Els passats 6 i 7 d’octubre va tenir lloc a Gijón l’última trobada estatal de la Comissió 8M. Van participar 400 assistents de tot l’Estat que va aprovar per aclaparadora majoria la convocatòria d’una nova vaga general feminista per al proper 8 de març de 2019, un gran pas endavant pels drets de milions d’oprimides.
Hem fet grans coses des del darrer 8M. Entre elles, ajudar enormement a la caiguda del reaccionari govern de Rajoy. No és cert que res hagi canviat perquè cada cop som més, més conscients, organitzades i fortes. Però aquesta transformació conviu amb una altra realitat d’assassinats, precarietat i justícia masclista que segueix intacta.
Les paraules i els fets del “govern feminista”
El nou govern de Pedro Sánchez es va posar el cognom de “feminista”, presentant aquest factor com una garantia del canvi en la nostra situació. Però més enllà de la retòrica, aquest govern no només no ha canviat ni una coma de la nostra realitat sinó que fins i tot ha acceptat i encobert el masclisme i el classisme més punyent. Van dir que respectaven la sentència de la Manada; vam descobrir que la pròpia ministra de justícia coneixia i encobria les pràctiques pederastes i puteres d’alts membres de la judicatura; van signar la legalització del sindicat de proxenetes OTRAS; van retornar “en calent” les nostres germanes i germans a Melilla... La nostra experiència és que en allò fonamental res ha canviat i sabem que l’única forma d’aconseguir-ho és amb la lluita i atacant al cor del sistema que provoca la nostra opressió.
Aturar-ho tot per atacar al cor del sistema que ens oprimeix
Amb aquest objectiu, a la trobada de Gijón companyes de Lliures i Combatives vam intervenir defensant la necessitat urgent d’aprovar la vaga general feminista com el mètode més efectiu per fer avançar la nostra lluita. Les oprimides que nodrim el moviment sabem que la nostra doble opressió es deu a la nostra condició de dones i sobre tot a la nostra condició de classe. I que per a colpejar als empresaris i empresàries que ens exploten, als banquers i banqueres que ens desnonen i als privilegiats i privilegiades que ocupen llocs de jutges o de representants polítics d’aquesta elit, hem de fer-nos escoltar amb contundència. Les accions simbòliques no són suficients. No es tracta, com algunes deien, de “sorprendre al patriarcat”, sinó d’acabar amb ell. Aturar l’economia és un punt clau: paralitzar empreses, transports, carreteres, instituts i universitats... és la demostració que sense el nostre permís no es mou res, que tenim el poder de canviar-ho tot. I com aquesta lluita és de les oprimides, els sindicats de classe han de donar cobertura legal a aquesta vaga, no amb aturades simbòliques sinó convocant una vaga general de 24 hores.
No volem esquirols, ni dones ni homes. Per una vaga feminista mixta
Però... com aturar-ho tot? En la trobada també es va posar sobre la taula la polèmica sobre si la vaga feminista ha de ser només de dones o no. Nosaltres volem ser protagonistes indiscutibles d’aquesta vaga: ens referim a les oprimides i a les explotades perquè aquesta vaga és també contra Ana Patricia Botín, Cospedal i Arrimadas, que ens humilien des de la seva posició de privilegiades. Per a aturar-ho tot no podem tolerar que es facin crides als homes a cobrir els nostres llocs de treball. I molt menys que ho fem nosaltres mateixes! No volem esquirols, ni dones ni homes. Als homes que donen suport a les nostres reivindicacions, a aquells que han lluitat juntament amb nosaltres contra el govern del PP per les pensions, la sanitat i l’educació pública, a aquells que es van indignar amb la sentència de La Manada, als oprimits que lluiten per acabar amb aquest sistema, els volem al nostre costat. Així farem el nostre moviment més poderós i fort, per a que ens escolti el govern i es facin efectives totes les nostres demandes.
