Des del començament de la guerra imperialista a Ucraïna el mes de febrer passat, les nostres televisions han retransmès dia i nit crues escenes de violència, comentades per tertulians i “homes d'Estat” que es lamenten enormement.

Qualsevol jove, treballador o treballadora ens sentim horroritzades per les situacions que homes, dones i nens i nenes estan vivint a Ucraïna o fugint d'Ucraïna i rebutgem rotundament la invasió de les tropes de Putin.

Però encara és més terrible com la nostra genuïna solidaritat amb el poble ucraïnès està sent utilitzada d'una forma vergonyosa i repugnant per justificar l'OTAN i fer-li una rentada de cara de dimensions històriques en lletres majúscules.

Per ningú passa desapercebuda la hipocresia de l'imperialisme Occidental: per una banda, l'OTAN i el militarisme nord-americà ploren públicament llàgrimes de cocodril davant les ciutats ucraïneses bombardejades i els milions de refugiats i refugiades que fugen de la invasió, quan el seu únic interès és la defensa del seu bloc imperialista en la pugna pel domini mundial, que adornen de fals pacifisme i humanitarisme.

D'altra banda, amaguen conscientment l'infern a què milers de dones ucraïneses estan sent sotmeses per part de les "democràtiques" potències occidentals. Les xarxes de tràfic i el negoci de la prostitució estan fent el seu agost en aquesta guerra reaccionària per tots dos bàndols. Però l'Occident "humanitari, pacífic i democràtic" no hi troba cap problema. No només no mou un sol dit, sinó que amaguen i emparen aquesta barbàrie.

Triar entre fugir de la guerra i arriscar-te a ser prostituïda

La guerra és terriblement lucrativa, també en el terreny de l'explotació sexual. Per això, centenars de proxenetes procedents de diferents països adscrits a l'OTAN viatgen milers de quilòmetres per enganyar, subornar i raptar dones i nenes que intenten travessar la frontera i fugir d'Ucraïna, per després esclavitzar-les laboralment o en la majoria dels casos, prostituir-les als “democràtics” països occidentals. Ho fan entre promeses de transport, lloc de treball, acceleració dels tràmits d'asil o de cura dels menors amb què emigren.

El risc que les dones, especialment les més joves, corren a la frontera d'Ucraïna és extrem i no hi ha cap mena de protocol establert pels governs receptors de refugiats per evitar que les xarxes d'explotació s'aprofitin de la desesperació de milers de dones i famílies humils. L'absoluta indiferència de les autoritats tant dins com fora d'Ucraïna fa que l'intent de pal·liar aquesta situació recaigui únicament sobre les ONG, el paper de les quals es limita a “conscienciar” del risc que suposa creuar la frontera, a dones que no tenen cap altra opció.

Des del començament de la guerra no només s'ha incrementat el tràfic de dones ucraïneses: el consum de pornografia ha crescut considerablement des del mes de febrer, i les cerques de termes com “porno ucraïnès”, “adolescent ucraïnesa” o “noia ucraïnesa” s'han disparat als principals portals pornogràfics des del moment de la invasió. És evident que aquests vídeos són gravats sotmetent i violant dones que simplement pretenien fugir de la devastació de la guerra imperialista. Ens xiulen les orelles amb la hipocresia de l'OTAN, que es recolza en el patiment de la classe treballadora quan el beneficia, i quan no, amaga les seves vergonyes davant del rapte i l'explotació de dones i menors.

Però el risc que les dones més pobres i colpejades corren de ser víctimes de tràfic no ha sorgit amb la guerra. L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) va identificar més de 1.000 víctimes de tràfic ucraïneses només el 2021. A dia d'avui, les dones ucraïneses són àmpliament demandades per les xarxes de tràfic europees, prostituïdes a través de pàgines de cites amb anuncis com: “per què pagaràs X euros per una eslovaca si tens una ucraïnesa més barata?”.

