Per un feminisme de classe i combatiu!

El 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència masclista. Com cada any sortirem als carrers de tot l'Estat per a exigir la fi de l'opressió sistemàtica que patim les dones de classe treballadora.

Durant el confinament de 2020 les trucades al 016 van augmentar dramàticament i el seu número no ha deixat de créixer després de la fi de les restriccions. Les denúncies per maltractament i els assassinats han augmentat constantment.

Les dades són demolidores: de gener a setembre d'enguany, el 016 va rebre unes 1.500 trucades més que en el mateix període del 2020, fent un total de 65.242. Les nostres vides segueixen en perill, amb pandèmia o sense ella.

Fins a la data aquest 2021 hi ha hagut al conjunt de l’Estat 70 víctimes de violència masclista, de les quals 37 són dones assassinades per les seves parelles o exparelles i 33 són dones assassinades per homes amb els quals no mantenien una relació sentimental i nenes i nens en l'àmbit familiar.

D'altra banda les dones trans, les oprimides entre les oprimides, es troben tan discriminades i marginades que el número que són assassinades ni tan sols s'inclouen en aquestes estadístiques, malgrat estar nou vegades més exposades a sofrir violència masclista.

Masclisme i feixisme són el mateix

La violència masclista que sofrim diàriament és alimentada per l'extrema dreta, pel PP i Vox, que atien els seus seguidors, alimentant l'odi contra el feminisme en general i contra el feminisme combatiu en particular.

Aquests reaccionaris pretenen fer de les nostres vides un infern encoratjant l'assetjament, les agressions, justificant i disculpant les violacions i fomentant amb la seva actitud les condicions perquè continuïn produint-se els assassinats masclistes dia rere dia.

No poden suportar que les dones treballadores, les joves de famílies obreres, hàgim dit prou i estiguem al capdavant de la lluita contra l'opressió i per unes condicions de vida dignes i batallant amb dents i ungles per a intentar evitar que trenquem les nostres cadenes. Però no ho aconseguiran.

Els drets es defensen amb fets, no amb paraules

Per a acabar amb l'opressió que sofrim les dones i combatre de manera efectiva la violència masclista és necessari posar en marxa de manera urgent mesures concretes i els mitjans materials per a fer-les realitat. No actuar d'aquesta manera és pretendre enganyar-nos amb xerrameca buida.

Per exemple, el dret a l'avortament a l'Estat espanyol és lletra morta per a la majoria de les dones que necessiten exercir-lo.

Les dades no deixen lloc al dubte. Gairebé el 85% d'Interrupcions Voluntàries de l'Embaràs a l'Estat espanyol es fan en clíniques privades. El 42% dels ginecòlegs del sistema públic a Catalunya són objectors de consciència. L’Església manté un poder descomunal, dirigint desenes d’hospitals de facto públics com l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital de Sant Pau (85% i 98% del seu finançament provenen del Departament de Salut) on el dret a l’avortament és negat.

En la mesura que el govern de Pedro Sánchez ha renunciat a enfrontar-se a la dreta i fer una política realment d'esquerres, permet que reaccionaris lligats a l'Església i a l'extrema dreta decideixin sobre els nostres cossos, i que els empresaris de la sanitat privada continuïn omplint-se les butxaques. El Govern de la Generalitat dirigit per ERC segueix aquesta mateixa tònica, mantenint les polítiques dretanes que van predominar en l’anterior Govern dirigit per Quim Torra (Junts).

D'altra banda, el PSOE insisteix a posar trava rere trava a l'aprovació d'una Llei Trans que ens garanteixi uns drets mínims sobre el paper, mostrant una transfòbia vergonyosa.

La política del PSOE respecte als drets de les dones consisteix en paraules buides i caretes feministes que només serveixen per a perpetuar la nostra opressió. Unides Podem ha de trencar immediatament amb aquesta política, fer un pas endavant i basant-se en la mobilització als carrers exigir i lluitar perquè s'implementin mesures reals per a acabar amb la violència masclista i l'opressió de la dona.

És necessari l'habilitació de cases refugi per a totes les dones maltractades expropiant els milers d'habitatges buits dels grans bancs i fons d'inversió.

Garantir un subsidi d’atur indefinit, prohibir per llei els desnonaments, incorporar milers de professionals de l'àmbit de la psicologia al sistema públic de salut, derogar la reforma laboral per a posar fi a la precarietat i la bretxa salarial i garantir uns sous dignes.

Impulsar un servei públic gratuït d'escoles infantils, residències, bugaderies, menjadors, tintoreries i neteja de la llar per a acabar amb l'esclavitud de les tasques domèstiques i la cura de nens i gent gran. Depurar tots els masclistes i feixistes de la policia, l'Exèrcit i el sistema judicial per a acabar amb les sentències patriarcals i la violència d'aquest sistema.

Les declaracions de bones intencions a les quals ens tenen acostumades les i els dirigents d’UP, mai han solucionat cap problema, només han servit per a escórrer l'embalum.

Només amb polítiques veritablement d'esquerres que suposin una transformació completa de les nostres vides podrem aconseguir una vida lliure de qualsevol opressió.

Aquest 25N, el feminisme combatiu tornarà a omplir els carrers. La lluita és l'únic camí! Totes i tots a les manifestacions!

Volver

IR

SE

201008_3.jpg

  Adquiere aquí esta publicación