Que caigui el règim dels mul·làs! Cap a la vaga general!

Un formidable aixecament popular sacseja totes les ciutats iranianes. Les mobilitzacions massives, encapçalades pel jovent i les dones, han posat contra les cordes el règim capitalista i reaccionari dels Mul·làs. De moment la repressió policial i de la sinistra Guàrdia Revolucionària s'ha cobrat la vida de més de 100 manifestants, i milers han estat detinguts, però això no ha impedit que la lluita s'estengui.

Les imatges de joves organitzant autodefenses i enfrontant-se obertament amb la policia, assaltant comissaries, col·locant barricades, desbordant la llei marcial, o les de les dones traient-se el vel en senyal de desafiament contra la dictadura, indiquen que el moviment ha fet un pas de gegant.

El desencadenant d'aquesta insurrecció ha estat l'assassinat de la jove kurda de 22 anys, Mahsa Amini, a mans d'una ‘Patrulla de la Moralitat’ a Teheran. El seu delicte? No portar ben posat el vel! Els agents la van detenir al carrer, van dir al seu germà que portarien Mahsa a la comissaria i que l'alliberarien després d'una “classe de reeducació” d'una hora.

El que va passar va ser molt diferent. Les persones amuntegades a les portes de la comissaria, que estaven exigint la seva posada en llibertat i la de moltes altres dones retingudes, van ser atacades amb porres i gasos lacrimògens pels agents. Dues hores més tard sortia una ambulància amb el cos de Mahsa cap a l'hospital de Kasra, on el personal sanitari només va poder dictaminar la mort cerebral de la noia, que presentava ferides al cos resultat d'una brutal pallissa.

L'explosió als carrers a Teheran es va estendre amb rapidesa a les del Kurdistan i les xarxes socials es van encarregar de transmetre les imatges de les mobilitzacions a tots els racons de l'Iran. Durant les protestes del dissabte 17 de setembre, almenys 33 persones van resultar ferides per la repressió policial a Saqqez. Per al dilluns 19 de setembre, el Partit de la Vida Lliure del Kurdistan (PJAK) i la Comunitat Democràtica i Lliure del Kurdistan Oriental (KODAR), juntament amb desenes de comitès de base universitaris van fer una crida als homes i les dones del Rojhilat (el Kurdistan iranià) a una vaga general. A ciutats com Sanandaj, Saqqaz, Baneh i Mariwan el seguiment va ser massiu.

Però les vagues i les accions de protesta no s'han circumscrit al Kurdistan. La lluita s'ha estès a la província d'Azerbaidjan Occidental, a localitats com Urmia, Bukan o Piranshahr, a la província del nord de Mazandaran, a la província de Guilan. En realitat, tot el país està en peu i malgrat el bloqueig d’internet per part de l'Estat, les xarxes han publicat nombrosos testimonis gràfics i vídeos dels enfrontaments amb les forces repressives. La consigna més corejada pels manifestants, Que caigui el règim!, sintetitza l'objectiu de l'aixecament.

El paper de les dones i el jovent

Tot i que la ciutat de Teheran està patint durament la repressió, els manifestants no van dubtar a respondre armats amb pals i pedres, assaltant l'oficina del fiscal públic i obligant els funcionaris i les forces policials a fugir de les instal·lacions. A la ciutat de Qeshm els manifestants van cremar l'oficina de l’imam, al crit: “vas torturar la gent durant quaranta anys, aquest és el resultat”. Exemples semblants es reprodueixen a desenes de ciutats.

Reprenent les seves tradicions revolucionàries, el jovent i les dones s'han col·locat a l'avantguarda sense titubejar. Milers de dones, sobretot joves, s'han unit a les manifestacions i han gravat vídeos cremant els seus mocadors o tallant-se els cabells al crit de “Mort al dictador mercenari!”, mentre els homes es tallaven les barbes en protesta contra la República Islàmica.

El règim capitalista dels mul·làs ha imposat durant quaranta anys el terror contra les dones iranianes, a les quals se’ls ha robat drets bàsics com poder viatjar lliurement, divorciar-se, avortar, assolir independència econòmica o la custòdia dels fills més grans de set anys… Però la llista d’atacs contra la majoria de la població és molt llarga.

Anys de corrupció sistemàtica de l'elit política –en què una casta teocràtica s'ha fusionat amb els grans capitalistes i els terratinents per espoliar els grans recursos del país– ha empès la classe treballadora a una pobresa espantosa. Amb una inflació que ja supera el 50%, més de 25 milions d'iranians vivien el 2021 sota el llindar de la pobresa segons fonts oficials, xifra que durant aquest any ha crescut, mentre la desocupació colpeja de ple el jovent (el Govern ho xifra en més del 26% però realment pot superar el 50%).

La manca de llibertats polítiques i sindicals, la podrida moral dels mul·làs, l'empobriment que contrasta amb els beneficis multimilionaris d'una minoria protegida pel règim, han sembrat la ira entre la classe obrera i el jovent: l'aixecament revolucionari ja s'estén per 140 ciutats del país.

Cap a la vaga general! Cal aixecar un programa socialista revolucionari

La dimensió que han pres les protestes revela que estem davant d’una situació molt profunda. La possibilitat de transformar aquest moviment de masses espontani en una lluita organitzada per enderrocar la dictadura teocràtica és a l'abast de la mà. Per això, és fonamental que els sectors revolucionaris i classistes de l'avantguarda juvenil i del moviment obrer tracin una estratègia clara. Les masses han demostrat una gosadia i valentia extraordinaris, la repressió s'ha estavellat contra la seva determinació. Ara és el moment de fer un pas en l'organització revolucionària de la lluita.

Cal preparar la vaga general incorporant la classe obrera a l'acció. Hi ha la força per enderrocar els mul·làs i per impedir que l'exèrcit actuï contra la població: aturar la producció i construir organismes de poder obrer i juvenil a cada fàbrica, centre de treball, d'estudi, a cada barri. Els treballadors del sector petrolier, de la siderúrgia, dels transports, de l'ensenyament… tenen grans tradicions de combat, començant pel seu paper protagonista a la revolució de 1979 que va ser usurpada pels integristes. Ara és el moment que el jovent en lluita llanci una campanya àmplia per implicar aquests sectors i els seus sindicats en l'organització de la vaga general, i la defensa d'una alternativa socialista davant del capitalisme corrupte de la república islàmica.