Soledad Rodríguez i Ana García
El país que va veure néixer al moviment "Ni una menys" i que va inspirar a lluitar a milions de dones a tot el món ha estat recentment l'escenari d'un cop dur que pretén desmoralitzar totes aquelles que han omplert els carrers posant contra les cordes la jerarquia de l'Església catòlica i els seus íntims aliats: els partits de la dreta i el reaccionari govern de Macri.
El resultat de la votació al senat argentí sobre l'avortament lliure i gratuït fins a la setmana 14 es va saldar el passat 8 d'agost amb 38 vots en contra i 31 a favor, provocant la indignació als carrers i ajornant, com a mínim fins al març de 2019 el debat sobre una nova llei.
Com a conseqüència d'aquesta votació, l’Argentina, almenys de moment, continuarà amb la legislació de 1921 a propòsit del dret a avortar i que només contempla legalment avortaments en casos de violació o risc de vida per a la mare, amb penes de 4 anys de presó en qualsevol altre supòsit. Però com bé assenyalaven les activistes de la "Marea Verda" (moviment a favor de l'avortament lliure, segur i gratuït), la qüestió no és si l'avortament serà legal o il·legal, sinó si serà legal o clandestí. Aquesta és la realitat esgarrifosa que ha posat sobre la taula ell debat sobre aquesta llei. Segons les pròpies dades del Ministeri de Salut en l'any 2016 van ser 43 dones les que van morir per avortaments clandestins i s'estima en 50.000 els casos d'hospitalitzacions anuals derivades de complicacions en aquest tipus de pràctiques clandestines. Tal com relatava el diari El País arran dels resultats de la votació "La decisió de mantenir l'avortament com un delicte no evita que nombroses dones decideixin interrompre embarassos no desitjats. Segons estimacions extraoficials, entre 350.000 i 450.000 dones avorten cada any a l’Argentina. Ho fan en la clandestinitat, amb risc per a les seves vides, especialment les gestants amb menys recursos, que recorren a metges no professionals o mètodes perillosos com sondes, penjadors, agulles de teixir i fins i tot tiges de julivert.” D'altra banda, aquest resultat al senat manté intacte el gran negoci amb el qual moltes clíniques il·legals i insalubres es lucren a costa de posar en risc la vida de dones sense recursos.
"Que sobreviure a un avortament no sigui un privilegi de classe"
Les dones avortem en tots els racons del planeta Terra, la qüestió és quin tipus de dones es poden permetre viatjar a qualsevol lloc d'Europa o de la pròpia Llatinoamèrica (Uruguai, Cuba) on la legislació els hi ofereix avortar amb garanties sanitàries, i quines dones són les que generació rere generació es veuen obligades a acudir als tètrics i perillosos serveis clandestins i remeis casolans. Efectivament les dones de la classe treballadora, som les que hem de posar en risc la nostra salut, la nostra vida i la nostra llibertat.
Què passa quan la dona pobra, treballadora, camperola, estudiant es veu obligada a continuar amb el seu embaràs i donar a llum davant la impossibilitat d'avortar legalment i amb seguretat. Quin tipus de vida els hi espera a aquestes mares i aquests nens? I en aquesta situació, on queda la llibertat de la dona treballadora?
Una lluita que acaba en victòria és un exemple insuportable per als defensors del sistema
Precisament, aquests arguments, és a dir, el caràcter classista de la Marea Verda argentina unida a la magnitud tan massiva que ha adquirit el moviment ha estat sense cap mena de dubte un element central que ha provocat la reacció virulenta de la burgesia i de l'Església Catòlica. A cap dels aliats d'aquest front reaccionari se li ha passat per alt l'enorme força i el potencial d'aquest moviment -que ha remogut la societat argentina de dalt a baix i que ha tingut un enorme impacte internacional-. Tampoc ha estat una jugada dirigida únicament a colpejar al moviment de les dones en argentina sinó dirigit a les milions de dones que a nivell internacional s'han aixecat pels seus drets -com està succeint als EUA, Irlanda, Polònia, Xile o l'Estat espanyol. Aquest front únic de la reacció és cada vegada més conscient del perill d'un moviment que qüestiona els pilars del sistema capitalista que supura masclisme i classisme per tots els seus porus: que qüestiona obertament la justícia burgesa, institucions com els parlaments o senats, que es nodreix fonamentalment de dones de famílies treballadores, que ha contagiat i a la lluita a incomptables treballadors i joves homes que també es rebel·len contra el masclisme, i que té a més a més un fort caràcter internacional que germana les lluites de tots aquests països en una de sola. Quin exemple tan poderós i tan insuportable per als defensors del sistema. No és casualitat que el Brasil, Xile, Polònia o Mèxic estiguin sent també escenari de mobilitzacions i protestes exigint aquest mateix dret. Quin tipus de lliçó ha tret el moviment a nivell internacional de la victòria de les nostres companyes a Irlanda, on el sí al dret avortament va arrasar en el referèndum celebrat fa uns mesos? Molt senzill: que lluitant sí que es pot. I això és el que més temen els governs al servei de l'FMI i de la Troica, els grans propietaris, els banquers, la jerarquia de l'Església. Volen fer miques aquest exemple, desactivar la lluita, sigui com sigui.
