La V Trobada estatal de Lliures i Combatives serà una experiència difícil d'oblidar. El 25 de febrer més de 120 dones arribades de tots els racons de l'Estat i convidades internacionals ens vam reunir a Madrid per a debatre sobre la lluita del moviment feminista, reafirmar-nos en la defensa d'un feminisme anticapitalista i de classe, preparar-nos per al 8M i, finalment però no menys important, celebrar els primers sis anys d'història de la nostra organització.

La reunió va començar, com no podia ser d'una altra forma, denunciant la brutal ofensiva desfermada per la judicatura feixista i la dreta franquista contra la llei del Només Sí és Sí i la claudicació (una vegada més) del PSOE davant la reacció política i mediàtica. En la resolució aprovada en la Trobada ho deixem clar: encara que ens vulguin acovardir, no donarem ni un pas enrere en els drets que hem arrencat amb la lluita als carrers.

En gairebé 40 intervencions, estudiants, treballadores, activistes del moviment LGTBI, pensionistes i col·lectius en lluita, vam debatre sobre l'increment dramàtic de les violacions i els assassinats masclistes, l'atac continuat als nostres drets reproductius, la necessitat d'una assignatura d'educació sexual en el sistema educatiu i sobre com combatre una extrema dreta cada dia més embravida i un aparell de l'Estat que no dubta a utilitzar tots els seus bruts mecanismes –com la infiltració policial i la violència sexual institucionalitzada– contra l'esquerra combativa i els moviments socials.

Una vegada més, la veu de les dones treballadores, precaritzades i colpejades per l'explotació capitalista, va ressonar per tota la sala.

La lluita obrera té rostre de dona

Malgrat les comptades millores legislatives en el terreny de la dona, les dones de la classe obrera vivim una realitat dura, molt dura, i arrosseguem un sofriment descomunal. Després de gairebé quatre anys de govern PSOE-UP, qui ens ofeguem en barris d'asfalt i ciment, qui ens atemoreix tornar soles a casa després de sortir de la feina, o qui sofrim per un futur incert i fem malabarismes amb els nostres sous, no estem notant canvis substancials en les nostres vides. I els testimoniatges que vam escoltar des de l'estrada així ho corroboren.

Carmen Caballero, portaveu de la Plataforma de Pensionistes de Móstoles, va recordar la seva batalla incansable per les pensions públiques dignes mentre es continua privatitzant el sistema. Carmen Crespo, de les Kellys de Barcelona, ens va enviar una salutació on deia: “continuem lluitant contra l'externalització, però també per perdre la por”. Com ja és habitual en les nostres reunions, les treballadores del SAD van tornar a donar una lliçó de combativitat. María del Mar Jiménez de la Plataforma Madrilenya de Sociosanitàries en Atenció a domicili ens va comptar de primera mà la precarietat que sofreixen. Després, Ana García, portaveu del SAD d'Astúries, ens va relatar l'organització de les treballadores asturianes contra les multinacionals del sector i la burocràcia sindical, l'impacte de la seva vaga indefinida i tot el que han après en aquests mesos de dura lluita.

Per descomptat, la defensa d'uns serveis públics i de qualitat va marcar la nostra trobada. Vam fer un reconeixement enorme a les treballadores i treballadors de la sanitat pública madrilenya que estan protagonitzant una rebel·lió contra els plans privatitzadors de Díaz Ayuso. Unes polítiques destructores que no només es queden en el terreny sanitari, sinó també en molts altres com el del taxi. Estela Guzmán, del Taxi de Madrid en Lluita, va denunciar la uberització i va aixecar una exigència clau: que es deixi de governar per als grans monopolis.

Si hi ha una lluita que en aquestes últimes setmanes ens ha omplert d'inspiració ha estat la de les dependentes d'Inditex. Una vaga que ha assenyalat directament la multimilionària Marta Ortega i que ha arrencat una importantíssima victòria, començant per La Corunya i estenent-se a la resta de l'Estat. Vam recordar aquest exemple en repetides ocasions perquè, en un moment on ens intenten desmoralitzar i acoquinar, les treballadores d'Inditex han demostrat que la lluita sempre serveix.

