El passat mes d'abril milers de treballadores i estudiants poloneses, malgrat totes les dificultats del confinament provocat pel COVID-19, van protestar enèrgicament tant als carrers com a les xarxes socials davant un nou intent de govern ultradretà de prohibir l'avortament a Polònia. El moviment feminista polonès, que va protagonitzar un veritable aixecament en 2016 aconseguint derrotar els plans del govern i va servir d'exemple a milions de oprimides de tot el món, manté les armes ben esmolades contra l'opressió masclista i els atacs de l'extrema dreta.
El passat mes d'abril milers de treballadores i estudiants poloneses, malgrat totes les dificultats del confinament provocat pel COVID-19, van protestar enèrgicament tant als carrers com a les xarxes socials davant un nou intent de govern ultradretà de prohibir l'avortament a Polònia. El moviment feminista polonès, que va protagonitzar un veritable aixecament en 2016 aconseguint derrotar els plans del govern i va servir d'exemple a milions de oprimides de tot el món, manté les armes ben esmolades contra l'opressió masclista i els atacs de l'extrema dreta.
La lluita recent pel dret a l'avortament a Polònia
En l'actualitat la legislació polonesa és una de les més restrictives a nivell mundial pel que fa a l'avortament, havent només tres supòsits que ho justifiquin: violació o incest, mort o danys irreversibles a la mare i malformació o malaltia incurable del fetus. Ara, el que pretén aprovar el govern dirigit per l'extrema dreta del partit Llei i Justícia (PiS) és l'eliminació d'aquest tercer supòsit. Això en la pràctica suposa prohibir totalment el dret a l'avortament a Polònia, ja que la irrespirable contaminació de l'aire del país (1) provoca tot tipus de malalties i afeccions fetals; segons dades del Ministeri de Salut, el 2018, dels 1.100 avortaments que es van produir als hospitals del país, 1.050 van ser sota aquest supòsit.
La intenció del govern de prohibir el dret a l'avortament no ve d'ara. Davant la proposició de llei que va intentar tramitar el govern a la primavera del 2016, es va organitzar de manera espontània la resposta. Centenars de milers de dones van prendre ràpidament els carrers. Es van estendre les protestes i accions per tot el país i en una d'aquestes últimes es van recollir més de 250.000 signatures per promoure un projecte de llei d'iniciativa popular legislativa per permetre l'avortament lliurement.
Al setembre d'aquest any, coincidint amb el dia que es presentava el projecte de llei del govern, es reiniciaven també les protestes, amb les conegudes Czarny Protesta, Protestes Negres: reunint a milers de persones vestides de negre en senyal de dol pels drets de les dones. Davant la por que retirar el projecte de llei alimentés les protestes i amb l'objectiu de donar un càstig exemplar al moviment feminista i que aquest no s'aixequés més, no només el Parlament va rebutjar la liberalització de l'avortament i la prohibició total va passar a la següent fase legislativa, sinó que es va anunciar la possibilitat de prohibir la fecundació in vitro i l'accés a la contracepció d'urgència.
Però la resposta no va trigar. A l'octubre de 2016 vam viure una veritable explosió social encapçalada per les dones treballadores. Es va convocar una vaga de dones, el dilluns Negre: 50.000 dones a Varsòvia, 30.000 a Wroclaw, 25.000 a Cracòvia i desenes de milers més en tot el país. A Pozán hi va haver enfrontaments amb la policia i a Kielce els mateixos manifestants van derrotar una exposició homòfoba. Encara amb la quantitat de dones que no van poder participar en les mobilitzacions a causa de la seva precarització laboral, es van viure a Polònia les protestes més grans i massives en defensa a l'avortament de la seva història, fins i tot superant les de 1993, quan es va aprovar la prohibició actual. Aquestes mobilitzacions van crear una pressió insuportable sobre el govern, que va cedir i va postergar l'aprovació de la mesura reaccionària.
La lluita de classes s'obre pas
Les dades dels efectes de la pandèmia a Polònia són a dia d'avui de 29.700 infectats i 1.250 morts i la població està confinada -igual que a la resta d'Europa-. La quarantena ha agreujat dramàticament l'opressió de les dones treballadores poloneses, que pateixen tant la precarietat i els baixos salaris com la pressió de les tasques de la llar i el jou de la jerarquia eclesiàstica. A més, davant l'absència del dret a l'avortament moltes dones a Polònia per avortar es veuen abocades a l'ús de les pastilles antiavortament, que són il·legals i en temps de confinament molt més complicades d'aconseguir. El govern pretenia aprofitar aquesta situació d'indefensió per a moltes dones i assestar un cop dur al moviment feminista, però tot i les dificultats milers d’oprimides s'han aixecat i han donat una resposta immediata.
L'any passat centenars de milers de professors polonesos van protagonitzar una històrica vaga de tres setmanes -la primera vaga docent en 25 anys i de les més grans en dècades- exigint una millora salarial del 30%. El govern del PiS va fer tot el possible per frenar la vaga (control mediàtic, utilització de professorat retirat per als exàmens finals...), però la realitat és que la vaga va aconseguir un suport majoritari entre la població i només va poder ser frenada per les direccions sindicals , que van desconvocar la vaga per "donar-li més temps al govern perquè trobés una solució". Tot i aquesta postura lamentable dels dirigents sindicals, la vaga va aconseguir un augment del 15% del salari dels professors i sens dubte va treure a la superfície l'enorme descontentament social acumulat contra el govern.
