La justícia patriarcal derrotada!

La nit del 18 de setembre la notícia saltava als mitjans. Després d'un dia de deliberació, el veredicte unànime del jurat popular era demolidor: el crim perpetrat contra Paz va ser un assassinat comès de manera “deliberada, conscient i intencionadament, eliminant tota possibilitat de defensa de la seva víctima”. A continuació, la fiscalia, que fins a 24 hores abans s'havia negat a reconèixer com a assassinat el crim contra Paz, canviava la seva petició de 15 a 21 anys de presó, l'advocacia de l'Estat feia el mateix i l'advocat defensor de l'assassí, que fins al dia anterior defensava la seva lliure absolució, demanava la mínima per a aquest delicte, 20 anys.

A falta de conèixer la pena que imposi el jutge en la seva sentència (que podrà oscil·lar entre els 20 i els 25 anys), hi ha una cosa ben clara: hem guanyat! Gràcies a la mobilització hem doblegat a aquesta justícia patriarcal; el criteri de la fiscalia, que qualificava el crim com a homicidi, ha quedat totalment desacreditat. És una victòria sense pal·liatius del tremend moviment que en les últimes setmanes milers de persones hem desplegat exigint Justícia per a Paz, la fi de la violència masclista i de la justícia patriarcal.

Una campanya de lluita que ha estat molt present en la sala del jutjat

Després de setmanes de preparació, el dilluns 14, primer dia del judici, arrencava una setmana de mobilitzacions amb una nodrida concentració de desenes de dones i homes davant els jutjats. Li han seguit rodes de premsa, enganxades de milers de cartells, repartiment de fulls informatius i recollida de signatures.

A més, també durant el mes d'agost i els primers dies de setembre van arribar al jutjat milers de resolucions exigint que al criminal se'l jutgés per assassinat. El dijous, últim dia abans de la fi del judici, centenars de persones, veïnes i veïns de Gijón, representants de col·lectius feministes, sindicats i organitzacions de l'esquerra, vam posar el fermall d'or a la campanya i vam recórrer els carrers de la nostra ciutat al crit de Justícia per a Paz, en una vibrant manifestació que va acabar omplint l'esplanada davant els jutjats.

Durant aquests dies també hem hagut d'assistir una vegada més al menyspreu, el maltractament i la crueltat de l'aparell judicial cap a la família de Paz. Un aparell judicial heretat del franquisme per al qual no és suficient amb l'escarn i la criminalització a la qual sotmeten a les dones assassinades o agredides i les seves famílies quan fan el pas de denunciar en aquest cas un assassinat. Han de martiritzar-les, revictimitzar-les durant els judicis, fer-les passar una altra vegada per un autèntic túnel de l'horror, sense permetre que siguin acompanyades i secundades quan la pressió és insuportable i els sentiments es desborden en haver d'enfrontar-se soles a declarar enfront l'assassí i davant aquells que, des de dins de l'aparell judicial, l’emparen.

Per totes elles, i per totes les joves i dones treballadores que sofrim l'opressió d'aquest sistema, de la seva justícia i la violència que genera sobre nosaltres, cridem ben alt Masclistes culpables, sistema responsable! Al llarg d'aquestes setmanes hem estat el crit d’aquelles que ja no estan i de totes les dones que durant el confinament han estat tancades amb els seus maltractadors.

Recordem Lorena Dacuña assassinada en el barri de la Calzada fa mesos; a Susana Criado assassinada aquest passat cap de setmana a Oviedo; a la dona agredida i amenaçada de mort amb un ganivet per la seva parella en el barri de Pumarín.

A elles els hi diem: No esteu soles! Hem estat la veu de totes elles, perquè si ens toquen a una, responem totes!

Aquest va ser el missatge transmès amb la salutació que van donar les treballadores del SAD, els companys del Sindicat d'Estudiants, de l'Associació Carla Vive i les companyes de la Comissió 8M en la manifestació del dijous 17. El moviment feminista ha tornat a mostrar la seva enorme força adquirida, reforçada i manifestada aquests últims anys omplint els carrers denunciant aquesta justícia franquista i classista a la qual li importa molt poc les vides de les dones humils, sense recursos, precaritzades, les dones de les famílies treballadores.

També denunciem alt i clar una vegada més aquest sistema còmplice, i per tant també responsable, de la violència masclista, dels crims contra nosaltres, amb les seves sentències infames que donen ales als nostres agressors: l'assassinat de Paz es va poder cometre perquè el seu assassí, malgrat tenir antecedents de violència masclista i haver incomplert en nombroses ocasions ordres d'allunyament, era al carrer perquè la justícia patriarcal ho va permetre.

La lluita serveix. La lluita és l'únic camí

Al final de la manifestació, vam tornar a advertir que si d'aquest judici sortia una sentència infame que no reconegués l'assassinat de Paz, els responsables dels actes que l'assassí pogués cometre si sortia al carrer serien també ells, els jutges, fiscals i advocacia de l'Estat. Sent també culpables de les conseqüències d'aquest nou missatge d'impunitat que es traslladaria als maltractadors i agressors. Ha estat el jurat popular el que ha reconegut el nostre crit i la nostra veu, aquesta veu que ningú més dins d'aquesta sala, excepte les acusacions i la família de la víctima ha defensat. Ara s'afanyen a canviar les seves conclusions perquè han quedat en evidència, però no ens enganyen, hem guanyat, els hem obligat.

Hem lluitat per la Paz, que va morir a mans del seu assassí per ser una dona lliure, que va lluitar per la seva vida fins a l'últim minut. Avui ella ja no està, però nosaltres sí i li hem retornat la dignitat i conquistat als carrers la justícia que durant dos anys i mig se li ha negat. Gràcies a tots i a totes, als col·lectius feministes, als sindicats, a les organitzacions de l'esquerra que heu secundat i als milers i milers que heu manat les vostres resolucions de suport al jutjat i us heu mobilitzat als carrers amb nosaltres, desafiant l'assassí i l'aparell judicial masclista i reaccionari.

Ens tenen por, i per això ens colpegen una vegada i una altra; però som dones lliures i no ens fan por! Aquest va ser el missatge que va transmetre, la nostra companya Graciela, germana de la Paz, en acabar la manifestació i abans que el grup de música en el qual cantava Paz tanqués amb la seva música una jornada de lluita inoblidable.

Tenen raons per a témer-nos, som poderoses i continuarem lluitant i amb la nostra força escombrarem el masclisme i aquesta justícia hereva de la dictadura que ens pretén retornar a les quatre parets de casa nostra, al sofriment, la repressió i el dolor.

Ens volen submises però ens tenen lluitant. Que s'escolti ben alt el nostre crit. Hem vençut, hem guanyat aquesta batalla i amb forces renovades continuem la lluita per a acabar amb aquest sistema podrit i construir un món sense violència masclista i en el qual siguem totalment lliures.

Hem aconseguit justícia per a Paz!

La lluita serveix, la lluita segueix