L'impacte de la pandèmia ha tornat a exposar de manera descarnada l'únic rostre possible de l'explotació sexual. Sense importar les seves vides, el seu estat físic i molt menys l'emocional, només la quantitat de bitllets que puguin entrar a les butxaques dels propietaris dels clubs de "cites", milers de dones són deshumanitzades i sotmeses a una violència salvatge a la infinita llista de bordells que poblen ostentosament la geografia de l'Estat espanyol. És que potser un virus anava a suposar el més mínim problema perquè proxenetes i puteros seguissin extorsionant les dones obligades a vendre els seus cossos en un bordell o al carrer?

El problema dels prostíbuls és la Covid-19?

Davant d'aquest panorama, el 21 d'agost la ministra d'Igualtat, Irene Montero, reclamava a les Comunitats Autònomes el tancament dels prostíbuls per ser un dels principals focus de contagi. És extraordinàriament greu que el Govern de coalició, autodenominat com el "més feminista de la història", i en particular el Ministeri d'Igualtat, encapçalat per Unides Podem, pretengui encarar aquesta realitat com un problema més de salut pública, i no com el que veritablement és: un negoci multimilionari basat en el rapte i la tracta de persones, la supressió de drets i la violació sistèmica contra les dones més oprimides de la classe treballadora. Una xacra social que cal abolir.

Es presentava aquesta proposta com un pas endavant en la lluita contra l'explotació sexual. Res més lluny de la realitat. Irene Montero s'ha limitat a "recomanar" a les CCAA el tancament dels prostíbuls i locals de contactes, ja que els contagis que es produeixin poden comportar un "augment potencial de positius de difícil rastreig". El resultat ja l'hem vist: molts governs autonòmics, especialment en els territoris on la prostitució està estretament vinculada al turisme, han mantingut la seva activitat, i comptant amb la passivitat del Govern central.

En cap moment es qüestiona ni es pretén desmantellar aquest lucratiu negoci, que opera amb la connivència i impunitat absoluta de l'aparell de l'Estat i de la resta d'institucions del sistema.

El màxim que es proposa la ministra Irene Montero és una clausura "temporal" dels bordells, i que quan passi la pandèmia -o simplement hagi una lleugera millora- tot segueixi igual. Però el més sagnant és l'absència absoluta d'un mínim pla per treure a les dones prostituïdes de les condicions de misèria i dependència econòmica per les que són tancades en els bordells o empeses al carrer per poder sobreviure. Sense els recursos necessaris que permetin una alternativa a la prostitució, en quines condicions se les deixa amb el tancament dels bordells?

Això sí, aquest abandonament institucional contrasta amb la situació de la màfia proxeneta que, reconeguda com a gremi empresarial propi des del 2001 per beneplàcit de Tribunal Suprem, tindrà dret fins i tot a sol•licitar ERTOs al Govern. Un absolut escàndol!

Més violència i indefensió per a les dones prostituïdes

Segons un informe de l'Associació per a la Prevenció, Reinserció i Atenció a la Dona Prostituïda (APRAMP), encara que durant l'estat d'alarma es van tancar clubs de carretera i bordells, el 80% de la prostitució d'aquests locals es va redirigir a pisos i cases particulars. Com indica l’APRAMP, les pràctiques més vexatòries i perilloses, que moltes dones prostituïdes en completa indefensió es veuen obligades a acceptar, s'han incrementat.

Els "empresaris de cites" s’han aprofitat encara més d’aquesta terrible vulnerabilitat. A l'ésser la majoria immigrants, condemnades a la "irregularitat" per la Llei d'Estrangeria, sense accés al sistema públic de salut, sense una xarxa familiar o de suport i sense més residència que l'habitació que lloguen als clubs, els deutes amb els seus explotadors s'han disparat.

D'altra banda, el pas de clubs a pisos no ha suposat cap obstacle perquè els proxenetes sortegessin els efectes del confinament i incrementessin els seus negocis i l'explotació dels cossos de les dones. La prostitució digital i el tràfic de pornografia han crescut des de març un 30% a l'Estat espanyol, i els registres de visites a webs amb contingut pornogràfic des de l'inici del confinament van superar la suma total de visualitzacions de Netflix, Amazon i Twitter juntes.

Tot i que tot això és més que conegut, durant aquests mesos tant el silenci com la inacció del Ministeri d'Igualtat i el Govern central han estat eixordadors.

No només això. En un primer moment el Govern PSOE-UP va anunciar que tant les víctimes de la tracta, com la resta de dones en "context de prostitució" serien grups preferents a l'hora de percebre l'Ingrés Mínim Vital. Però un cop aprovat al BOE, "les dones en context de prostitució" van quedar fora de la redacció davant el silenci absolut del Ministeri d'Igualtat.

En el seu lloc es va delegar en una administració sense recursos l’identificar i decidir què és tracta i què no. És a dir, dones que pateixen una situació brutal d'extorsió econòmica i abús, que necessiten d'una atenció integral i de recursos tant materials com psicològics per sortir de la seva situació, hauran d’exposar-se a un tràmit llarg que ni tan sols és capaç de garantir la seva confidencialitat. Com es sentiran protegides les dones que estan fustigades per l’assetjament del seu proxeneta, que viuen en la pobresa amb càrregues familiars i estigmatitzades socialment, o sota l'amenaça de ser expulsades del país, si en comptes de rebre una alternativa imminent són qüestionades en un examen públic?

O és que potser al Ministeri d'Igualtat se li oblida que la major força de coacció amb la qual els explotadors de la prostitució operen és la manca de recursos econòmics i la completa absència de drets d'aquestes dones. Tancar els prostíbuls mentre no es combaten radicalment les condicions que empenyen a les dones a la pobresa, precarietat i a la desocupació, només contribueix a mantenir intactes les arrels sobre les quals la prostitució s'enforteix.

Abolir la prostitució i defensar les víctimes!

Si el Ministeri d'Igualtat i el Govern central volen defensar les dones que pateixen diàriament l'explotació sexual han de donar un gir complet. Començant pel tancament no temporal, sinó total i definitiu dels prostíbuls, i continuant amb la confiscació de la fortuna personal i patrimoni dels proxenetes, traficants de persones i beneficiaris de l'explotació sexual per invertir-los en garantir els drets socials i econòmics de les seves víctimes i famílies.

Com? Garantint un subsidi d'atur indefinit fins a trobar una feina digna, sense demora ni traves institucionals; expropiant les cases buides en mans de la banca per oferir un habitatge públic assequible i digne amb els subministraments bàsics d'aigua, llum i calefacció; garantint una protecció social, sanitària i educativa als seus fills i filles que eviti la violència contra ells i elles, i tornar la custòdia dels fills a les dones que per situació de prostitució se'ls hi ha arrabassat aquest dret.

El Govern de coalició ha d'assegurar la regularització i el dret a la ciutadania per a totes les prostitutes estrangeres víctimes de la tracta, així com garantir amb mitjans públics el dret de reagrupació familiar a l'estranger, i posar fi a les deportacions. I, per descomptat, derogar totes les lleis i normatives repressives municipals i estatals que criminalitzen les dones en situació de prostitució.

Volver

portada periodico 11

Descarga el periódico: castellano | catalàgalego | euskera

 

 

Nueva fecha del sorteo: 21 noviembre

IMG 20200328 135652

 Debido a la crisis del coronavirus, aplazamos el sorteo de nuestra rifa al sábado 21 de noviembre
 
¡Escríbenos a somoslibresycombativas@gmail.com y compra tu papeleta para apoyar nuestra lucha!

 

 

IR

SE

201008_3.jpg

 Adquiere aquí esta publicación