El 22 de desembre, a escasses hores de l'inici de la vaga a la qual més de 1.500 treballadores de les botigues del grup Inditex a La Corunya hi estaven convocades, sortia la notícia: després de més d'un mes de mobilitzacions, la CIG desconvocava la vaga després d’assolir un preacord que inclou entre altres coses un 25% d’increment salarial, 4.800 euros bruts de pujada per a totes les treballadores amb jornades a partir de 15 hores setmanals (la meitat de pujada per a contractes amb jornades inferiors). En definitiva, una pujada immediata de 322 euros mensuals per 15 mensualitats i que arribarà als 382 el 2024.

El 22 de desembre, a escasses hores de l'inici de la vaga a la qual més de 1.500 treballadores de les botigues del grup Inditex a La Corunya hi estaven convocades, sortia la notícia: després de més d'un mes de mobilitzacions, la CIG desconvocava la vaga després d’assolir un preacord que inclou entre altres coses un 25% d’increment salarial, 4.800 euros bruts de pujada per a totes les treballadores amb jornades a partir de 15 hores setmanals (la meitat de pujada per a contractes amb jornades inferiors). En definitiva, una pujada immediata de 322 euros mensuals per 15 mensualitats i que arribarà als 382 el 2024.

Rècord de beneficis per als Ortega i precarietat per a les treballadores

Inditex va tancar el tercer trimestre del 2022 com el millor de la seva història amb un benefici de 1.301 milions d'euros, i de gener a octubre en va acumular 3.095 milions. Una pujada del 24% en els beneficis respecte al mateix període de l'any anterior!

Quin enorme contrast amb els sous de les treballadores de botiga, un 90% dones, congelats des del 2016 en 1.080 euros per a jornades completes (a la resta de l'Estat no arriben ni als mil euros per una jornada completa), en un context de temporalitat i contractes a temps parcial. Així és com “les dependents d'Inditex no arriben a final de mes", tal i com cantaven a les protestes. A més d’això, han de suportar el maltractament masclista, econòmic i laboral lacerant que les situa en un terç del salari, i menys drets socials, que els mossos de magatzem o altres llocs de treball de la mateixa qualificació, exercits majoritàriament per homes.

CCOO i UGT al descobert

Han estat diverses setmanes d'intensa mobilització en què les treballadores no només han fet front al xantatge patronal, sinó també a la vergonyosa aliança de la burocràcia de CCOO i UGT amb l'empresa per trencar la vaga. Aquests dirigents han tractat de menystenir qualsevol acció sindical que plantegés donar la batalla i escapés al seu control, com ha passat en aquest cas amb la CIG, que ha permés que el malestar i la pressió des de baix s’expressés, convocant les vagues del novembre i altres accions.

Després de la magnífica manifestació del 6 de novembre a La Corunya i amb una vaga convocada coincidint amb el Black Friday, CCOO i UGT es desmarcaven arribant a un acord miserable: una pírrica pujada salarial (120 euros mensuals) i la recuperació d'un incentiu eliminat durant la pandèmia. Però l’intent de donar per acabada la lluita acceptant aquestes engrunes va xocar amb el mur de la determinació de les treballadores, que van rebutjar en assemblea aquest acord ordit a les seves esquenes i van recolzar massivament la vaga convocada els dies 24 i 25 de novembre per la CIG. Això va posar l’empresa contra la paret també davant l'amenaça de vaga el 7 de gener (coincidint amb l'inici de les rebaixes) i una indefinida si no pujaven substancialment els salaris.

Les treballadores de tot l’Estat es contagien d’aquesta força. A la vaga el 7 de gener!

A més de tractar-se de la principal mobilització a Inditex des del 2016, hi ha un altre factor que sens dubte ha pesat per aconseguir aquesta victòria: l'extensió del conflicte a altres zones. La mateixa misèria ja havia empès a escalfar motors a Madrid i més recentment, el 27 de desembre, un centenar de dependentes de Madrid, Sevilla i Saragossa, recolzades per les companyes gallegues, es concentraven davant de la seu de la multinacional a Arteixo.

La situació és la mateixa. Als salaris de misèria se suma la manca d'ajudes que altres sectors masculinitzats dins del grup, com la logística, sí que tenen (ajudes menjador, guarderia, conciliació, llibres escolars...) i l'enduriment en les relacions laborals des que Marta Ortega va assumir la presidència de la multinacional: contractes parcials irrisoris, impossibilitat de conciliar, denegació de dies per assumptes propis, haver d'anar al jutjat per arribar a acords en els horaris per reducció de jornada i, fins i tot, en alguns casos, haver de demanar permís per anar al lavabo. Aquesta és la sororitat de les dones capitalistes: apoderar-se i enriquir-se a costa de l’explotació de milers de dones treballadores.

El 7 de gener la CGT ha convocat vaga a les botigues de Zara, Kiddy's Class, Lefties i Pull&Bear de tot l'Estat amb l'objectiu d'equiparar a totes les zones la pujada salarial assolida a La Corunya i exigir millores socials. Els dirigents sindicals de CCOO i UGT no han trigat a desmarcar-se de la vaga repetint l'esquema que han fet servir a Galicia però, de nou, la lectura per als i les treballadores és una altra de ben diferent. Si a La Corunya s'ha aconseguit, estenent la lluita és possible ampliar els avenços a tot arreu.

El que ha passat a La Corunya és una petita mostra del poder de les treballadores d'aquesta multinacional quan es posen en acció. A la vaga el 7 de gener! Per uns salaris dignes i una vida digna per a les dependentes d'Inditex!

Volver

LyC 18 web

CAST | CAT | EUSK | GAL

IR

SE

ERL logo banner

portada mujeres revolucion rgb

  Adquiere aquí esta publicación 

 

 

banner ERL web2