Diferents organitzacions internacionals poc sospitoses de ser revolucionàries assenyalen el començament d'aquesta massiva esclavitud sexual que pateixen les dones ucraïneses a la dècada dels 90, després de la dissolució de la Unió Soviètica, moment en què milions de dones i homes perden els seus llocs de treball i es llança un pla salvatge de privatitzacions que van allunyar la classe treballadora de l'accés a serveis bàsics com l'educació i la sanitat. Si bé la degeneració estalinista de la Unió Soviètica va arrasar amb grans conquestes per a les dones i la classe treballadora arrencades amb la Revolució del 1917, la consolidació del capitalisme únicament va suposar més barbàrie.

Segons un informe de Human Rights Watch (HRW), entre el 1995 i el 2000 a dues de les principals ciutats d'Ucraïna, Lviv/Lvov i Kíiv/Kíev, les taxes d'atur femení superaven el 70%. Això va fer sonar les alarmes amb símbols del dòlar entre proxenetes de tot el continent, que durant la dècada dels 2000 van estendre les seves xarxes de tracta a Europa, amb la majoria de les víctimes provinents dels Balcans i l'ex-Unió Soviètica, particularment Romania, Bulgària, Ucraïna, Rússia i Moldàvia.

Pobresa extrema per a les dones sota el reaccionari Govern de Zelenski

Les dones han viscut sota pèssimes condicions durant els darrers anys, molt abans que Occident es lamentés per les vides dels i les ucraïneses.

Just abans de l'esclat de guerra, les dones constituïen el 72,2% dels beneficiaris d'assistència social. Milions de dones treballen sense contracte i les que tenen la sort de ser contractades, treballen amb una bretxa salarial de gènere del 22%. L'enorme atur femení impedeix que milers de dones rebin una pensió, l'import de la qual és un 32% més baix que les que reben els homes.

Els aliats otantistes que alaben Zelenski com a guru de la democràcia silencien aquesta realitat, com han fet durant anys amb les granges de dones ucraïneses destinades al llaminer negoci dels ventres de lloguer. No és secret per a ningú que Ucraïna ha estat el centre neuràlgic d'aquestes pràctiques, no pas per casualitat, sinó perquè les condicions límit i la desesperació econòmica de les dones ucraïneses es tradueixen en un “servei” infinitament més barat del que es pot aconseguir en altres països europeus. Centenars de testimonis de dones que s'han vist sotmeses, retingudes i amuntegades a “clíniques de gestació” mostren l'horror i l'aberració d'aquest negoci que lliga de peus i mans les dones pobres a les quals aquest sistema capitalista no ofereix ni oferirà una alternativa de vida digna.

Cap bàndol imperialista alliberarà la dona treballadora. Fora l'OTAN i fora Putin d'Ucraïna!

És evident que, mentre la invasió de Putin en territori ucraïnès és completament reaccionària i no té res a veure amb els valors que les i els autèntics comunistes defensem, l'imperialisme occidental és l'altra cara de la mateixa moneda. L'OTAN, que no només ha tancat els ulls davant la crua realitat de les dones ucraïneses durant dècades, sinó que en té responsabilitat directa, no suposa una alternativa a aquesta situació i prova d'això és la seva completa indiferència i abandó de les dones i la classe treballadora ucraïnesa. Per això, milers d'activistes i militants de l'esquerra combativa i el feminisme revolucionari contemplem amb indignació enorme la postura del govern autoproclamat el “més progressista i feminista de la història”.

El Gabinet de Pedro Sánchez es postra davant de l'imperialisme nord-americà pel qual el poble ucraïnès és simple carn de canó en la seva lluita per mantenir viu el seu imperialisme decadent, tot això amb una oposició nul·la per part d'Unides Podem que també aplaudia recentment el reaccionari Zelenski quan va acudir al Congrés a insultar la nostra memòria històrica comparant Ucraïna amb els ocorregut a Gernika al 37.

Ja n'hi ha prou! Les i els qui realment diem no a la guerra imperialista exigim clarament: ni un euro, ni una bala, ni un soldat a la guerra imperialista. L'únic que alliberarà la dona treballadora i el conjunt de la nostra classe és l'enderrocament d'aquest sistema capitalista caduc. Si vols la pau, lluita pel socialisme!

Volver

IR

SE

ERL logo banner

portada mujeres revolucion rgb

  Adquiere aquí esta publicación 

 

 

banner ERL web2