Ana García · Esquerra Revolucionària

Els violadors de la Manada en llibertat condemnats per abús i no per violació; el terrible assassinat de Laura Luelmo; el sobreseïment del cas de les temporeres de la maduixa a Huelva que van denunciar abusos sexuals per part dels seus caps... Aquestes són només algunes de les notícies amb les quals hem acomiadat el 2018, un any en què centenars de milers de dones ens hem rebel·lat i omplert els carrers contra aquesta situació.

Menys de 72 hores del nou any han fet falta perquè es produís el primer assassinat per violència masclista a una jove de 26 anys a Laredo, Cantàbria. Aquesta és la dramàtica realitat amb la qual milions de dones, i també multitud d'homes que ens donen suport, ens hem proposat acabar.

Un govern que no reconeix la violència masclista ni a les estadístiques

Més enllà de paraules i declaracions d'intencions del nou govern de Pedro Sánchez, el seu "feminisme" no només no ha canviat la nostra realitat sinó que ni tan sols ha arribat a quelcom simbòlic. Bona mostra d'això, es reflectia en els titulars de premsa el dia que es trobava el cadàver de Laura Luelmo, explicant que el seu cas no compta dins les estadístiques oficials de violència de gènere -igual que va passar amb Diana Quer- perquè la víctima no tenia una relació sentimental amb l'assassí. Davant la indignació generalitzada, l'endemà tots els mitjans recollien que sí que s'inclouria però en una estadística "nova" que està elaborant el govern però que "no saben encara quan estarà". Tota una mostra de què realment el govern no està donant la importància que mereix a aquesta greu situació, ni està prenent mesures urgents i efectives que combatin la violència contra nosaltres.

Efectivament, les estadístiques ni tan sols reflecteixen fidelment els assassinats per violència masclista. Segons dades oficials, l'últim any ha deixat la xifra de 47 assassinats, la més baixa des de que al 2003 es comencessin a comptabilitzar. Potser la situació de les dones ha millorat? Res d'això. Per començar, les dades oficials no consideren violència masclista assassinats perpetrats si no hi ha relació sentimental, i tampoc els de prostitutes, menors, etc. Si s'incloguessin tots aquests casos, la xifra s'elevaria al 2018 a 97 víctimes. I això és només la punta de l'iceberg. El que veiem és una recrudescència de la violència contra nosaltres, no només en la seva forma més brutal: els assassinats, sinó en tots els aspectes. La reacció s'agrupa i utilitza tots els mitjans a la seva disposició per atacar-nos: Vox, que demana l'eliminació de la Llei contra la Violència de Gènere i no plegar-se a "les mesures dictades per la ideologia de gènere i les associacions feministes ‘podemitas’ radicals", fins a les institucions i la judicatura que ens "castiguen" i colpegen amb les seves sentències misògines, franquistes i classistes.

La Justícia sentència: llibertat per a La Manada, les temporeres de Huelva menteixen

També han estat 72 hores les necessàries per a rebre el missatge d'any nou d'aquesta colla de reaccionaris i reaccionàries que ocupen els més alts llocs en la judicatura. El 3 de gener, l'Audiència de Navarra va desestimar la petició d'ingrés a la presó per als violadors de la Manada al "no apreciar-se risc de fuga". Quina sorpresa! Els mateixos jutges que permeten que La Manada campi al seu aire, van condemnar a 10 mesos de presó per "maltractament ocasional" a un home que va apunyalar i va tractar d'asfixiar la seva parella amb l'argument que "es va aturar tot sol i al final no la va matar"; el jutjat de València va rebaixar la pena de presó a un home que va violar i va colpejar a una dona durant hores perquè ella "tenia formació en teatre" i va poder "dramatitzar" la seva declaració; l'Audiència de Lleida va condemnar per abús i no per violació a dos homes que van violar a una jove en una discoteca perquè "tot i que la noia va plorar i els hi va demanar que paressin, no va cridar ni es va resistir".

Tots aquests casos terrorífics no són conseqüència d'una insuficient formació de gènere dels jutges i jutgesses. No. Són exemples de com la justícia està supeditada als interessos dels i les capitalistes, i que llançar un missatge exemplaritzant a les dones que es rebel·len és una prioritat per al sistema. El sobreseïment del cas de les temporeres de Huelva és també enormement revelador. L'argumentació per a arxivar el cas és que la denúncia respon a una "maniobra" de les dones per quedar-se a l'Estat espanyol. En les condicions infrahumanes que pateixen aquestes dones explotades, que cobren 40 euros al dia per jornades interminables, que són escollides per treballar aquí pel fet de tenir fills i altres responsabilitats familiars al Marroc per a poder extorsionar-les més fàcilment, i això inclou l'assetjament sexual... D’això la justícia no té res a dir. Classisme, masclisme i racisme en estat pur!

Contra el classisme i el masclisme del sistema: organització i lluita!

L'opressió i la violència contra les dones estan incrustades en el sistema capitalista. Perquè les dones treballadores -les que realment patim aquesta realitat- no siguem dependents de ningú econòmicament i no estiguem exposades a situacions de risc per aquest motiu, hem d'exigir: treballs dignes amb salaris dignes; serveis públics gratuïts per a atendre nens, gent gran i malalts en lloc de carregar aquests treballs sobre les nostres espatlles i tancar-nos en les quatre parets de la nostra casa; ajudes econòmiques per a mares solteres i totes les víctimes de violència masclista; dret efectiu a l'habitatge i prohibició dels desnonaments per llei; abolició de la prostitució; condemnes exemplars a maltractadors, violadors, assetjadors o explotadors de dones; depuració de la judicatura de franquistes... Però per això cal enfrontar-se als grans capitalistes, a la jerarquia eclesiàstica, a la banca, als franquistes incrustats a les institucions...

Mentre el PSOE s'omple la boca de feminisme, dins l'aparell de l'Estat s'està deslligant una ofensiva brutal contra la dona, una ofensiva descaradament reaccionària, que alimenta el masclisme i la violència social contra la dona. I què fa el Govern de Pedro Sánchez? Res, mirar cap a un altre costat, o pitjor encara: legitimar-la quan ens parla de respectar aquesta farsa anomenada "separació de poders". Per la seva banda, els dirigents de Unidos Podemos tampoc semblen disposats a fer res més enllà de discursos grandiloqüents sense cap mesura pràctica que els acompanyin.

L'aparell de l'Estat al servei de les elits econòmiques colpeja a les dones perquè ens hem aixecat i hem estat una inspiració per a totes i tots els que lluitem per a transformar la societat. Ens volen callades i submises. Volen aixafar-nos, però el nostre moviment és més poderós i fort i hem de respondre amb contundència. Cal exigir als sindicats de classe que el proper 8-M es convoqui una vaga general feminista de 24 hores, mixta, que paralitzi tot. Ja n'hi ha prou d'aturades simbòliques i de feminisme ‘de paraules’! Ni els discursos de Podemos al parlament ni el feminisme buit del govern de Sánchez ens han servit per a res. Volem fets i només els aconseguirem lluitant als carrers, tal com sempre hem conquerit els nostres drets.