Solidaritat amb les nostres germanes turques en lluita!

El passat 20 de març Turquia, a través d'un decret aprovat per decisió del president Erdogan, va prendre la decisió d'abandonar el Conveni d'Istanbul, el conveni del Consell d'Europa per a la protecció de les dones i contra la violència de gènere. L'any passat, Tayyip Erdogan ja va esmentar la possibilitat de retirar-se d'aquest tractat en un intent de complaure els seus votants més conservadors en un moment de creixents dificultats econòmiques.

Tot i que el Protocol d'Istanbul no és més que paper mullat que no compromet a res als països que el signen, la retirada de Turquia del conveni és tota una declaració d’intencions per a seguir colpejant als milions de dones, joves i treballadores, que han pres els carrers en els últims anys contra la violència masclista i en defensa dels nostres drets. A més, les declaracions del president han estat la gota que ha fet vessar el got: "alguns articles impacten negativament sobre l'estructura familiar i van en contra dels valors nacionals, ja que promouria l'homosexualitat i ataca els valors familiars, per descriure les relacions de persones que viuen juntes sense especificar si estan casades".

Un altre aspecte que ha generat una gran indignació és que la mesura ha estat aprovada sense passar pel Parlament ja que, gràcies a l'ampliació de poders presidencials del 2018, Erdogan pot retirar al país de qualsevol tractat internacional.

La resposta als carrers no s'ha fet esperar. Milers i milers de dones van sortir el dissabte 26 de març als carrers d'Istanbul, Ankara, Bursa, Esmirna i desenes de ciutats més per segon cap de setmana consecutiu, per protestar contra aquest nou atac a les dones i al col·lectiu LGTBI al crit de "cancel·leu la retirada", "no tenim por" i "aquesta guerra la guanyaran les dones".

La violència contra les dones a Turquia s'ha intensificat salvatgement. Sense anar més lluny, la setmana passada van ser assassinades quatre dones a mans de les seves parelles, una d'elles una jove de 17 anys embarassada. El 2020 la dada és esgarrifosa: 300 dones assassinades. En 2021 ja sumen 77. Aquesta realitat devastadora, lligat a la campanya de criminalització del moviment feminista des de fa anys, demostren el cansament i la rebel·lió de les dones treballadores turques contra el règim d'Erdogan.

La repressió i criminalització: l'ADN del govern turc

Les mobilitzacions del 8M a Turquia han destacat per la seva combativitat, massivitat i per la repressió amb què han estat respostes per part de la policia. Aquest any, el 2021, dos dies després de les marxes organitzades pel Dia Internacional de la Dona Treballadora, 18 activistes feministes van ser arrestades i acusades d'insults a l'autoritat, un delicte que es paga fins amb 4 anys de presó.

Aquestes detencions es van produir just una setmana després que Erdogan presentés el seu nou pla de "drets humans", en el que promet protegir la llibertat d'informació, expressió i manifestació. Quin cinisme i quina mentida! No només nou dones van ser arrestades després de les concentracions de dissabte passat, sinó que, en els cinc anys del seu mandat, ja ascendeixen a 63.000 els i les detingudes per insults i injúries a l'autoritat. Aquest fet sumat a la petició de la Fiscalia per il·legalitzar el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) i expulsar del Parlament a diversos membres d'aquesta formació prokurda –milers de membres d'aquesta organització estan empresonats i després de les municipals de 2019, els alcaldes elegits han estat deposats per ordre del Ministeri de l'Interior– són només alguns exemples més de la interminable llista de la falta de drets democràtics que existeix a Turquia.

La violència contra les dones s'intensifica a Turquia

En 2018, el Grup d'Experts en la Lluita contra la Violència contra la Dona i la Violència Domèstica (GREVIO) ja va denunciar la falta de drets de les dones al país, propiciat per les polítiques reaccionàries del govern d’Erdogan. Però arran de la pandèmia de la Covid-19, la violència masclista s'ha intensificat.

El govern va deixar de comptabilitzar el nombre de víctimes a causa de violència de gènere de manera oficial, però les estimacions dels feminicidis apunten que s'han gairebé triplicat en els últims deu anys. Segons l'OMS, gairebé 40% de les dones a Turquia són objecte de violència en algun moment de les seves vides.

Malgrat tots els mecanismes posats en marxa per l'Estat per colpejar i ferir de mort al moviment feminista, Fidan Ataselim, portaveu de les Assemblees de dones, resumia molt bé l'esperit de lluita que es respira entre les oprimides turques: “No podran parar a milions de dones. No aixafaran les nostres demandes de llibertat. No ens anirem enlloc. Les dones volem viure lliures i iguals”.

La lluita i l'organització poden tombar els atacs i Erdogan

El paper d'avantguarda que han jugat les dones turques és innegable. Les dones pobres, treballadores i joves s'han convertit en les protagonistes de la mobilització social al país. Les més oprimides entre els oprimits s'han col·locat al capdavant de la lluita contra un sistema que només ens ofereix masclisme, repressió i fam.

El govern d'Erdogan està molt debilitat, per això la mobilització ha de continuar. Construir un moviment des de baix que agrupi les dones treballadores, al col·lectiu LGTBI, a la comunitat kurda pobre i al conjunt dels treballadors i treballadores del país, ha de ser el primer pas. Armats amb un programa revolucionari que assenyali als capitalistes com a responsables dels atacs al moviment feminista i la llibertat d'expressió, contra la pobresa... es pot tombar el règim d'Erdogan. Necessitem acabar amb aquest sistema, el capitalisme, per aconseguir una vida digna per al conjunt de la societat.

Volver

IR

SE

201008_3.jpg

  Adquiere aquí esta publicación