Al febrer de 2020 es va obrir un conflicte obert entre la Unió Europea i Polònia. El poder judicial i la seva suposada independència era la justificació de la UE per mirar cap a un altre costat veient el rumb cap a l’extrema dreta que estava prenent el govern. Prèviament a la vaga de professors, es van produir vagues dels treballadors de l'aerolínia nacional LOT, d'Amazon i de la indústria automotriu. La por al creixement de la conflictivitat social ha portat al govern a reforçar els seus tints autoritaris. En aquest sentit, va aprovar recentment l'anomenada "Llei Mordassa" amb la qual pretén controlar directament l'elecció de jutges, incloent a 10 dels 15 membres de Tribunal Constitucional. A més, ha reforçat el control sobre els mitjans de comunicació. Totes aquestes mesures -que no mostren la fortalesa de govern, sinó tot el contrari- estan encaminades a preparar-se per la repressió de la lluita social, començant pel moviment feminista al qual tanta por en té.
El moviment per la despenalització de l'avortament aconsegueix una nova victòria
No és casualitat que el govern de Polònia hagi decidit tramitar aquesta retallada a la llei de l'avortament justament ara. A més, la prohibició de l'últim suposat per a avortar va acompanyada de la prohibició d'impartir qualsevol matèria d'educació sexual a les escoles. Aquest detall és particularment important no només per a les dones, sinó per la situació de la comunitat LGTB.
El govern d'extrema dreta al país no només descriu la comunitat LGTB com una nosa, sinó que la converteixen en un objectiu d'atac. Fa un any aproximadament el país va protagonitzar una polèmica que va tenir ressò a tot el món: trenta pobles de Polònia es van declarar "lliures d'ideologia LGTB", zones on tota la població LGTB havia estat "eliminada". L'església catòlica, que té un gran pes i influència al país no es cansa de denunciar "l’adoctrinament LGTB i la teoria de gènere" i la classifiquen com una amenaça per a l'Estat. Això va acompanyat de discursos tant de l'església com del propi govern defensant la família tradicional. El govern intenta així nuclear a la seva base social més reaccionària per enfrontar-se a la creixent mobilització social de masses.
Per què ens volen convertir en esclaves de les tasques domèstiques? Per què insisteixen tant en la prohibició de l'avortament? L'opressió històrica de les dones treballadores sempre ha portat de la mà la negació al dret de cada dona a controlar el seu propi cos. Al cap i a la fi, aquesta és la millor manera de tancar-nos a casa, assegurar que siguem màquines reproductores i poder posar sobre les nostres esquenes tot el pes familiar. No és cap casualitat. Aquest és el paper que volen que juguem.
No obstant això, les dones poloneses, davant la prohibició de manifestar-se al carrer per les restriccions per la crisi sanitària del Coronavirus, han buscat la manera de fer-ho amb protestes en el transport. Moltes dones han penjat cartells des dels seus cotxes i bicicletes, han tocat les botzines i han bloquejat algunes de les principals rotondes de Varsòvia. A més, s'ha generat un ampli moviment de protesta i solidaritat per les xarxes socials. Aquesta enorme pressió social ha estat la clau per aconseguir, novament, que el govern faci marxa enrere i no aprovi la prohibició de l'avortament i de l'educació sexual! Un altre nou exemple inspirador de les dones treballadores poloneses! La lluita sí que serveix!
Evidentment el govern tornarà a l'atac. Perquè la lluita pel dret a l'avortament venci definitivament i s’aconsegueixi aquest dret de forma completa, s'ha de vincular amb la lluita del conjunt de la classe treballadora contra l'extrema dreta i el govern polonès. Defensar els drets reproductius i l'educació sexual també significa defensar una sanitat pública de qualitat que bloquegi als fanàtics religiosos -alguns metges es neguen a practicar avortaments tot i en els supòsits legals per qüestions religioses- i significa defensar els drets de la comunitat LGTB, que és perseguida i criminalitzada.
La lluita feminista ha de fer seves les reivindicacions de contracepció gratuïta i universal, educació sexual a l’ensenyament públic en lloc de la religió, escoles infantils públiques, habitatges accessibles, assegurar que no hi hagi acomiadaments per baixes de maternitat... I l'única manera d'aconseguir tot això és aixecant la bandera del feminisme revolucionari i anticapitalista, que confronti amb l'extrema dreta i que lluiti per posar fi a les polítiques capitalistes que condemnen a treballadores i treballadors a la pobresa i a la misèria i assegurar així unes condicions de vida dignes per a totes i tots.
L'emancipació de la dona treballadora i la comunitat LGTB passa per tombar el capitalisme i apostar per la transformació socialista de la societat, a Polònia i a tot el món.
(1) L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que 50.000 habitants de Polònia moren anualment per l'aire que respiren, quelcom que representa un 12% de les morts totals en un any. 33 de les 50 ciutats més contaminants d'Europa són poloneses. El nombre de partícules cancerígenes que respiren les persones a través de l'aire és 28 vegades superior al de fa una dècada.
