Ja n’hi ha prou de Justícia masclista!

Aquests dies estem veient un espectacle horrorós. Ha començat el judici de la violació múltiple a Sant Fermines a una jove de només 18 anys.

Un cop més, com en moltes ocasions, estem veient com se sotmet a judici a la víctima i no als culpables.La justícia masclista que, com al cas de Juana Rivas es va posar del costat del maltractador i la va obligar a entregar als seus fills, ara torna a posicionar-se exposant a la víctima a un judici injust en comptes de respondre amb contundència en contra dels agressors.

La Manada s’enfronta a 22 anys i 10 mesos de presó per un delicte d’agressió sexual, contra la intimitat i robatori amb violència. Tanmateix, ja ha quedat clara la posició del jutge, que ha desestimat diverses proves que els inculpen clarament. Un exemple són els missatges que La Manada va enviar a un grup de Whatsapp, dels quals el jutge només ha acceptat els següents: ‘’Follándonos a una entre cinco. Puta pasada de viaje. Todo lo que cuente es poco’’. Aquesta cura que ha demostrat el jutge amb els cinc acusats no existeix quan es tracta de la víctima de la violació; el jutge ha acceptat un informe d’un detectiu privat – contractat per un dels agressors – sobre la vida de la víctima després d’aquesta horrible violació. L’estratègia és profundament perversa i masclista: el què es pretén demostrar és que la víctima va continuar amb la seva vida quotidiana després de la violació, c om si això fos una proba que els fets van ser consentits! És una autèntic escàndol!

Com en tants altres casos, resulta que ara la que s’enfronta a un judici públic és la víctima, que ha de demostrar que fou violada. No val el seu testimoni, ni les proves evidents inculpant als acusats, ni els missatges de WhatsApp o el vídeo de més d’una hora i mitja en el que es veu clarament el que va passar. Estan tractant de desacreditar-la i criminalitzar-la amb informes realitzats per un detectiu privat que pretén demostrar que ‘’la víctima no esta tan afectada’’ o que ‘’va continuar la seva vida amb normalitat’’.

Aquesta campanya repugnant que exposa i dubta de la paraula de la víctima no ha arribat molt més lluny de les parets del jutjat. La campanya mediàtica per humanitzar als integrants de La Manada, mostrant-los com a víctimes, com a joves als que se’ls esta destrossant la vida per una gran mentida, donant cobertura al seu testimoni i arribant fins i tot al punt de no mostrar les seves cares a la televisió per tal de ‘’protegir la seva intimitat’’ contrasta enormement amb la manera en la que ells estan tractant a la víctima. Ella SÍ que està sent jutjada i no només al jutjat, sinó a programes de televisió de màxima audiència on per exemple Nacho Abad promou una enquesta a Twitter on pregunta a la gent si creu que hi va existir una violació, o no. Els mitjans de comunicació estan sent un gran altaveu per aconseguir la bona reputació dels agressors i per suposat per dubtar de les paraules i la versió de la noia. No hem vist que aquests mateixos mitjans s’escandalitzin per que la víctima hagi estat vigilada per un detectiu privat, per què no importa a ningú la seva intimitat? No hem escoltat tampoc cap queixa per l’interrogatori de més de quatre hores al que els advocats de la defensa van fer passar una enorme pressió a la víctima per tal de que es contradigués i preguntant-li coses com per exemple, per què no va posar més resistència. La pregunta és, a qui s’està jutjant quan es rebutgen proves que inculpen clarament als agressors i s’accepten informes que tracten d’insinuar que la violació va ser consentida perquè ‘’va continuar la seva vida amb normalitat’’? A ningú se li escapa el calvari que ha passat la víctima. No només per ser violada per cinc energúmens, dels quals un d’ells és militar i un altre Guàrdia civil, que la van assaltar i forçar, deixant-la després incomunicada per que no pogués demanar ajuda. Sinó perquè ara, a més de negar-ho tot i dir que els fets van ser consentits, tracten de ridiculitzar a la víctima i assenyalar-la públicament com una mentidera que a més va ser suficientment descarada com per continuar amb la seva vida.

El missatge que ens envia tot això és molt clar i va dirigit a totes les dones que patim el masclisme i especialment a aquelles que vulguin denunciar una violació, assetjament o qualsevol tipus d’agressió. Quan hi ha assassinats i aquests mateixos mitjans es pregunten per que no hi havia denuncies prèvies, la resposta és evident. Qui s’atreveixi a denunciar acabarà exposada a un judici públic en el que no només es posi en dubte la seva paraula, sinó que a més exposarà la seva vida privada i intimitat, les seves relacions personals, la seva vestimenta o el que es el mateix: si és ella la culpable de haver patit una agressió. Milers de dones ara mateix sentim repugnància. 

Un cop més, les dones som víctimes no només del masclisme que normalitza abusos sexuals i ho presenta com a accidents o com a fets que depenen de nosaltres i de la resistència que posem, sinó que també es fa culpables a nosaltres. Per la nostra vestimenta, per anar begudes, per no haver dit NO els cops suficients, per anar caminant sola pel carrer, per tractar de recuperar la nostra vida quan ens succeeix una cosa tan terrible com una violació. És que una dona, després d’una violació no pot anar-se de vacances amb les seves amigues? No pot tornar a la universitat o anar-se de festa? No pot recuperar la normalitat? Es increïble que s’utilitzin aquests arguments per qüestionar a la víctima. A més de agredir-nos volen enfonsar-nos. 

Des de Lliures i Combatives en solidaritzem amb la víctima i exigim un càstig exemplar per La Manada. Denunciem el caràcter profundament masclista i reaccionari del jutge i de tota la justícia. Aquesta mal anomenada ‘’justícia’’ que sotmet a les dones a pitjors feines, precarietat, dependència economia, talla els ajuts a les víctimes de violència masclista i a més, empara i protegeix a aquells que cometen agressions contra nosaltres.