Ulisses Benito · Esquerra Revolucionària

L'Església, corcada per l'abús, el consentiment i la hipocresia

"Ella em va baixar les calces. 'Que això sigui una lliçó per a tots vosaltres', va dir. Em va posar sobre els seus genolls. Jo tindria uns 8 anys. Ella em va colpejar i em va colpejar amb un pal ".
(Testimoni de l'informe del fiscal general de Pennsilvània)

"A qui fa caure en pecat a un d'aquests petits, més val que el pengin del coll a una d'aquestes pedres de molí que mouen els ases i l'enfonsin a la profunditat de la mar."
(Frase atribuïda a Crist a Mateu 18, 6; Bíblia de Jerusalem, traducció al castellà directa de l'original, Editorial Desclée de Brouwer)

L'onada de denúncies que treu a la llum tota la brutícia guardada durant segles per la jerarquia eclesiàstica s'està convertint en un tsunami de profundes conseqüències socials. La recent investigació oficial portada a terme a l'Estat de Pennsilvània acusa 300 capellans d'abusadors, violadors i còmplices, i calcula en milers les víctimes.

La recent visita del papa a Irlanda ha estat finalment l'aparador de la seva completa complicitat amb tota aquesta criminalitat i podridura moral. L'ex-alt càrrec vaticà Carlo Maria Viganò ha destapat que havia informat a Francisco Bergoglio dels abusos i agressions de Theodore McCarrick, arquebisbe emèrit de Washington, després de la seva elecció com a Papa, sense que es prengués cap mesura fins al juliol (i la mesura només ha estat que l'han retirat les seves funcions). La seva calculada hipocresia demanant perdó, en un intent de rentar-se la cara, no serveix de res. Així li ho van assenyalar els milers de manifestants reunits en un acte de protesta sense precedents contra la seva visita: "Les disculpes no són suficients". Efectivament, que faci públics els noms de tots els sancionats i implicats per abús i els posi en mans de la justícia.

Els casos d'agressions, violacions, abusos, humiliacions, distribució de material pornogràfic, retenció i esclavització de menors (com el conegut cas de les Germanes de la Magdalena a Irlanda), robatori de nadons a mares considerades pecaminoses... s'estenen com una nauseabunda taca per tot l'orbe. Des dels Estats Units (on, segons el mateix Vaticà, cent mil menors han estat víctimes) fins a Austràlia (el cardenal George Pell, escollit per l'actual Papa com a número tres de la Santa Seu, té diversos judicis pendents), i des de Xile (on l'Església va rebre el mantell protector de la dictadura de Pinochet i cap govern posterior ha retirat) o Mèxic (el fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel, va ser abusador fins i tot dels seus propis fills, lladre, drogoaddicte i polígam, però segons Joseph Ratzinger no es podien investigar les seves malifetes "perquè és una persona molt estimada per Joan Pau II") fins a Alemanya (hi ha denúncies d'abusos sexuals a 19 de les 27 diòcesis).

"L'encobriment sistemàtic" i la impunitat

Els casos coneguts són només la punta de l'iceberg, i en moltíssimes ocasions les víctimes han estat injuriades i silenciades. De fet, les autoritats eclesials només s'han vist obligades a prendre mesures quan ha hagut una reguera imparable de denúncies, i sempre són pal·liatius: canvi de parròquia (estenent així el camp de possibles víctimes), retirar-se... Així ho resumeix Josh Shapiro, fiscal general de Pennsilvània. Va haver-hi un "encobriment sistemàtic per part dels mandataris de l'Església a Pennsilvània i el Vaticà"; "El primordial no era ajudar els nens, sinó evitar l'escàndol". Els capellans "pressionaven a les forces d'ordre públic perquè tanquessin o evitessin investigacions", i això assenyala una altra de les raons de l'amplitud d'aquesta xacra: la impunitat d'aquests criminals prové també dels Estats capitalistes, els quals suposadament garanteixen la llei i que, excepte casos extrems tanquen els ulls per a no veure què passa darrere dels murs de les esglésies, seminaris, centres educatius i altres llocs religiosos. De fet, és l'enorme poder que ha exercit i exerceix l'Església en determinats països, tant econòmicament i políticament com educativament, quelcom que explica el nivell de degeneració moral i crim al qual ha arribat.

L'informe de Pennsilvània és esgarrifós. "Una nena tenia 18 mesos quan van abusar d'ella"; una altra, de 7 anys, "va ser violada a l'hospital quan el capellà la visitava després d'una operació"; en resum, era un "cercle de sacerdots depredadors" que utilitzaven "fuets, violència i sadisme mentre violaven". El bisbe d'Erie va felicitar un capellà, violador d'almenys 15 nens, per la seva "sinceritat"... Però aquest malson era conegut pels successius Papes ¡des del 1963! I l'actual va ser avisat contínues vegades durant 2015.

Una Església corrupta, misògina i reaccionària

Pretendre que un Papa prengui mesures efectives contra aquests crims és utòpic. Desvetllar públicament tota l'extensa informació de la qual disposa l'Estat vaticà, enviant-la a la justícia; depurar a tots els implicats, abusadors i còmplices sense excepció; i crear un clima de tolerància zero, trencant amb la cultura de la submissió, són mesures que ni volen ni es poden fer, perquè l'abús, la hipocresia moral, la misogínia i homofòbia, els valors més reaccionaris, són intrínsecs a la jerarquia catòlica, de la mateixa manera que a les altres religions. Han estat mimats per la classe capitalista per a confondre els oprimits i justificar espiritualment els opressors, com van fer durant la segons ells Santa Croada del general Franco i els terratinents i burgesos en 1936-39 contra el comunisme, i després durant 40 anys de dictadura.

L'Estat espanyol no és una excepció. El gruix dels càrrecs eclesiàstics s'ha criat en la cultura del nacional-catolicisme, i tot i els 42 anys transcorreguts des de la mort del dictador -guardonat amb la Suprema Ordre de Crist, màxima distinció vaticana, que a dia d'avui no se li ha pas retirat- el seu poder econòmic, educatiu i polític segueix sent aclaparadora. Són pràcticament impunes, i obren en conseqüència. Un petit exemple: al 2007 va ser notícia el bisbe de Tenerife, Bernardo Álvarez, per dir que "pot haver menors que sí que ho consentin. Hi ha adolescents de 13 anys que estan perfectament d'acord i, a més, desitjant-ho. Fins i tot si et descuides et provoquen". Aquest element, no només no ha estat condemnat per apologia del crim i investigat com a probable abusador, sinó que continua al càrrec del mateix bisbat.