Pocs dies després de la vaga general del 8 de març coneixíem la ratificació de la sentència contra Juana Rivas que va dictar al juliol el Jutjat penal nº 1. Després del recurs interposat contra aquesta sentència, l'Audiència de Granada es limita a rebaixar de 30.000 a 12.000 euros la indemnització que Juana Rivas ha de pagar al seu maltractador, mantenint la condemna a 5 anys de presó i la pèrdua de la pàtria potestat dels seus fills durant 6 anys. Dies després, la justícia italiana atorgava la custòdia dels fills de Juana al seu maltractador, argumentant la seva incapacitat per a prendre decisions pròpies.

Un intent de desmoralitzar al moviment

Aquesta vergonyosa sentència és una resposta al poderós moviment feminista que hem aixecat amb força i que va tornar a omplir massivament els carrers aquest 8 de Març, posant en qüestió les bases del sistema i denunciant el caràcter profundament masclista de la seva justícia i les seves institucions. Necessiten colpejar amb força al moviment que tant amenaça els seus privilegis. Per això dicten sentències absolutament salvatges, com aquesta, buscant desmoralitzar i fer creure que la nostra lluita no podrà canviar absolutament res. De la mateixa manera que deixaven en llibertat provisional als violadors de la Manada o que arxivaven el cas de les temporeres de Huelva. Fa poques setmanes, a les Canàries, els quatre joves que es feien anomenar "la nova manada" eren absolts després d'haver violat en grup a una menor l'estiu passat.

El masclisme està a l'ADN de les institucions judicials

Però això no es redueix a uns pocs casos aïllats. Fa poc, sortia a la llum una gravació en què el titular del Jutjat de Violència sobre la Dona número 7 de Madrid anomenava "bitxo" i "filla de puta" a una dona víctima de violència masclista en el que, segons les advocades que hi treballen, era la seva habitual "dinàmica de treball": atacar i humiliar les denunciants al jutjat. La denúncia a aquest element va ser arxivada pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè la gravació "trenca la intimitat del magistrat" ​​(eldiario.es, 18/01/2019). És clar que els jutges i jutgesses masclistes no són productes aïllats d'una "falta de formació de gènere", com alguns prediquen, sinó que són el producte d'un entramat judicial i institucional completament podrit que colpeja als més oprimits amb total impunitat, sent molt conscients del que diuen i del que fan.

Diàriament, les dones víctimes de violència masclista que fan el pas de denunciar els seus maltractadors han d’enfrontar-se al caràcter profundament reaccionari de la justícia burgesa. Segons les dades del propi CGPJ, de les sentències dictades pels Jutjats penals en matèria de violència de gènere un 42,86%, gairebé la meitat, són absolutòries. En els propis Jutjats de Violència sobre la Dona només un 13,13% són sentències condemnatòries. Un 41,58% dels casos són sobreseguts de manera provisional, és a dir, arxivats fins que es presenti un nou indici de violència. Pel que fa a les mesures de protecció que suposadament les lleis garanteixen a les dones víctimes de violència masclista, de les 166.961 denúncies presentades a aquests jutjats el 2018, només es van dictar 25.275 ordres d'allunyament. Per no parlar de les escasses 17.113 ordres de protecció als fills de les víctimes, de les quals només un 4,4% suposa la suspensió de la custòdia del seu pare i un 0,4% la pèrdua de la pàtria potestat, que no dubten, però, en imposar a una víctima de violència masclista com Juana Rivas.

Unes institucions per a salvaguardar els privilegis dels que ens exploten

En contrast amb aquestes dades, ens assalten diàriament les notícies de condemnes de presó que aquesta mateixa justícia reaccionària dicta contra sindicalistes, activistes, cantants de rap, tuiters... Des del Juliol de 2015 al Març de 2018 les multes per "faltes de respecte i/o consideració” als agents de la policia ascendeixen a 47.980, el que suposa una mitjana de 48 multes diàries per casos com “dirigir-se en català a un agent” o “donar M'agrada a Facebook a fotografies d'un cotxe de policia mal aparcat " (Público, 28/06/2018). És la mateixa justícia que davant el poderós exemple de lluita del poble català, porta a terme el judici farsa de l'1-O, o que porta els joves d'Altsasu davant l'Audiència Nacional per una baralla en un bar.

Tots aquests casos evidencien davant els ulls de cada vegada més joves i treballadors el veritable caràcter de les institucions i l'Estat capitalista: reprimir la classe treballadora i la joventut que s'aixeca i denuncia els que ens oprimeixen i al seu sistema. Quan els privilegis dels que ens exploten diàriament es veuen amenaçats, no dubten a utilitzar les institucions al seu servei per protegir-se. Per això, l'únic camí és el que hem recorregut els últims anys contra les vergonyoses sentències masclistes, contra el judici farsa de l'1-O o per la llibertat dels joves d'Altsasu. Contra aquesta justícia masclista, classista i franquista, cal respondre amb la mobilització massiva i l'organització, impulsant la transformació de la societat.

Volver

LyC 9

Descarga nuestro periódico en castellano · català · euskera

 

IR

SE