És insuportable. Desembre del 2022 serà recordat per ser el mes amb més assassinats masclistes des que van començar els registres oficials el 2003. Tretze dones assassinades en 28 dies i alguns casos més que encara segueixen sent investigats. Si aquests es confirmen, a l'últim mes de l'any s'ha produït un feminicidi cada 2,2 dies.

Algunes eren mares, les vides de les quals van ser arrancades davant dels seus fills i filles, d'altres estaven embarassades, i algunes fins i tot tenien ordres d'allunyament interposades contra els seus assassins. Segons dades del Ministeri d'Igualtat, l'any 2022 ha acabat amb dos menors i 49 dones assassinades per les seves parelles, exparelles o progenitors [1]. En 21 casos constaven denúncies prèvies per violència masclista (un 42,9%) i en cinc hi havia suposades mesures de protecció que no han evitat els crims.

Els mitjans de comunicació, els mateixos que donen veu permanentment a elements reaccionaris que promouen la violència sistemàtica contra les dones, han dedicat hores i hores a parlar d'aquest auge desorbitat de les agressions i els assassinats masclistes. Moltes presentadores i presentadors, tertulians i fins i tot suposats experts en la matèria es preguntaven alarmats en què estem fallant. La resposta és senzilla: falla és tot el sistema.

Un sistema dissenyat contra les víctimes

Aquesta vegada no s'ha pogut llançar el mateix sermó de sempre (“per què la víctima no ha denunciat abans?”) ja que en sis dels tretze casos del desembre passat hi havia denúncies prèvies. Els últims assassinats que hem viscut són el millor exemple que, efectivament, hi ha alguna cosa que no funciona i que hauria de despertar totes les alarmes (de veritat) al Govern central.

La ministra Irene Montero, juntament amb el Ministeri d'Interior, va convocar d'urgència un Comitè de crisi per abordar aquesta “proliferació inusual i terrible” dels crims masclistes, per millorar la coordinació i la informació institucional, reformar el sistema policial de valoració del risc, o la potenciació de la formació i col·laboració ciutadana. El problema és que cap d’aquestes mesures són solucions efectives contra el terrorisme masclista.

Acabarem amb la violència contra les dones simplement reforçant les Forces i els Cossos de Seguretat de l'Estat? El que és prioritari en aquesta lluita és la informació institucional? Actualment hi ha desenes d'organismes i portals governamentals que ja alerten de la situació desesperada en què es troben moltes dones. En concret, 723 dones estan en risc alt o extrem i un total de 31.161 dones figuren al Sistema de Seguiment Integral als Casos de Violència de Gènere.

La qüestió de fons és que aquest sistema capitalista, profundament masclista i classista, està dissenyat per protegir els assassins i els violadors mentre les víctimes, els seus fills i famílies, estan abandonades a la seva sort.

Ja no és només el calvari de passar per tot el procés per interposar una denúncia, quelcom que sota aquest sistema es converteix en un camí etern, una batalla psicològica i burocràtica sense recursos. És precisament aquesta manca permanent de mitjans econòmics, materials i humans el que impossibilita la lluita conseqüent contra la violència masclista.

La ministra Montero ha dit que el Govern central té el deure “d’implicar-nos, és un deure no mirar cap a una altra banda”. Però la realitat és que el Govern de coalició està molt lluny d'implicar-se de manera efectiva a transformar la realitat material que viuen milions de dones treballadores i que és l'única manera de protegir-nos de la violència masclista.

Sense recursos no hi ha igualtat

Estem molt cansades que les declaracions condemnant la violència masclista no es materialitzin en cap mesura concreta. Per acabar amb el masclisme i la justícia patriarcal no n'hi ha prou amb denunciar-ne la seva existència.

Cal enfrontar-se contundentment a Vox i al PP, aquells que alimenten aquesta violència asfixiant, els mateixos que retallen els serveis socials, que agiten contra el dret a l'avortament o els drets del col·lectiu LGTBI, que inoculen una moral podrida sobre el paper de la dona a la família i els qui, a través dels seus jutges, ens obliguen a lliurar als nostres fills a un maltractador. Cal depurar de manera urgent (com ha quedat més que clar després de l'ofensiva de la judicatura contra la llei del Sólo Sí es Sí i l'esperpent antidemocràtic del Constitucional) als elements franquistes de l'aparell de l'Estat i les seves institucions, per imposar càstigs exemplars a qui ens assassinen, violen o agredeixen físicament i psicològicament.

Cal garantir serveis socials amb els mitjans econòmics i humans suficients per atendre immediatament totes les víctimes i garantir una ocupació o subsidi per desocupació indefinida que permeti la seva total independència fins a trobar una feina; garantir cases d'acollida per a totes les dones víctimes i en risc de patir violència masclista, així com la prohibició per llei (d'una vegada per totes!) dels desnonaments, que patim majoritàriament les dones.

No hi ha cap altre camí. Tot això és possible, però cal voluntat política. No mobilitzar els ingents recursos que existeixen (i que són a les butxaques dels grans capitalistes i banquers) està costant-nos la vida i comportant un gran patiment a la gran majoria de nosaltres.

Aquest 2023 Lliures i Combatives continuarem construint una alternativa feminista revolucionària i de classe per dir alt i clar que ens volem vives i que la lluita continua fins que enviem la violència masclista i el sistema capitalista que l'engendra a les escombraries de la història.

[1] Feminicidio.net eleva a 93 els assassinats masclistes aquest 2022.

Volver

LyC 18 web

CAST | CAT | EUSK | GAL

IR

SE

ERL logo banner

portada mujeres revolucion rgb

  Adquiere aquí esta publicación 

 

 

banner ERL web2