Beatriz García · Lliures i Combatives Asturies

La pràctica de la "gestació subrogada", eufemisme utilitzat per a referir-se als ventres de lloguer és un delicte a l'Estat espanyol. Però cap "empresari" del sector que opera a altres països, i també aquí, vol perdre l'oportunitat d'ampliar el seu negoci. Albert Rivera i Ciutadans, recollint les seves demandes, va proposar el 2017 que es legalitzés aquesta pràctica. Els interessos econòmics en joc són tan grans que mitjans de comunicació, empreses de publicitat, famosos i famoses, i famílies amb diners i poder, han posat tot el seu esforç en generar un clima favorable per a aquest canvi legislatiu. No obstant això, la resposta social està sent clara: un no rotund a l'explotació dels nostres cossos i al tràfic d'éssers humans.

També aquí es compren nadons

Tot i que la legislació ho prohibeix (Llei de Reproducció Assistida, article 10), només cal fer una ullada ràpida a internet per a comprovar com les agències de compravenda de nadons i mares operen ja a casa nostra. Escrivint a Google "ventres de lloguer" apareixen anuncis de multitud d’empreses d'aquest tipus:

• Surrobaby, "sinònim d'estalvi". Es destaca al seu web com una empresa col·laboradora amb la Iniciativa Legislativa Popular per a la Legalització i Regulació de la Gestació Subrogada a Espanya, i anuncia els seus propers esdeveniments Surrobaby Meeting 2018, a Madrid i Barcelona, amb reclams com "xerrarem una estona, explicarem experiències i després prendrem unes copes i tapes". Així es despatxen sobre una reunió de possibles compradors de nadons que encara no han nascut. El catàleg de preus i opcions per països també està a disposició.

• Lifebridge agency, entre els seus reclams més destacats es troba el programa mixt Canadà-Rússia, les seves ofertes de descomptes especials del 5% en el paquet de Rússia, i d'un 30% en el paquet dels EUA.

Una altra que segueix anunciant-se, tot i que el seu amo es troba en l'actualitat pres acusat de delicte fiscal, falsedat documental i tràfic de menors, és Biotexcom. El personatge és un tal Albert Man, antic propietari de discoteques i empreses d'extorsió. Aquest individu s'ha fet d'or gràcies a l'explotació de dones ucraïneses i les seves ofertes low cost, 39.900 euros. S'estima que al seu reclam van tres-cents dels mil matrimonis espanyols que "contracten" aquests serveis anualment, i que busquen un ventre de lloguer barat.

Dones pobres, barates i sense drets per a famílies riques i sense escrúpols

Una prova demolidora del que realment representa aquesta pràctica és el testimoni d’una advocada, especialitzada en drets humans, portada recentment a diferents mitjans de comunicació. Ella va relatar la seva experiència al fer-se passar per una dona heterosexual, soltera, en edat fèrtil, sense intenció d'aportar càrrega genètica, que no vol passar per un embaràs, i que busca un ventre de lloguer en una d'aquestes agències, en aquest cas a Barcelona; va proposar el cas més difícil d'encaixar en la legislació internacional al respecte.

La resposta de l'empresa va ser que no hi havia cap problema a canvi de 86.000 euros, dels quals "l’agència" es queda 60.000 i la mare llogada, ucraïnesa en aquest cas, entre 10.000 i 12.000.

Ucraïna és un país ferit de guerra, on el salari mitjà és de 200 euros mensuals, en què 100.000 nens i nenes omplen els orfenats, i que s'ha convertit en l'úter d'Europa. Aquesta és la gran llibertat d'elecció que s'amaga darrere d'aquestes pràctiques. Dones pobres venent els seus cossos i les seves emocions, malvivint en autèntiques granges de dones, renunciant "legalment" a tots els seus drets sobre el seu cos, els seus fills i la seva vida per a sobreviure.

Els tràmits legals, però, serien realitzats a Grècia, legislació de la qual permet aquesta pràctica de manera "voluntària" (la suggerida per Ciutadans a la seva proposta). Això permet que famílies estrangeres utilitzin el territori grec perquè se celebrin els judicis en què la "titularitat" dels nadons, abans de néixer, passi a mans dels seus compradors.

Per descomptat, de voluntari no hi ha res. A Grècia la pobresa i la desestructuració social després de les retallades i plans d'ajust salvatges dels últims anys, s'han disparat, i les dones gregues també són empeses a vendre de moltes formes.

Són aquests interessos, els dels traficants d'éssers humans, els que pretenen legalitzar Ciutadans i els seus afins: el poder dels rics sobre les dones pobres, amb dret a explotar els seus cossos, a comerciar amb les seves emocions i a sotmetre-les a un viatge de malson al final del qual ni tan sols poden arribar a tocar als seus nadons.

El capitalisme és així, i les dones som només això per als capitalistes, mercaderia, font de beneficis. Per aquestes raons i davant d’aquells que, encara que sembli increïble, arriben a dir que vendre els nostres cossos és un dret, nosaltres, les feministes revolucionàries diem que el dret pel qual lluitem és el de tenir una vida digna que no ens obligui, entre altres coses, a posar-nos en mans de criminals, ni a vendre'ns, ni a nosaltres ni als nostres nadons.