El divendres 14 d'agost una jove de setze anys va denunciar una violació múltiple en un hotel a la ciutat costanera d'Eilat, al sud d'Israel. Tot va passar mentre la menor estava de vacances a la localitat i es va topar amb un grup d'homes. La víctima va acabar en un llit de l’hotel sense poder-se moure durant hores i va ser violada mentre es trobava sota els efectes de l'alcohol per uns trenta homes, que feien cua a la porta de l'habitació per anar entrant d'un en un i així abusar d’ella.

La jove va decidir denunciar-ho dies després d'aquest terrible succés al rebre al seu mòbil una gravació de la violació, enviat per un dels agressors. Com no podia ser d'una altra manera, aquest cas estremidor ha causat una enorme indignació entre la població israeliana i milers de dones han pres els carrers en solidaritat amb la jove i assenyalant la inacció i responsabilitat del Govern de Netanyahu.

"Jo sí que et crec" i "No estàs sola", els crits que inunden les marxes

Les protestes estan sent multitudinàries i s'han celebrat en 33 localitats del país, entre les que es troben Tel Aviv, Haifa i la pròpia ciutat d'Eilat. Els i les manifestants, moltes vestides de vermell com un símbol contra el masclisme, estan exigint que el Govern augmenti la inversió en programes d'educació sexual i conscienciació en els centres escolars, així com les ajudes a les associacions de víctimes de violència de gènere. Així explicava una jove la seva decisió de participar en les mobilitzacions: "Vaig decidir participar en una manifestació organitzada per organitzacions de dones per cridar contra la cultura de la violació, que encoratja atrocitats com la d'Eilat. Una manifestació conjunta de dones i homes jueus i àrabs que exigeixen un canvi fonamental i pressupostos per abordar la lluita contra la violència contra les dones ".

Tal ha estat la determinació d'un moviment que no deixava de créixer dia rere dia, i que va culminar el 23 d'agost amb la convocatòria d'una aturada laboral a tot el país exigint justícia per a la víctima.

Les demandes que es coregen als carrers no són noves, són les mateixes que van ressonar al desembre de 2018 durant la vaga general feminista que va paralitzar Israel i va congregar més de 20.000 dones en la manifestació de la capital. La consigna principal de la mobilització aleshores era que els 250 milions de shekels que van ser aprovats per finançar un programa per a combatre la violència masclista, es posessin en marxa de forma immediata. A dia d'avui, el Govern només ha destinat un 10% dels fons al projecte. Per això, a principis de juny d'aquest mateix any milers de persones es van manifestar a Tel Aviv exigint al Knéset (parlament) que actués ja contra una xacra que des de principis de 2020 s'ha cobrat la vida d'onze dones, vuit d'elles assassinades durant el confinament, període en què es va registrar un seriós augment de la violència domèstica.

Maniobres parlamentàries per frenar l'ascens de la lluita

La pressió del moviment en defensa dels drets de les dones treballadores als carrers en els últims anys ha obligat a l'Estat capitalista israelià a moure fitxa per tractar de desarticular una creixent indignació popular.

A finals de maig, el Parlament va aprovar la formació d'un subcomitè per a combatre la violència de gènere, que s'integraria en el ja existent comitè per a la Promoció de la Dona, un organisme que encara no ha estat restablert pel nou Govern després de les eleccions de març. Quan les mobilitzacions contra la ‘manada d'Eilat’ van començar a desbordar-se, diferents representants de l'oligarquia governamental van trencar el seu clamorós silenci prometent "canvis". El president, Reuven Rivlin, va redactar una carta d'amonestació davant la situació i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, ha qualificat aquest cas com "un crim contra la humanitat". És evident que aquestes declaracions i maniobres acusen la pressió de la lluita als carrers i pretenen desarticular la mobilització i canalitzar la ràbia de les masses cap a les institucions de la burgesia.

Però ja coneixem la resposta de la justícia capitalista i patriarcal. Segons una font de la policia israeliana, dels tretze agressors detinguts per la violació de la menor, només quatre són susceptibles de ser acusats de violació, els altres -si finalment són condemnats- només seran acusats de no haver evitat un delicte. En un cas similar que es va fer públic l'any passat, una jove britànica de dinou anys va ser violada per dotze homes israelians, tots els agressors, fills de la classe dirigent israeliana, van quedar impunes.

Netanyahu i els seus partidaris són totalment responsables de l'auge de la violència masclista al país. Les dades oficials són esgarrifoses: cada dia 260 dones són violades a Israel, i una de cada cinc és violada al llarg de la seva vida. En 2018, hi va haver a Israel 1.166 denúncies de violació, però només una desena part va acabar amb una condemna. Les denúncies per violència domèstica han augmentat un 112% al maig respecte a l'abril de 2020. En els últims cinc anys, les denúncies per assetjament i/o abusos sexuals han augmentat en un 40% i de les 1.706 denúncies que van arribar a les autoritats només es van investigar 165. A més, com denuncien activistes feministes, tot i que els refugis per a les víctimes de violència masclista al març ja estaven al 95% de la seva capacitat, el Govern segueix sense prendre cap mesura per obrir nous centres. Cap confiança en el capitalisme, els seus defensors i les seves institucions!

Acabar amb la xacra del masclisme mitjançant la revolució socialista

El paper d'avantguarda que han jugat les dones en els aixecaments revolucionaris que han sacsejat l'Orient Mitjà és innegable. Les dones pobres, treballadores i joves s'han convertit en les protagonistes de les revoltes socials a la regió. Al Líban contra la corrupció i la pobresa, a l'Iran contra el preu de la gasolina que va ser contestat amb la brutalitat policial, a l'Iraq contra el Govern reaccionari. Sota el crit de "nosaltres som la revolució", dones de totes les edats, colze a colze amb els seus companys, van superar els intents de dividir els moviments populars en línies religioses o de gènere.

Les més oprimides entre els oprimits s'han col•locat al capdavant de la lluita contra un sistema que només ens ofereix masclisme, repressió i fam. Les dones a Israel, i el conjunt de la classe obrera que està participant en les mobilitzacions feministes, han armar-se d'un programa revolucionari i internacionalista. Només transformant la societat en línies socialistes podrem assolir el nostre veritable alliberament i justícia per a totes les víctimes.

Ja n'hi ha prou de violència masclista i justícia patriarcal!

Ni una més! Si toquen a una, ens toquen a totes!

Volver

portada periodico 11

Descarga el periódico: castellano | catalàgalego | euskera

 

 

Nueva fecha del sorteo: 21 noviembre

IMG 20200328 135652

 Debido a la crisis del coronavirus, aplazamos el sorteo de nuestra rifa al sábado 21 de noviembre
 
¡Escríbenos a somoslibresycombativas@gmail.com y compra tu papeleta para apoyar nuestra lucha!

 

 

IR

SE