La violència masclista també és una pandèmia. Fora de les nostres aules!
Per a moltes de nosaltres, la pandèmia i la crisi sanitària, les retallades socials o la falta d'espais per a l'estudi ens han sotmès a una opressió encara major. Ara ens veiem en molts casos obligades a viure amb els nostres maltractadors i a ser exposades a una violència física i psicològica més sistemàtica i quotidiana.
Les dades són clares. Des del 2010 a l'Estat espanyol han estat assassinades per violència masclista l'esgarrifosa xifra de 1.176 dones. En 2020 han estat 83. Amb la pandèmia i el confinament, el consum de pornografia s'ha disparat a nivells sorprenents, les dones víctimes del tràfic i l'explotació sexual han seguit extorsionades en els bordells i la justícia patriarcal ha aprofitat per a continuar rebaixant penes i deixant en llibertat violadors. I per si tot això fos poc, la patronal, la dreta i aquells que es fan d'or a costa de la nostra explotació, han continuat atacant els nostres drets: ens han acomiadat, retallat els salaris i condemnat a les cues de la fam o a passar fred a les nostres llars.
Sobren els motius perquè la lluita continuï amb més força. En aquests anys hem protagonitzat vagues feministes històriques i per això no permetrem que es retrocedeixi ni un mil•límetre en la batalla contra la nostra opressió. La joventut estudiantil continuarem fent-hi un paper molt destacat.
Els drets es conquisten lluitant. Totes i tots a la vaga el 8 de març!
La batalla que hem dut a terme contra els governs reaccionaris del PP, i contra la ultradreta feixista i masclista de Vox, ens ha omplert de confiança. Però no podem baixar la guàrdia. Érem moltes i molts les que pensàvem que amb el Govern PSOE-UP les coses canviarien. Però, desgraciadament, fins ara hi ha hagut moltes paraules i molt pocs fets. El moviment feminista i la joventut tenim l'obligació de dir alt i clar a aquest govern central: Així no! Fa falta molt més!
Sabem que l'única manera d'acabar amb l'opressió, conquerir la veritable igualtat i posar fi a tant sofriment, és lluitant contra el sistema que ho provoca: el capitalisme. I això comença per confrontar amb qui ens vol submises i callades, depurant la judicatura, la policia i l'aparell de l'Estat de masclistes i feixistes. És posant en marxa d'una vegada per sempre la igualtat salarial, el dret a un habitatge públic digne, a un lloc de treball decent o a un subsidi d’atur de 1.200 euros al mes que ens permeti escapar de la misèria i la violència. És implantant una assignatura d'educació sexual inclusiva en els nostres centres i acabar amb el vergonyós poder que té l'Església Catòlica en el sistema educatiu.
Aquest any la joventut feminista aixequem la bandera del 8 de març amb encara més determinació. Des de Lliures i Combatives i el Sindicat d'Estudiants fem una crida a totes i tots els estudiants a la vaga general i a participar en les accions de protesta de les 12h. La nostra lluita, com la de les nostres germanes a l'Argentina, a Polònia i a tot el món, no s’atura.
Volem ser lliures i res ni ningú ens ho impedirà!
