Irlanda compta amb una de les legislacions més reaccionàries de tota Europa en relació al dret a l’avortament. L’article 8 de la seva Constitució recull la prohibició de la interrupció de l’embaràs fins i tot en casos de violacions, incestos i anomalies fetals. Només des del 2013 una nova regulació permet la interrupció de l’embaràs quan la vida de la

mare corre perill.

La pena que amenaça a una dona per avortar a Irlanda és, ni més ni menys, que 14 anys de presó. Per això, gairebé 4.000 dones (segons dades oficials) viatgen a Gran Bretanya cada any buscant un avortament segur. Aquelles que no tenen recursos per viatjar recorren en moltes ocasions a les píndoles abortives que adquireixen per Internet sense cap tipus de seguiment mèdic i amb el risc per a la salut que això comporta.

Massives mobilitzacions pels drets reproductius

El passat 30 de Setembre va tenir lloc la multitudinària sisena marxa pels drets reproductius de les dones: a Dublín més de 30.000 persones van sortir als carrers i va haver més de 20 manifestacions per tot el país, exigint la derogació de l’article 8 de la Constitució.

El Govern, conservador i catòlic, s’ha vist sotmès a una enorme pressió social durant els últims anys fins al punt que s’ha vist obligat a acceptar la celebració d’un referèndum. Però la intenció del govern amb aquest referèndum no és legalitzar el dret a l’avortament lliure i gratuït, sinó únicament ampliar els ampliar els supòsits en què és legal avortar a violacions, incestos i anomalies fetals. Però tal i com va succeir a Polònia fa un any, el moviment no està disposat a acceptar mesures a mitges sinó que vol que el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos sigui una realitat que es garanteixi en la sanitat pública i amb mitjans materials que ho facin possible. Veient la disposició total de les dones a lluitar per l’avortament lliure i el majoritari recolzament social amb què compta aquesta reivindicació, el Govern va intentar una maniobra per a guanyar temps abans de convocar un referèndum i tractar així de rebaixar les exigències de cara al mateix: van crear una “Assemblea Ciutadana” amb 99 membres escollits a l’atzar per elaborar una espècie de “mostra” sobre quin era el sentir general a propòsit d’aquesta qüestió. Lluny de complaure la intenció del govern amb aquesta mesura, les conclusions de l’Assemblea Ciutadana van mostrar no només un recolzament majoritari a la derogació de l’article 8 de la Constitució sinó també un recolzament generalitzat a mesures que facin efectiu de veritat el dret a decidir de les dones i especialment a les dones de famílies treballadores que són les que pateixen d’una forma més brutal aquesta prohibició reaccionària. Així els resultats van ser:

- 64% a favor de l’avortament per elecció de la mare.
- 78% a favor del dret a l’avortament per raons de salut.
- 72% a favor del dret a l’avortament per raons socioeconòmiqes.

Finalment el Govern s’ha vist obligat a datar el referèndum cap a l’inici de l’estiu 2018.

L’Església Catòlica perd influència i vencen els moviments pro drets socials

El major enemic dels drets de la dona en general i dels abortius en particular és l’Església Catòlica, que a Irlanda ha gosat d’una situació de grandíssims privilegis. No obstant, l’Església viu els seus moments més dèbils degut als casos de pedofília i abusos a menors que han sortit a la llum durant els últims anys. L’Informe Ryan, desenvolupar per la Comissió Investigadora d’Abusos a Menors, va publicar que des del 1930 a l’any 2000, 30.000 nens havien patit mals tractes, violacions, humiliacions físiques i psicològiques en més de 250 col·legis, orfenats, cases d’acolliment, etc. administrats per l’Església Catòlica. La població que no s’identifica amb el catolicisme va pujar del 2006 al 2011 un 40% mostrant el rebuig existent a les idees reaccionàries d’aquesta institució.
Així al 2015 vam veure com el moviment en defensa dels drets LGTBIQ+ guanyava per primera vegada a l’Església imposant la legalització del matrimoni homosexual en un referèndum amb un 62% dels vots amb una participació històrica del 60%.

Organitzades per a vèncer

Ara és el torn de la legalització de l’avortament. El moviment pels drets reproductius a Irlanda ha demostrat que organitzades i lluitant som molt més fortes que la jerarquia eclesiàstica, la dreta i qualsevol govern conservador. Les mobilitzacions i la pressió social han obligat al Govern a convocar un referèndum i la derogació de l’article 8 és una realitat que es podria materialitzar molt aviat. La clau la donen les companyes irlandeses del grup feminista i socialista ROSA: “Esperarem i confiarem en els partits de l’establisment quan tot indica que només permetran l’avortament en circumstàncies molt limitades o impulsarem un moviment actiu que obligui al parlament a realitzar un referèndum i una legislació pel dret de la dona a escollir? Podem assestar un gran cop en defensa dels drets i la llibertat de les dones”.

Des de Lliures i Combatives donem tot el nostre suport a la lluita pel dret a l’avortament a Irlanda i al plantejament de les companyes de ROSA i totes aquelles que com elles defensen no esperar la tutela dels partits que sostenen el sistema, sinó continuar la lluita i organitzar-la per imposar els nostres drets.