El moviment feminista a l'Estat espanyol ha tornat a donar una lliçó inoblidable aquest 8 de març. Des del matí, amb la vaga estudiantil feminista i les mobilitzacions juvenils organitzades per Lliures i Combatives i el Sindicat d'Estudiants, fins a la tarda a les manifestacions unitàries, centenars de milers de dones treballadores i joves, acompanyades pels nostres companys de lluita, hem respost amb una força brutal omplint els carrers de tots els territoris.

Els carrers seran feministes, feministes antifeixistes, som el crit de les que ja no hi són, em cuiden les meves amigues i no la policia, no és un cas aïllat s’anomena patriarcat, solidaritat amb les germanes trans… i moltes consignes més, van ressonar durant hores amb una potència difícil de descriure als carrers de desenes de ciutats. Una marea morada multitudinària –amb pancartes i cartells que es comptaven per milers– després de dos anys de pandèmia insuportable, s'ha tornat a aixecar ensenyant el puny contra la violència masclista, la LGTBIfòbia i el feixisme. Una jornada exemplar que també ha estat un canal d’expressió de tot el descontentament acumulat amb les polítiques del Govern de coalició a nivell estatal.

El jovent feminista a primera línia

El paper d'avantguarda que ha jugat el jovent aquests darrers anys dins del moviment feminista és innegable. I aquest any, les estudiants i joves ens hem tornat a col·locar a la primera línia de la lluita per la igualtat i els nostres drets.

Dos milions d'estudiants vam buidar les aules secundant la vaga general estudiantil convocada pel Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives i més de 100.000 vam omplir els carrers i les places a les manifestacions organitzades. Ahir vam expressar tota la nostra ràbia no només contra el masclisme imperant que patim cada dia, sinó també contra tot el que ha significat aquesta pandèmia per a nosaltres. El mateix jovent que ha estat condemnat a la desocupació i la precarietat, la salut mental del qual ha patit una hecatombe, criminalitzats fins a dir prou pels mitjans de comunicació… hem fet d'aquest 8M un crit de guerra contra aquest sistema que no ens té res a oferir.

Les xifres de participació en les manifestacions no deixen cap dubte: 40.000 a Barcelona, ​​15.000 a Madrid, 9.000 a València, 8.000 a Bilbo, 5.000 a Sevilla, 2.000 a Màlaga, 1.000 a Vigo, i milers més a moltes altres ciutats com Alacant, Castelló, Girona, Lleida o Tarragona. Aquesta resposta massiva també és el fruit del treball de convocatòria que hem desenvolupat des de Lliures i Combatives i el Sindicat d'Estudiants. En un mes i mig hem repartit més de 250.000 fulles i enganxat 40.000 cartells pels nostres barris, hem intervingut directament a més de 600 instituts amb la nostra propaganda i organitzat nombroses assemblees a instituts i facultats. Gràcies a això, ahir més de 500 activistes vam organitzar de forma enèrgica les manifestacions, vam vendre més de 1.500 exemplars del nostre diari feminista i 2.000 noves companyes i companys es van afiliar a Lliures i Combatives per continuar construint el feminisme anticapitalista i antifeixista.

Un 8M massiu malgrat el silenci i la política de pau social del Govern

El caràcter classista va tornar a marcar completament les mobilitzacions feministes d'aquest 8M, fins i tot a un nivell superior al d'altres ocasions. De nou s'ha posat en evidència el que batega al cor d'aquest aixecament i per què és una de les expressions més avançades i profundes de la lluita de classes a l'Estat espanyol i a tot el món. Les qui agafem les nostres banderes morades i omplim els carrers 8M rere 8M assenyalem el sistema capitalista com a responsable de la nostra opressió.

Però si hi ha un missatge que destaca de manera especial és el que enviem a l'extrema dreta. Som molt conscients de l'amenaça que suposen Vox, el Partit Popular i les bandes feixistes per a nosaltres. La resposta que vam donar ahir a aquests reaccionaris, que cada dia estan més encoratjats, va ser ensordidora. Un nou exemple de com es combat la ultradreta i del potencial que hi ha per derrotar-los amb una política correcta.

Però hem de ser clares. La jornada d'ahir havia estat dissenyada perquè passés com més inadvertida millor. El silenci dels mitjans de comunicació els dies previs no és casualitat i el Govern PSOE-UP ha continuat agitant la campanya de propaganda buida per continuar imposant l'estratègia de la pau social, comptant amb l'estimable suport de la burocràcia sindical que un any més s’ha negat a convocar vaga general.

Aquest 8M també ha estat una manera d'expressar la decepció i el desencís que sentim milions de treballadores i treballadors amb l'agenda aplicada per l'Executiu més feminista i progressista, i també amb les polítiques del Govern de la Generalitat. No hem viscut avenços significatius en els drets de la dona, la política d’habitatge continua deixant intacte el poder de les grans immobiliàries i es produeixen dia a dia milers de desnonaments, ens intenten vendre que han derogat la reforma laboral del PP quan és mentida i ara, per si no hagués estat ja suficient, recolzen una guerra imperialista a Ucraïna col·locant-se del costat dels mateixos poders (OTAN, UE i EUA) que han destruït països sencers mentre ens parlen de la “pau” i la “diplomàcia”.

L'estratègia de la pau social i de la unitat nacional amb la burgesia i l'imperialisme occidental topa directament amb les condicions de vida insuportables de les dones i els homes de la classe obrera. Per això ahir, malgrat el boicot actiu i de tots els agents implicats perquè les mobilitzacions fossin tan reduïdes com fos possible, tot aquest malestar que s'ha incubat sota la superfície va irrompre d'una manera tan espectacular.

La lluita ens fa lliures. Uneix-te a Lliures i Combatives!

La confiança que avui sentim totes i tots els que vam participar a les mobilitzacions és increïble. El que vam fer ahir va ser impressionant i va superar totes les expectatives. Tornar a aixecar la bandera del feminisme de classe amb aquesta determinació és una inspiració i demostra tot el que està per arribar en el proper període.

Ho vam dir: aquest 8M tornem amb força als carrers. Això hem fet i això continuarem fent. Perquè si alguna cosa ha demostrat aquesta jornada és que el moviment per l'alliberament de la dona treballadora segueix més viu que mai i que no es deixarà assimilar ni domesticar. Per continuar impulsant el feminisme anticapitalista i revolucionari dia a dia, us animem a unir-vos a Lliures i Combatives i a construir amb nosaltres una alternativa que ens permeti conquerir la igualtat, la llibertat i el respecte que mereixem.