març i després de la Trobada i l'acte que vam celebrar no podem estar més preparades. Aquell dia, tornarem a buidar les aules de tot l'Estat i tornarem a omplir les places de morat, de combat i de revolució. Si el present és lluita, el futur és nostre.

Ens veiem el 8M als carrers. Visca les feministes combatives! Uneix-te a nosaltres!