L’Olga Matute tenia 54 anys. Ella i les seves dues filles vivien al barri de Santa Eulàlia, a l’Hospitalet de Llobregat, en el mateix pis des de feia dues dècades. El 7 de setembre, l’Olga es va suïcidar després d’haver estat desnonada el passat 15 d’abril.
Des de Lliures i Combatives i Esquerra Revolucionària volem enviar el nostre suport a les dues filles de l’Olga, als seus éssers estimats, amigues i amics i a l’Associació de Veïnes i Veïns Som Santa Eulàlia, de la qual era sòcia. La mort de l’Olga no és una fatalitat impossible de preveure ni una desgràcia inevitable; és la conseqüència d’un sistema capitalista i d’un model d’habitatge que posa els beneficis de bancs, fons voltor i rendistes paràsits per sobre dels drets bàsics de la majoria de la societat. Com diuen les seves companyes de Som Santa Eulàlia: és un assassinat indirecte.
No és un accident, és un crim del capitalisme
Quan l’Olga va perdre la feina va deixar de poder pagar la hipoteca. A més, el seu exmarit no li pagava la pensió per les seves filles, fet que estava batallant des de feia dos anys. Va acordar una dació en pagament amb el Banc Sabadell i va obtenir un lloguer social que li va permetre continuar vivint a casa seva. Uns anys més tard, però, el pis va acabar en mans de Promontoria Coliseum. La societat del fons Cerberus no li va voler renovar el contracte de lloguer i la va demandar per impagament.
Com pot ser que, malgrat la llei obliga als grans tenidors a oferir lloguer social a les persones que es troben en situació de vulnerabilitat, Cerberus pogués expulsar Olga i les seves filles de la seva casa? Com pot ser que cap jutge interferís perquè l’exmarit pagués? Doncs perquè sota aquest sistema malalt les vides de la classe treballadora, i especialment de les seves dones, no importen gens ni mica davant l’afany de beneficis d’un grapat d’empreses i multinacionals que ens expulsen dels nostres barris i ens impossibiliten una vida digna. L’Olga, com tantes i tantes persones que també s’han tret la vida desesperades, és el millor exemple d’això: una dona abandonada per unes institucions classistes i patriarcals, perseguida i empesa a una situació límit.
Durant gairebé tres anys, l’Olga va lluitar amb totes les forces, fins i tot quan els nazis d’una empresa de desokupació es van presentar a casa seva. Així mateixa ho va expressar ella a la Comissió d'Estudi sobre la Salut Mental i les Addiccions del Parlament de Catalunya al 2024: “Porto dos anys lluitant contra un desnonament que sé que arribarà, però també sé que amb 600 euros no puc accedir a una vivenda. Arriba un moment que no pots cobrir les necessitats bàsiques, caus en un pou molt profund, del que no saps sortir, t’aïlles, deixes de participar en tot i només penses a suïcidar-te”.
Aquesta tragèdia estava anunciada des de feia molt i hi ha responsables. En primer lloc el Banc Sabadell i a la resta d’accionistes de Promontoria Coliseum Real Estate, que podrien haver recomprat l’immoble i oferir a l’Olga de nou un lloguer social. Sembla que els 1.775 milions d’euros de beneficis no els hi són suficients. Després, el jutjat. Malgrat que la nit abans del desnonament l’Olga va ingressar a urgències psiquiàtriques de Bellvitge per haver amenaçat amb treure’s la vida, el desnonament no es va suspendre. Al contrari: el jutge va obrir un expedient a l’advocat de l’Olga argumentant que la petició de suspensió del desnonament per vulnerabilitat mental no estava prou acreditada. Així és la justícia pels rics. I per una altra banda, l’Ajuntament de l’Hospitalet a mans del PSC. Sabien perfectament quina era la situació de l’Olga i la seva família i no van moure ni un dit, ni van rebre cap ajuda per part dels serveis socials!
Aquest crim social no pot quedar impune. Són moltes, massa, les persones que són aixafades davant la precarietat crònica, la crisi de l’habitatge i la pobresa a la que aquest sistema ens aboca. L’Olga era una lluitadora compromesa amb el seu barri i el millor homenatge que podem fer és seguir lluitant i denunciar els responsables de la seva mort: als bancs, fons voltor i rendistes que especulen amb els lloguers, al sistema judicial franquista que aprova desnonaments per protegir el gran negoci de l’habitatge i a tots els governs que, tant a nivell estatal com a Catalunya, segueixen sense prohibir per llei els desnonaments, ni garanteixen un parc d’habitatge púbic, ni posen un topall als preus ni res de res.
Per dignitat i per justícia amb l’Olga i amb totes les persones que pateixen i perden la vida per culpa del negoci immobiliari i l’abandonament institucional exigim a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, a la Generalitat de Catalunya i a les administracions competents que prenguin totes les mesures necessàries perquè aquesta sigui l’última mort vinculada al negoci immobiliari.
L’habitatge no pot ser un negoci, l’habitatge ha de ser un dret universal i això vol dir que s’ha de regir per les necessitats socials. El 3 d'octubre ens trobem a la Plaça Pius XII de l’Hospitalet de Llobregat a les 19h per exigir justícia per l’Olga i la fi dels desnonaments. Olga no t’oblidarem!
