Declaració dels parlamentaris de Solidarity i membres del Socialist Party (secció irlandesa del CIT), Ruth Coppinger, Paul Murphy i Mick Barry

El rotund "SÍ" al referèndum per la despenalització de l'avortament significa un autèntic terratrèmol polític i un punt d'inflexió per a Irlanda. És una victòria enorme, en particular per a les dones a Irlanda que després de trenta-cinc anys s'han alliberat de l'opressió de la 8a Esmena (esmena de la Constitució d'Irlanda que pena amb 14 anys de presó l'avortament). Ara no es pot justificar cap demora. No hi ha res que impedeixi al Parlament Irlandès actuar ràpidament per a promulgar una legislació que faci efectiva les propostes del Comitè Oireachtas. Ningú més ha de patir.

Aquesta gran victòria forma part de la rebel·lió global de les dones i el col·lectiu LGBTI contra una llarga història de discriminació i serà sens dubte un gran impuls per a tots aquells que lluiten contra l'opressió i per la igualtat real de drets a tot el món. I les conseqüències d'aquesta victòria van molt més enllà d'Irlanda, ja que és un exemple concret de força i de com es poden canviar les coses. És un punt de suport especialment útil per a dones que a altres llocs del món encara moren a causa de l'absència del dret a l'avortament com les dones a l’Amèrica Llatina.

El moviment es rebel·la contra la hipocresia del sistema

Aquest ha estat un triomf fonamentalment del jovent, la generació sovint presentada per l'establishment com "la generació fluixa" en un intent per a desacreditar-la. Aquesta ha estat la generació que ha dit que ja n'hi ha prou i després ha portat a la pràctica les seves paraules, en particular després de la tràgica i innecessària mort de Savita Halappanavar [Savita Halappanavar va morir de sèpsia al 2012 després ser-li negat l’avortament durant un avortament espontani prolongat]. Van ser les joves qui van rebutjar continuar amb la hipocresia d'un sistema que ha obligat a 170.000 dones embarassades (des que es va aprovar la 8ª esmena al 1983) a viatjar per obtenir serveis d'avortament al Regne Unit, Holanda i altres llocs, i les quals van exigir un canvi a un establishment polític petrificat i poc inclinat.

Cal dir-ho alt i clar. Un cop més, tal com va passar amb el moviment contra les taxes de l'aigua imposades per la troica o amb el referèndum sobre el matrimoni homosexual al 2015, la classe treballadora ha estat -parafrasejant James Connolly - la "base segura" d'aquest enorme canvi social. A causa de la seva experiència, la classe obrera té un sentiment de solidaritat innat. És la força que en aquest país empeny en una direcció progressista, com hem presenciat durant la campanya i que va quedar demostrada en la pràctica amb l'enorme participació i el vot massiu pel SÍ a les zones d'extracció treballadora.

Un moviment des de baix

Hi va haver una àmplia campanya oficial del "SÍ", i dins d’aquesta, un moviment des de baix, independent, que s'ha desenvolupat al llarg dels últims anys, mesos i setmanes. Va ser aquest moviment el que ha marcat la diferència, incloent la resposta a les escandaloses mentides i alarmisme social impulsat pels defensors del "NO".

Per ser justos, també cal reivindicar com una part fonamental d'aquesta victòria a aquells que durant els últims anys han defensat amb absoluta claredat i més força que ningú el dret a l'avortament: els socialistes i l'esquerra. Fins fa molt poc temps, Solidarity era l'única entitat política al parlament irlandès que lluitava pel dret a l'avortament amb una clara posició a favor del dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.

Hi ha una enorme diferència entre els que van votar "NO" i els organitzadors de la campanya del "NO". Aquesta campanya va exposar una visió aterridora de la Irlanda que defensa la "dreta religiosa". Desbordant misogínia, la campanya del "NO" va estendre la idea que no es podia confiar en les dones presentant-les com a assassines egoistes. La seva vergonyosa postura de culpabilitzar les dones ha estat inacceptable i molt representativa de la moral podrida que els caracteritza.

