Teresa Prados · Lliures i Combatives Barcelona
El coronavirus ha estat l'accident que ha desencadenat una crisi econòmica salvatge que ja es venia gestant i ha deixat al descobert la incapacitat del capitalisme de satisfer les més mínimes necessitats de la classe treballadora i el jovent.
Com en totes les crisis capitalistes, les oprimides entre els oprimits -les dones treballadores- som un dels sectors més colpejats. Som nosaltres les que ocupem els treballs més precaris i els contractes amb major temporalitat. Les que patim la violència masclista imperant, que durant el confinament no ha deixat de créixer. Les que ens hem vist tancades amb els nostres maltractadors o les que suportem el pes de les tasques de la llar i les cures de la gent gran i fills: 8 de cada 10 famílies monoparentals tenen una dona al capdavant.
L'atur i la sobreexplotació ens condemnen a la fam i la malaltia
La realitat és desoladora. Durant la crisi de l'any 2008, la taxa d'atur femení va arribar a un 16,26%, xifra similar a la dels tres primers mesos del 2020 (un 16,24%) -abans que l'activitat productiva es paralitzés pel COVID19- segons dades de l'INE. D'altra banda, les estadístiques oficials del Govern central assenyalen que durant el mes d'abril la desocupació entre les dones ha crescut un 6,56% respecte el mes de març (donant un total de 22,8%), amb 2.151.800 d’aturades a les llistes del SEPE. Tot això sense comptar les afectades pels ERTOs o les desenes de milers de treballadores que no estan registrades en la Seguretat Social -com les treballadores de la llar- i que durant el confinament també han perdut els seus llocs de treball. Bona part de les cues de la fam que hem vist en els nostres barris es nodreixen d'aquestes dones en situacions desesperades.
Al mateix temps, els sectors laborals més feminitzats han patit durant anys les polítiques de retallades i privatitzacions dels governs del Partit Popular. El cas de la infermeria és evident, on les dones representen el 84% de la plantilla. L'OMS assenyala que -tot i que hi ha desenes de milers d'infermeres i infermers a l'atur- l'Estat espanyol es troba a la cua dels 36 països de l'OCDE en la ràtio de infermer/metge. La política de privatitzacions a la sanitat pública i als seus professionals, la manca d’EPI i protocols de seguretat per a protegir els metges, infermers i treballadors dels hospitals i centres de salut del virus, unes jornades laborals extenuants, han provocat que el 22% dels contagiats per COVID19 al nostre país siguin personal sanitari. D'aquests, el 76% han estat dones. (1)
La violència masclista es dispara durant la quarantena
Han estat moltes les dones que, d'un dia per l'altre, s'han vist obligades a conviure a temps complet, en pocs metres quadrats, amb els seus agressors. Exposades a les tensions que la quarantena provoca, havent de callar davant el maltractament psicològic o físic que els maltractadors exerceixen sobre elles i amb la por de ser assassinades. Moltes llars s'han convertit en autèntiques presons.
Les dades del Ministeri d'Igualtat així ho confirmen: les trucades al telèfon 016 d'atenció a les víctimes de violència masclista han augmentat un 60% en el segon mes de confinament -un augment del 37,6% en comparació amb el primer mes de confinament-. Les consultes online han crescut un 586%, sent 295 les registrades aquest mes, 1.283 persones han sol·licitat suport psicològic des que es va habilitar aquest servei el 21 de març i sis dones han estat assassinades a mans de les seves parelles des de l'inici de l'estat d'alarma.
Les dones no han estat les úniques víctimes durant aquestes últimes setmanes. També milers de nens i nenes han patit aquest tipus de violència. Segons la Fundació ANAR el maltractament als menors ha augmentat salvatgement durant la quarantena per part dels seus progenitors: entre el 23 i 30 de març hi va haver 270 comunicacions alertant de situacions violentes, i 173 casos greus en què els menors estaven patint algun problema dins de casa. A dia d'avui, gairebé la meitat de sol·licituds d'auxili del telèfon xat d'ANAR estan relacionades amb la violència intrafamiliar. Si abans del confinament, gairebé el 80% dels casos de violència contra els nens ja era a casa seva, ara la situació s'ha agreujat alarmantment.
L'abús sexual, el maltractament físic i psicològic, les autolesions, les tendències suïcides... és la realitat de milers de menors que estan totalment abandonats pel sistema. Més enllà de declaracions per part de la Vicepresidència de Drets Socials de la necessitat de "aprovar la llei de protecció a la infància i a l'adolescència" -excusant-se en què el confinament ha detingut la seva tramitació- no hem vist cap mesura concreta per a protegir totes les víctimes de la violència masclista i dins de la família. Quants més abusos (2), maltractaments i assassinats han de passar per posar fi a aquesta terrible xacra? No podem esperar més.
El Ministeri d'Igualtat segueix sense donar solucions...
Totes les dades que hem proporcionat en aquest article demostren la doble opressió salvatge que patim milions de dones treballadores. Aquesta greu situació hauria de ser contestada amb mesures contundents per part del Govern PSOE-UP, però lamentablement la resposta que milers de dones víctimes de la violència masclista han rebut és totalment insuficient.