L'Església Catòlica es bolca per a evitar la despenalització de l'avortament
Així és com s'entén que a nivell legislatiu haguem patit una derrota parcial, però el moviment està molt lluny d'haver estat vençut i ha experimentat un vigor fins avui desconegut. Un símptoma clar de la voluntat de continuar la lluita l'estem veient al voltant de la campanya de rebuig a l'Església catòlica, que ha jugat un paper crucial en el sentit més reaccionari possible per a garantir que la llei no tirés endavant.
I és que a l'Argentina l'Església catòlica té una enorme influència social, econòmica i política que han utilitzat per a evitar una victòria del moviment. No només avui sinó històricament ha demostrat el seu caràcter profundament reaccionari. On era l'Església catòlica argentina quan la dictadura segrestava, violava, torturava i assassinava a dones embarassades, on eren els drets provida? Al cap i a la fi què és la dona per a l'Església "carctòlica", sinó la costella d'Adam? Des de quan les costelles tenen drets i llibertats?
La campanya mediàtica i el poder econòmic de l'església sobre els mitjans de comunicació, les insistents homilies setmanals contra l'avortament, les declaracions del propi Papa Francisco -també argentí- afirmant que l'avortament "és el mateix que feien els nazis però amb guants blancs”, l'organització de l'onada celeste (antiavortista) que va llançar una campanya confusa però útil als seus propòsits anomenada “Llatinoamèrica per a les dues vides", on participen 15 nacions del seu entorn... totes aquestes mesures però no han aconseguit evitar que el debat social sobre la legalització de l'avortament i els drets inalienables de la dona sigui actualment un punt central de l'agenda política del país. Precisament com a resposta d'indignació davant el nefast paper que l'Església catòlica ha jugat alguns col·lectius estan organitzant iniciatives per renunciar a l'Església catòlica, les quals han provocat cues de milers de persones que volen subscriure’s.
Institucions al servei del sistema. La lluita als carrers és el camí!
Han estat molts els intents per a fer-nos creure que els parlaments, senats o jutjats són l'única via per a canviar la situació d'opressió que vivim la immensa majoria de les dones. Però la Marea Verda argentina ha demostrat també que l'experiència no passa en va i que cada vegada és més poderosa la idea que no aconseguirem cap d'aquests canvis si no és nodrint i basant-la fonamentalment en la lluita massiva als carrers. Així ho van demostrar en les protestes multitudinàries que durant hores van acompanyar la votació al parlament argentí del projecte de llei per la despenalització de l'avortament i així va tornar a ocórrer amb el debat que va tenir lloc al senat. Centenars de milers de persones van desbordar els carrers, desafiant la fatiga i la pluja durant les 16 hores que va ocupar el debat a la cambra alta, en un clar advertiment a diputats i senadors: som majoria, som fortes, i no ens anirem a casa fins que els nostres drets siguin reconeguts i respectats. No només això. Manifestacions i concentracions de solidaritat en suport a les nostres germanes de lluita a Argentina es van desenvolupar per tota Amèrica Llatina i Europa. A Buenos Aires però també al Brasil, a Mèxic, a Àustria o a l'Estat espanyol, totes érem conscients que no podíem deixar el nostre futur únicament en mans d'un senat que no ens representa. I menys encara en mans d'un senat constituït sobre bases completament antidemocràtiques com l'argentí, on cada província compta amb tres senadors (independentment del nombre d'habitants, així es dóna el cas que les zones més endarrerides, més rurals, més desèrtiques, on la tradició catòlica té enorme predomini, tingui els mateixos senadors que Buenos Aires, on habita un terç dels argentins) per un mandat de 6 anys amb possibilitat de reelecció indefinida. Un senat en el qual es van escoltar autèntiques barbaritats com la d'un pediatre que va afirmar que "el preservatiu no serveix per a evitar la propagació de la SIDA" o les d'un senador que va afirmar "La violació també està clara la seva formulació, però caldria veure. Hi ha alguns casos on la violació no té aquesta configuració clàssica de la violència sobre la dona, de vegades la violació és un acte no voluntari".
"Si no hay aborto legal, qué quilombo se va a armar"
No hi ha cap dubte que la derrota al senat ha estat un cop dur per al moviment i ha deixat bocabadades a moltes persones a tot el món que donaven per suposada la victòria. Però també és cert que la metxa que ha encès a tot el món i d'una forma especialment poderosa l’Argentina pel que fa a la lluita pels drets de la dona està lluny d'haver estat derrotada. Malgrat tots els intents, els defensors del sistema no han pogut evitar que el moviment feminista convoqués milions d'argentins, no han pogut impedir que a tots els racons del món, les dones ens poséssim el mocador verd al coll per a solidaritzar-nos amb les nostres germanes argentines. En definitiva no han aconseguit robar el protagonisme al "moviment verd" que un cop destapat, ja no tornarà enrere, un moviment que seguirà avançant en la seva lluita pels drets de la dona, una onada que ha reunit més de 500 organitzacions entre les que es troba fins i tot Amnistia Internacional Argentina.
Si quelcom ha quedat clar és que no podem confiar més que en les nostres pròpies forces i hem demostrat que les nostres forces, les de treballadores, joves i treballadors que han sortit en centenars de milers als carrers són enormes! La lluita continuarà i necessitem estar organitzades per a construir un moviment encara més poderós i fort que torni a prendre els carrers per a fer de les nostres demandes una realitat. Que sigui Llei!