Rebuig de les idees retrògrades

A mesura que augmentava la retòrica de la campanya del "NO" moltes dones se sentien més vulnerables i menys fora de perill. Però ells i les seves idees reaccionàries han estat rebutjades amb rotunditat en aquest referèndum. El fet que la majoria dels representants públics del Dianna Fail [el principal partit de dretes a l'oposició] hagin estat part d'aquesta campanya contra el dret a l'avortament és quelcom que no serà oblidat per la gent.

Aquest referèndum té grans implicacions per al nord (a Irlanda del Nord l'avortament també és il·legal), on les dones i els joves no acceptaran quedar-se enrere. Al nord les activistes de ROSA ja estan posant en marxa una gran campanya per a exigir el dret a l’avortament, començant amb un Bus4Choice [Autobús per a l'elecció] que viatjarà la propera setmanes per tot el nord amb píndoles abortives que permeten avortar de forma segura, però que són il·legals.

Aquest rotund resultat pel SÍ ha de portar a l'aprovació immediata de la legislació al parlament irlandès i la provisió de serveis necessaris al servei de salut per fer efectiu el dret a l'avortament fins a les 12 setmanes per lliure elecció o per motius de salut. El govern també hauria de promulgar immediatament el Projecte de llei d'Educació Sexual que va presentar Solidarity i que ja va ser aprovat per majoria a la cambra. El servei sanitari ha de proporcionar anticonceptius gratuïts que han de ser promoguts a la societat.

Perquè això succeeixi cal pressionar a l'establishment polític des del carrer. Hem de recordar que hem hagut d'esperar més de cinc anys des de la mort de Savita perquè finalment se celebrés el referèndum i això no pot succeir amb relació a la posada en pràctica del resultat.

El jovent ha estat la clau per a aconseguir aquest triomf contra l'opressió i pel dret de les dones a decidir sobre els seus propis cossos. Amb aquesta experiència a l'esquena només és qüestió de temps que també es rebel·lin contra un sistema educatiu cada vegada més opressiu, contra una situació que els hi nega una feina amb salaris i condicions dignes, que hi els nega el dret a l'habitatge i en definitiva els hi nega el dret a un futur millor.

Construir una esquerra socialista

Leo Varadkar [primer ministre irlandès] pot tractar d’aprofitar-se d'aquest resultat, ja que a l'últim minut va decidir canviar-se de costat i donar suport al "SÍ". Però ell, el Fine Gael [el partit de dretes al govern] i qualsevol altre partit que defensi i implementi una política capitalista s'haurà d'enfrontar inevitablement a tota la força del terratrèmol juvenil que s'acosta. Ells no tenen solucions per a aquestes qüestions urgents i no poden satisfer el desig de justícia i igualtat que està impulsant de manera decidida a les generacions més joves cap a l'esquerra i les idees socialistes en molts països com EUA, la Gran Bretanya, l’Estat espanyol i -després del resultat del referèndum - també a Irlanda.

Com parlamentaris de Solidarity i membres del Socialist Party (secció irlandesa del CIT), tenim una llarga experiència de lluita pel que fa a aquestes qüestions i en la defensa del dret a l'avortament. Estem orgullosos d'haver estat part de la campanya de Time4Choice [És el moment de decidir] de ROSA que ha estat a l'avantguarda del "SÍ" a la campanya del referèndum i va promoure enormement el desenvolupament d'un gran moviment des de baix. Aquest moviment i ROSA no desapareixeran, el seu objectiu és convertir-se en una gran força feminista, revolucionària i socialista per a lluitar per un canvi radical en aquest país.

Volver

portada periodico 11

Descarga el periódico: castellano | catalàgalego | euskera

 

 

Nueva fecha del sorteo: 21 noviembre

IMG 20200328 135652

 Debido a la crisis del coronavirus, aplazamos el sorteo de nuestra rifa al sábado 21 de noviembre
 
¡Escríbenos a [email protected] y compra tu papeleta para apoyar nuestra lucha!

 

 

IR

SE