El Govern central va posar en marxa la "Guia d'actuació per a dones que estiguin patint violència de gènere en situació de permanència domiciliària derivada de l'estat d'alarma per COVID-19". En aquesta guia, el Ministeri d'Igualtat planteja que totes les dones que sortissin del seu domicili durant el confinament per sol·licitar ajuda no serien sancionen (faltaria més!). Aquesta guia recomana tres passos: trucar per telèfon al 016, abandonar el domicili i demanar ajudar per contactar amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, buscar un lloc segur on resguardar-te o acudir als centres d'emergència i acollida. El Ministeri sembla obviar que la gran majoria de dones víctimes de maltractament no poden escapar de les quatre parets de la seva llar per la manca de recursos econòmics.
...mentre els empresaris incrementen els seus beneficis
Però l'escàndol majúscul arriba amb el decret impulsat per Irene Montero que recull que els allotjaments turístics i els hotels podran albergar a víctimes de la violència masclista en el cas que les cases d'acollida no disposin de places. És a dir, que dones que han patit violència de gènere i necessiten una atenció integral i directa, un programa específic per a elles i els seus fills, són enviades a una habitació d'hotel -amb la corresponent factura carregada a l'erari públic per a benefici d'algun empresari hoteler- i sense cap tipus d'ajuda psicològica ni econòmica perquè les víctimes puguin escapar d'aquesta situació.
A l'Estat espanyol hi ha 3,5 milions d'immobles buits a mans de bancs i grans empreses immobiliàries. I en lloc d'expropiar aquests habitatges als fons voltors, de construir un parc d'habitatge públic accessible per a totes i tots per a cobrir totes les necessitats socials que existeixen, per construir milers de pisos d'acollida i refugis per a dones maltractades que garanteixin la seva seguretat i protecció, el Govern de coalició regala els fons del Pacte d'Estat per la violència de Gènere als hotelers perquè segueixin pastant beneficis a costa de la violència contra les dones. Un veritable despropòsit que demostra que, si no es deixen de posar els interessos privats per davant dels drets de les oprimides, si no es trenca amb la lògica del capitalisme, milions de dones de la classe treballadora estem condemnades a viure per sempre encadenades a els nostres maltractadors.
La delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, afirmava la necessitat d'un pla de contingència contra la violència masclista. Però el que va aprovar el Govern central està lluny de ser un pla seriós i contundent. Enviar a les víctimes de la violència de gènere a habitacions d'hotel no és protegir les dones treballadores ni donar una alternativa a totes elles. Declarar-se feminista o anunciar a bombo i platerets que s'aprovaran lleis feministes no és suficient. I publicar una Guia més que qüestionable en la pàgina web del Ministeri d'Igualtat tampoc ho és.
Per aconseguir un canvi real en la vida de desenes de milers de dones passa per no sucumbir a les pressions dels empresaris, la patronal, la jerarquia de l'Església Catòlica, la judicatura patriarcal o del lobby proxeneta. Aquest Govern hauria de posar-se al nostre costat, confrontar amb els que ens exploten i ataquen els nostres drets. Arribar a pactes amb ells no és cap solució per a nosaltres. Al contrari! Cal basar-se en la mobilització i la lluita per frenar la seva ofensiva i conquerir condicions de vida dignes per a les dones treballadores. No hi ha un altre camí!
La crisi del sistema capitalista no la pagarem les dones treballadores!
Un Govern que es diu d'esquerres no hauria d'estar gens orgullós de "l’escut social" que ha posat en marxa: un "escut" que regala 100.000 milions d'euros als bancs i especuladors mentre els acomiadaments i les retallades en les nostres condicions laborals són el pa nostre de cada dia per a nosaltres o mentre la violència masclista es dispara per no haver garantit els recursos econòmics necessaris per a tots els serveis públics i bàsics.
Aquest Govern ha de rectificar de manera immediata, posar en marxa de forma urgent la construcció i l'habilitació de cases refugi per a totes les dones maltractades, garantir un subsidi d'atur indefinit així com un habitatge per a les víctimes del maltractament, prohibir per llei els desnonaments, incorporar a milers de professionals de l'àmbit de la psicològica al sistema públic de salut, derogar la reforma laboral per acabar amb la bretxa salarial i garantir uns sous dignes, impulsar un servei públic de bugaderies, menjadors, tintoreries, neteja de la llar... dignes i gratuïts per acabar amb l'esclavitud de les tasques domèstiques, depurar a tots els masclistes i feixistes de la policia, l'Exèrcit i el sistema judicial per acabar amb les sentències patriarcals.
Aquest sistema capitalista i masclista ens vol sotmeses i oprimides en tots els àmbits de la nostra vida. Però milions de dones joves i treballadores arreu del món hem aixecat la bandera de la revolució i hem dit prou. Hem demostrat estar més que disposades a lluitar contra l'extrema dreta que pretén robar-nos tots els nostres drets i a batallar per la nostra emancipació i per la de tota la Humanitat. Només trencant amb el capitalisme i construint una societat socialista podrem trencar les nostres cadenes. La lluita i l'organització revolucionària és l'únic camí.
(1) Informe sobre la situació de COVID-19 en personal sanitari a l’Estat Espanyol: https://cutt.ly/lyZBWJb
(2) El Ministeri d'Interior xifra en 5.400 nens i adolescents que van patir maltractament familiar i en 5.900 els que han estat víctimes d'agressions sexuals, violacions i tot tipus de maltractament sexual. Tot això sense comptar els milers de nens i nenes que no han denunciat per por a la violència a la qual són sotmesos a casa seva.
