Volem ser el que som!

La lluita pels drets de la comunitat LGTBI segueix sent més necessària que mai. La violència contra el nostre col·lectiu augmenta de forma dramàtica en tot el món. Els 75 països on ser persona LGTBI és un delicte i els 15 en els quals pots ser condemnat a pena de mort per la teva orientació sexual, són una fidel prova d’això. Però no és la única, com revelen els camps de concentració per homosexuals a Txetxènia o l’assassinat de l’activista Marielle Franco al Brasil.

A l’Estat espanyol, només en 2017 va haver-hi 623 agressions violentes i a Madrid s’han registrat 345 en 2018. Aquestes xifres són part de la realitat d’opressió que patim les persones LGTBI en tots els àmbits de la nostra vida. Entre els i les més joves les dades són esfereïdores: més del 80% dels menors i adolescents trans pensen en suïcidar-se i més del 40% ho intenten.

Aquesta discriminació no és casual, sinó que és fruit del sistema en què vivim. De la mateixa forma que el capitalisme condemna la classe treballadora i el jovent a l’austeritat i a la misèria, dóna ales a la ideologia podrida de la dreta i l’Església Catòlica que difon el verí del masclisme i la LGTBIfòbia.

L’Església i la dreta: garants de l’opressió, la homofòbia i el masclisme

El Partit Popular, Ciutadans i Vox, amb les seves polítiques, ideologia reaccionària i el seu ADN franquista, perpetuen i alimenten la discriminació de totes aquelles persones que no encaixem en “el seu model” del que és acceptable segons l’ideari catòlic, apostòlic i romà. I les conseqüències més dures d’això les paguem, com sempre, les que provenim de famílies treballadores. La llista és llarga: Pablo Casado defensa que “el matrimoni és una unió entre un home i una dona”; Fernando Paz, número u de Vox per Albacete al Congrés, explicava que “hi ha teràpies per reconduir els gais”; Albert Rivera afirmava que “anomenar ‘matrimoni’ a una unió homosexual genera tensions innecessàries i evitables”.

De la mà de la dreta i dels mitjans de comunicació hi va l’Església Catòlica. Aquesta institució completament fusionada i part integrant dels grans poders econòmics i polítics també exerceix el seu poder en l’aspecte ideològic, estenent els seus tentacles en el sistema educatiu. La mateixa jerarquia assenyalada i acusada de múltiples casos d’abusos sexuals contra menors, se sent amb el dret de criminalitzar dia sí i dia també amb total impunitat les persones del col·lectiu LGTBI, tractant-nos de malalts i antinaturals i defensant la perpetuació de la nostra discriminació i opressió.

La lluita i l’organització són el camí

Aquest any celebrem el 50è aniversari de la Revolta d’Stonewall i també commemorem el 42è aniversari de la primera manifestació gai a l’Estat espanyol, quan al voltant de 4.000 manifestants van alçar les seves veus pels drets de la comunitat LGTBI. En ambdós casos, les persones que es van mobilitzar van pagar la seva valentia patint una salvatge repressió policial.

L’inici del moviment pels drets de la comunitat LGTBI va estar protagonitzat per les capes més colpejades provinents de la classe obrera. Aquells i aquelles que es van aixecar pel dret a una plena llibertat sexual ho van fer per aconseguir la plena igualtat: el dret a un lloc de treball, per la fi de l’explotació laboral i per unes condicions de vida dignes. Per això avui, en un moment en què el sistema capitalista intenta domesticar el nostre moviment convertint-lo en un autèntic carnaval per a un lucre d’empreses privades i on cap tothom- inclosa la dreta i els responsables de la nostra explotació i opressió- que oculta per complet les seves arrels revolucionàries, és més important que mai reivindicar el caràcter combatiu i anticapitalista que batega en el seu interior.

La nostra opressió té responsables directes. Els mateixos que no ens contracten per la nostra identitat sexual o els que ens impedeixen canviar el nostre nom oficialment en el DNI, són els mateixos jutges i jutgesses que dicten sentències con les de La Manada o que empresonen els joves d’Altsasu i polítics i activistes independentistes catalans. Sota el sistema capitalista mai podrem ser el que som en llibertat. Perquè aquest sistema es basa en l’opressió i en l’explotació més salvatge: al col•lectiu LGTBI, a les dones treballadores, al jovent i a la classe treballadora en el seu conjunt.

La nostra lluita forma part de la batalla contra aquest sistema opressor. Necessitem aixecar un moviment LGTBI revolucionari i anticapitalista per aconseguir totes les nostres reivindicacions i construir una nova societat, lliure de qualsevol tipus d’opressió de classe, de gènere, de raça o nacional: una societat socialista al servei de la majoria, organitzada democràticament pels treballadors i per les treballadores, en la qual tots i totes puguem viure en genuïna llibertat.