Des del Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives del País Valencià ens solidaritzem amb les 8.000 companyes treballadores de la neteja que estan en vaga indefinida des de dilluns passat 22 de novembre per a aconseguir un conveni dic i tractar de posar fi a l'explotació més descarnada de la patronal.

Les treballadores denuncien que porten dos anys sense conveni i, des de 2015, cobrant 784 euros al mes, per davall del Salari Mínim Interprofessional (SMI), i que l'empresa les ha llevat les pagues per a incloure-les en el salari base. La proposta de la patronal ha sigut del 0% per a 2020-2021 i a partir del 2022 un salari anual de 13.510 euros (el salari mínim legal que han de complir totes les empreses, per la qual cosa no suposa cap increment), a més d'eliminar els plusos de transport i antiguitat; és a dir, 5 anys sense augment salarial i damunt amb pèrdua de drets. Un altre dels abusos que proposa la patronal és una pujada salarial per a arribar als 14.000 euros anuals en 2023 a canvi de perdre l'antiguitat, una autèntica estafa, perquè no hi hauria pujada salarial real, a l'inrevés, la pèrdua serà majúscula a causa de la inflació, amb un IPC que ja supera el 5%.

Durant la pandèmia s'ha evidenciat més que mai l'imprescindible de la labor d'aquestes treballadores, però el reconeixement s'ha quedat en paraules buides per part de la patronal, com no podia ser d'una altra forma, però també de la Generalitat. La gran majoria d'aquestes treballadores realitzen labors subcontractades en edificis i institucions públiques, els efectes de la vaga es veuen durant aquests dies als hospitals públics de Castelló, en la Universitat Jaume I, en els centres educatius d'infantil, primària i secundària…

Que el Govern del botànic siga el responsable de les condicions d'explotació, misèria i precarietat és un autèntic escàndol. No cap excusa ni cap raó perquè no elimine totes les subcontractes, remunicipalitzant el servei i integrant en l'administració a totes aquestes treballadores amb unes condicions labors dignes. Els grans discursos sobre els drets de les dones, contra la violència masclista i defensant el feminisme són una absoluta burla quan es permet que la patronal aixafe les condicions de vida d'aquestes treballadores. O quan s'imposen serveis mínims abusius a la vaga, rebentant l'única eina que tenen per a lluitar.

Aquesta vaga de les treballadores de la neteja és un exemple de com històricament, qualsevol dret de la classe obrera no és regalat, sinó arrancat a les patronals mitjançant la lluita. La força que demostren aquestes treballadores és extraordinària, una vaga indefinida és una aposta molt seriosa, suportar la pressió de plantar-se a final de mes sense probablement menys la meitat del salari demostra la seva determinació.

Durant aquestes setmanes estem presenciant multitud de lluites i vagues al País Valencià, a Sagunt la vaga indefinida de la Pilkington, la vaga pel conveni del metall a Alacant, amb el conflicte encara obert, o l'extraordinària rebel·lió obrera que hem vist a Cadis.

Només mitjançant la lluita obrera i els mètodes del sindicalisme combatiu i assembleari, estenent i coordinant totes les lluites, la nostra classe pot mirar cara a cara a la patronal i guanyar la batalla enfront del seu abús, explotació i contínua violació i pauperització de les nostres condicions de vida.

Per un conveni de la neteja digne! Ni un pas arrere!

Que la crisi la pague la patronal!