“Hem de recuperar la força i energia que vam demostrar el curs passat i pressionar fins aconseguir un 0-3 digne”

El curs passat les treballadores de les escoles bressol van protagonitzar un aixecament impressionant. Un veritable tsunami groc. El 7 de maig, la primera vaga estatal de les educadores infantils de la història va ser un èxit rotund. Dues setmanes després, el 20M una nova vaga a Catalunya va tornar a omplir els carrers amb una força i determinació imparables. Participant en primera línia de la marea educativa més potent des del 1988 en defensa de l’ensenyament públic, les educadores del 0-3 van acabar amb una combativa vaga el 18 de juny. Aquest curs han reprès l’activitat amb una nova mobilització estatal. La revolució del 0-3 continua!

Entrevistem Alba Vilavella, portaveu de la plataforma Bressol Bcn en Lluita i delegada de la CGT d’Ensenyament.

Militant.- A les manifestacions crideu “El 0-3 no pot més”. Quines són les mancances que patiu dia rere dia? Què reivindiqueu des de Bressol BCN en Lluita?

Alba Vilavella.- Bressol BCN en lluita va sorgir a partir de les reiterades faltes de respecte de l’Ajuntament de Barcelona cap al col·lectiu de treballadores de les escoles bressol. Hi va haver una espurna que va encendre la flama, el moment que es va crear una RLT on l’Ajuntament pretenia deixar a moltes mestres substitutes, que portaven anys sostenint les escoles bressol, sense feina. A partir d’aquest moment es va crear Bressol BCN en Lluita i l’ajuntament no ha parat de donar-nos motius per sortir al carrer.

Hem de diferenciar dues lluites que, tot i que van de la mà, no són les mateixes.

Per una banda, la precarització del govern de Collboni a les treballadores de les escoles bressol de Barcelona: el desembre de l’any passat es va signar el nou conveni de condicions de treball. Es va implementar una plantilla volant que obliga a 250 substitutes a treballar a mitja jornada, es va prometre una segona activitat que no arriba, es va privatitzar el servei d’acollida del matí, i un munt d’altres greuges que des d’abans de signar el conveni estem denunciant. Però com ja no és novetat, les treballadores mai som escoltades ni per l’Ajuntament ni pels sindicats majoritaris, que són els que van signar el conveni.

Per altra banda, tenim la lluita històrica general del 0-3. Dia a dia a les escoles bressol sostenim les ràtios més altes d’Europa. Hi ha unes recomanacions europees i en el nostre cas les dupliquem. Amb 20 infants en una estança i una sola mestra es fa molt difícil acompanyar el seu desenvolupament, atendre les necessitats individuals que aquesta edat requereix. Estem parlant d’acompanyar els primers anys de vida dels infants.

A part de les ràtios, hi ha molts altres aspectes que diferencien ara per ara el 0-3 de les altres etapes educatives, com l’horari (no pot ser que hi hagi escoles públiques amb infants fins el 31 d’agost) o el salari, moltes de les treballadores de l’etapa estan cobrant el SMI.
Tot ho podríem lligar amb la falta de reconeixement de l’etapa. Sovint les escoles bressol queden invisibilitzades, ja no només pel Departament si no també per la societat. La bressol és més que el lloc on deixar els infants mentre les famílies treballen. Necessitem començar a canviar la mirada cap al 0-3 donant-li el valor que mereix.

M.- Sou un col·lectiu altament feminitzat. Creieu que això té a veure amb les vostres precàries condicions laborals i que el Departament us tracti com un servei de cures en lloc d’educació?

A.V.- Totalment, aquest també és un motiu pel qual l’etapa no es valora. Les cures, des de sempre han estat directament relacionades amb les dones, per aquesta raó se’ns exigeix que treballem molt i amb unes condicions sovint tant precàries. Se’ls oblida que darrere de cada educadora o mestra hi ha uns estudis, unes reflexions i una mirada que va més enllà de les cures.

Per això, com deia abans necessitem un canvi de mirada de tota la societat.

M.- Les educadores del 0-3 heu dit prou i us esteu organitzant. Com ho esteu fent? Com funciona la vostra plataforma? Quines són les properes accions que teniu pensades?

A.V.- Des de Bressol en Lluita apostem per seguir pressionant a l’Ajuntament de Barcelona, des de ja fa 8 mesos vam unir les nostres forces amb els altres sectors de treballadores dels serveis públics: Biblioteques, serveis socials, feminismes i oficines d’atenció a la ciutadania. Justament els sectors més feminitzats i els que més mal parats vam sortir del conveni.

El dia 6 d’octubre farem la primera vaga unitària del curs.

El Govern de Collboni es nega a reunir-se amb el comitè de vaga i passa per alt les demandes de les treballadores.

Per altra banda, a nivell 0-3 Catalunya, ens estem organitzant i donant suport a la plataforma Revolució 0-3, que està a la vegada coordinada amb la “plataforma estatal d’escuelas infantiles” amb totes les mobilitzacions que estan sorgint des de Madrid.

M.- El curs passat desenes de milers de treballadores de l’educació vau tenyir Catalunya de groc en 25 contundents jornades de vaga. Aquest curs ha començat amb una vaga el primer dia que deixa clar que la lluita segueix. Al País Valencià, després de la formidable vaga d’un mes, s’ha realitzat una gran manifestació. A Madrid les companyes del 0-3 mantenen la vaga indefinida i està prevista una per a tota l’educació a partir del 14 d’octubre. Com veus la situació actual de la lluita educativa i com creus que es pot aconseguir la victòria?

A.V.- Actualment, l’AEC es qui s’està encarregant d’organitzar i decidir cap a on continua la lluita. Un fet molt important per les bressol és que estem contemplades i representades a dins de l’assemblea educativa igual que lleure, PAE i totes les treballadores d’educació.

La lluita que s’està fent a Madrid és el que actualment està donant força al 0-3 de Catalunya. Valorem molt la seva energia i motivació cap a no defallir i no parar fins a la victòria.

Nosaltres hem de fer el mateix. Recuperar la força i energia que vam demostrar que teníem el curs passat i pressionar fins que ens escoltin i seguin a negociar per un 0-3 digne.

M.- La CGT us heu oposat amb fermesa als acords i preacords signats amb el Departament que no recollien les reivindicacions de les treballadores i la comunitat educativa. També des de la plataforma heu denunciat la firma de convenis municipals que no atenen les justes reclamacions del col·lectiu del 0-3. Quin sindicalisme necessitem per a fer front a la destrucció de l’educació pública?

A.V.- Necessitem un sindicalisme que treballi i actuï al costat de les treballadores. Comunicació constant i presa de decisions que vingui des de la base. No pot ser que persones que no han trepitjat mai una escola o que fa anys que no ho fan, estiguin prenent decisions per nosaltres.

L’educació no és un negoci.

Els sindicats haurien d’estar sempre al costat de les treballadores, no al de l’Administració.