Milions de dones arreu del món ens alcem en contra d’una realitat d’humiliació, abús, violència i explotació. El massiu moviment feminista, que a l’Estat Espanyol, com en tants altres llocs, ens ha deixat jornades històriques com les del 8 de Març, forma part de la resposta de les oprimides i oprimits contra un sistema polític i econòmic que només suposa misèria per a la majoria.

El paper de la dona en la lluita de classes

La gran recessió de 2008/09 i les continues retallades en sanitat, en ajudes a la dependència, salaris, pensions o els desnonaments, aplicats pels governs capitalistes de tot el món, han colpejat durament a les treballadores, redoblant la càrrega que cau sobre les nostres esquenes. Alhora ha alimentant la polarització i el gir a l’esquerra entre amplis sectors de la classe obrera i el jovent.

En un ambient de rebel·lió, de politització i qüestionament creixent del sistema, la lluita contra el masclisme i per nostre alliberament té una envergadura internacional on les dones de la classe obrera juguen un paper absolutament decisiu. Només així s’explica la seva dimensió de masses i el seu caràcter combatiu i anticapitalista: el meravellós moviment que va rebre desafiant a Donald Trump als EUA i l’Ele Nao al Brasil, contra els feminicidis a l’Amèrica Llatina, per un avortament lliure i segur a l’Argentina, Polònia o Irlanda.

Recentment estem assistint a la massiva participació de dones pobres a les onades revolucionàries a l’Algèria i el Sudan, on es calcula que el 70% del moviment està format per dones. No és cap casualitat. En aquests països s’aplica la llei islàmica de la xaria. Les dones estan sotmeses i no tenen drets. Per això, les més oprimides i colpejades, en un moment d’aixecament social i revolució, es col·loquen a la primera línia de la lluita.

El nostre moviment en el punt de mira de la dreta

Aquestes mobilitzacions han demostrat que un profund sentiment anticapitalista batega en el si del nostre moviment. Hem denunciat la justícia masclista que ens colpeja, unes institucions burgeses que exerceixen la violència sistèmica contra nosaltres, hem assenyalat als empresaris que ens paguen menys i ens exploten, hem donat una forta batalla contra el poder que exerceix l’Església Catòlica en tots els àmbits de la nostra vida. La classe dominant a nivell internacional ha pres nota de la demostració de força que hem protagonitzat en als carrers i la font d’inspiració que hem estat per a moltes altres lluites. Per això han reaccionat amb tanta virulència.

Ho hem viscut de primera mà a l’Estat Espanyol. El bloc reaccionari del PP, Cs i Vox se centra una i altra vegada en atacar els drets de les dones en un discurs profundament masclista i misogin que revela l’ADN franquista que comparteixen les tres formacions. D’una banda, el PP i Vox han carregat frontalment contra el dret a l’avortament. Hem hagut d’escoltar declaracions tan macabres com que “els neandertals també ho usaven, el que passa és que esperaven a que naixés i, aleshores li tallaven el cap” de Suárez Illana (PP) o “als nens de 8 anys se’ls donen cursets en què se’ls diu que han de provar a ser nena, i la nena a ser nen [...]; se’ls convida a provar noves pràctiques sexuals” de Rocío Monasterio (Vox). D’altra banda, Ciutadans i la seva nova “fórmula feminista” ha advocat per l’explotació i l’esclavitud sexual de les dones, demanant regular i legalitzar la prostitució i els ventres de lloguer.

Amb aquesta estratègia de colpejar-nos o de fer-nos creure que totes les dones estem en la mateixa barricada, tots comparteixen una única finalitat: posar fi a aquest moviment que s’ha atrevit a qüestionar les bases del sistema capitalista que tant defensen. Feminisme transversal o dones que exploten dones El moviment d’alliberament de la dona està travessat per un conflicte ideològic entre el feminisme revolucionari i el feminisme del sistema, entre les que distingim entre opressores i oprimides i les que admeten a les seves files burgeses que exploten a dones i homes.

Els intents del conegut feminisme transversal de domesticar la lluita del moviment feminista i desplaçar a la classe obrera de l’escena, han estat infinits i no només s’han dut a terme pels partits de la dreta. La burgesia ha fet servir les seves pròpies portaveus i s’ha bolcat en aquesta qüestió. En 2018 ja vam assistir a la moda de les riques feministes, compartida per Ana Patricia Botín, les polítiques de Cs o fins i tot la Reina Letizia; les declaracions de la multimilionària Ivanka Trump i el seu suposat “feminisme”, el “costat feminista” de la presidenta de l’FMI Christine Lagarde. Però també hem tingut les que intentaven disfressar-se de feministes d’esquerres, com Kate Millet i Silvia Federicci, mentre carregaven contra les posicions del marxisme en la qüestió de la dona amb tota mena de mentides i manipulacions.

Totes elles, pertanyents a la burgesia i la petita burgesia, han assolit o aspiren a ocupar un lloc en l’elit benestant del capitalisme. Defensen les seves regles i no les qüestionen, encara que això suposi aixafar a la majoria de les dones treballadores i joves i als nostres companys de classe. No totes les dones estem en el mateix vaixell. O, potser hem de fer costat sota la nostra bandera a la governadora republicana que ha donat llum verda a la prohibició de l’avortament a Alabama o a les dones que defensen l’Espanya, una gran i lliure?

Trencar les nostres cadenes, lluitar pel socialisme

Les feministes revolucionàries entenem que la lluita per la nostra emancipació no és només una qüestió de gènere, sinó sobretot, de classe. I quan parlem de classe, ens referim a la germanor de totes i tots els explotats pel capitalisme, sense importar el color de la nostra pell o el lloc on hàgim nascut. Combatre el masclisme passa per qüestionar el règim capitalista i les institucions que emparen la nostra opressió, i també la de tots els sectors oprimits.

Defensem un feminisme revolucionari i anticapitalista que basi la seva força als carrers, en l’organització en els nostres llocs de treball i estudi i que posi en el centre la lluita per la nostra llibertat col•lectiva. Això passa per garantir un lloc de treball digne, accés universal a la sanitat i educació, escoles infantils, habitatge públic, garantir les condicions materials per lluitar contra l’explotació sexual, i confrontar amb els grans poders econòmics que fan de les nostres cadenes un lucratiu negoci. El nostre alliberament passa per construir una nova societat, una societat socialista on podrem assolir la plena igualtat.