Ni la violència masclista ni la repressió ens faran callar!

Aquest 8 de març el jovent hem tornat a demostrar que ni el masclisme ni les mordasses repressives ens aturaran. Centenars de milers d'estudiants hem secundat la vaga feminista convocada pel Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives, i milers ens hem mobilitzat als carrers de desenes de ciutats amb un crit unànime: La violència contra les dones i el feixisme no passaran.

Barcelona, ​​Girona, Tarragona, Madrid, València, Vigo, Ourense, Gijón, Oviedo, Bilbo, Gasteiz, Màlaga, Sevilla, Guadalajara... Milers de joves hem fet visible la nostra protesta en les difícils condicions de la pandèmia, i mantenint en tot moment les mesures de seguretat i distància social. La jornada de lluita, com és públic i notori, ha estat condicionada per la intensa campanya de criminalització contra el moviment feminista impulsada des de la dreta, i encoratjada pel delegat de Govern a Madrid, del PSOE, que ha prohibit totes les manifestacions i concentracions previstes en un exercici d'autoritarisme sense precedents. Aquest atac a la llibertat d'expressió ha tingut conseqüències immediates: el famós mural feminista de barri de Ciudad Lineal ha estat atacat per un grup de feixistes, que òbviament es mostren encoratjats amb aquesta decisió política del PSOE.

Com era previsible, l'assistència a les movilitzacions ha estat diferent a la de l'any passat, quan les estudiants el 6 de març i el conjunt del moviment feminista el 8M vam protagonitzar dues jornades inoblidables. Des de llavors moltes coses han passat. Hem patit la mort de desenes de milers d'éssers estimats, víctimes de la covid-19, però també de les retallades assassines, de la destrucció de la sanitat pública i els serveis socials, d'un sistema capitalista que ha declarat la guerra fa molt de temps a la dona treballadora i al jovent perquè una oligarquia de rics segueixi pastant fortunes a costa del nostre sofriment. I també, per a més escàndol, hem estat víctimes d'una ofensiva que pretén culpabilitzar-nos de la pandèmia i dels contagis.

Des de Catalunya, el País Valencià i moltes altres zones hem aprofitat la jornada del 8M per enviar tota la nostra solidaritat a les companyes a Madrid. Quan el delegat de Govern d’aquesta CCAA diu que prohibint el nostre dret a la manifestació i la llibertat d'expressió es protegeix la "salut pública" no fa més que mentir. Es creu que som imbècils? O és que potser no veu com Isabel Díaz Ayuso ha adoptat una política criminal deixant clar que la salut pública no l’importa gens ni mica? Per què aquest delegat de govern no va dir res quan els centres de gent gran privatitzats es van convertir es escorxadors durant la primera onada?

Per això des del Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives ens sumem al clam que ara mateix existeix a Madrid: delegat de Govern dimissió!

Just en el moment en què la crisi de la monarquia es fa més insostenible, quan la corrupció del rei emèrit mostra que ni la justícia ni hisenda són iguals per a tothom, les infantes es vacunen en els seus viatges a Abu Dhabi, i el descontentament del jovent i d'amplis sectors de la població és majúscul –especialment a Catalunya on les mobilitzacions feministes han estat força més nodrides que a la resta de l’Estat–, es pretén imposar-nos una mordassa i se'ns castiga amb la repressió. Es tracta que la crítica no aflori. Que el rebuig a les prop de 100.000 morts per la pandèmia, a l'atur massiu, a les decisions masclistes i autoritàries del Consell General del Poder Judicial, a la precarietat extrema, els desnonaments i la pobresa creixent... es continguin i ocultin.

D’aquí molt poc celebrarem el desè aniversari del 15M. Aquell aixecament social va despullar la podridura del Règim del 78, i va contribuir decisivament a les lluites que van venir després i a construir un moviment feminista combatiu i anticapitalista. Però cal recordar que els crits d'indignació que van ressonar per tots els carrers i places també van ser criminalitzats pels poders polítics, econòmics i mediàtics. I totes i tots ho vam desafiar cridant sí que es pot! Ara, alguns i algunes ja no volen cantar aquesta consigna. Però nosaltres sí que ho fem, amb més força i determinació que mai.

Visca el 8 de març, dia de la dona treballadora!

Ni violència masclista, ni repressió, ni feixisme!

Uneix-te a Lliures i combatives!