Volem també aprofitar aquestes línies per a agrair a les companyes de Mares contra la Repressió i a Elena Ortega, veterana activista social de Vallecas, les salutacions que ens van fer arribar. El crit de feministes antifeixistes! tornarà a inundar les places aquest pròxim 8 de març.

Les lluites de les dones obreres a nivell internacional també van estar molt presents en la reunió, des de França i Gran Bretanya fins al Perú.

El feminisme que ni es resigna ni es rendeix

Un altre dels aspectes al qual vam dedicar una atenció especial en la nostra Trobada va ser la nostra posició clara i inequívoca per l'abolició de l'esclavitud sexual. Les feministes revolucionàries no acceptem la teoria del mal menor, no busquem embellir l'explotació capitalista ni assumim que xacres com la prostitució, la pornografia i els ventres de lloguer són inevitables i que, per tant, es tracta de regular-les.

La intervenció que vam projectar de Nadja Habibi, militant d’Offensiv a Hamburg, va ser clara sobre aquest tema. A Alemanya la prostitució és legal, hi ha prop de 400.000 prostitutes, de les quals el 85% són dones migrants. El gran negoci que això suposa per al lobby proxeneta –que té connexions directes amb polítics, banquers, empresaris i el propi Estat alemany– contrasta vivament amb la pobresa que viuen les víctimes d'aquesta manera d’extrema de violència patriarcal. Així que no, des del punt de vista de la classe obrera no hi ha manera d'humanitzar la violació de dones vulnerables a canvi de diners.

El feminisme és la lluita contra tota mena d'opressió. Per això va estar molt present en la Trobada la lluita pels drets LGTBI i de la comunitat trans. Vam tenir la sort de comptar, un any més, amb la participació de Mar Cambrollé, presidenta de la Plataforma Trans i activista històrica, que va arrencar una ovació tancada amb les seves paraules. Si avui hi ha una Llei Trans aprovada al Congrés ha estat gràcies a la determinació, lluita i valentia de totes les persones trans, que no sols s'han hagut d'enfrontar als defensors de la “España una, grande y libre” sinó també a una campanya trànsfoba vomitiva dirigida pel PSOE i sectors del “feminisme” institucionalitzat.

Tractar de confondre al moviment feminista, parlar de l’“esborrat de dones” i altres ximpleries que fa vergonya citar, no és una distracció. És una estratègia política per a eliminar de l'equació que la lluita per la nostra emancipació és la lluita de tothom contra el sistema capitalista. Tenim un missatge per a qui promou aquest discurs tan semblant al de Vox i Hazte Oir: no aconseguireu dividir-nos.

Amb un dolor i ràbia immensos, vam aprofitar la Trobada per a recordar a l’Ivan, un noi trans de 12 anys que es va suïcidar a Sallent fa pocs dies, víctima de la transfòbia i el bullying. El nostre millor homenatge: continuar lluitant pels drets trans i per poder ser qui realment som.

La nostra reunió va transcendir les fronteres. Precisament perquè la lluita pels nostres drets és internacional, ens vam emocionar enormement amb la salutació que les companyes de Libres y Combativas de Mèxic ens van fer arribar. La Marea Verda llatinoamericana i les nostres germanes a l'altre costat de l'Atlàntic ens inspiren dia a dia. Diana Rato i Vânia Sanhá de Livres e Combativas a Portugal van portar amb elles les lluites de les dones treballadores portugueses, la bandera del feminisme antiracista i com s'estan preparant per al 8M. Vam rebre un calorós i fraternal salutació des d'Alemanya de la mà de Jarla Sgries, qui en pocs minuts va desmuntar el mite de la suposada “Europa feminista”, relatant l'opressió, violència econòmica i sexista que també sofreixen les dones del centre i del nord del continent.

6 anys d'història, 6 anys de guerra contra el sistema

La sessió que vam inaugurar a la tarda va ser un moment molt especial per a totes nosaltres. Vam celebrar els primers anys d'història de Lliures i Combatives recordant les grans batalles que hem donat, els debats ideològics que hem protagonitzat, les vagues estudiantils, les manifestacions de masses, cada reunió, assemblea i conferència que hem organitzat i, per descomptat, les grans victòries del feminisme anticapitalista, de classe i revolucionari.

La nostra història és la història d'una rebel·lió impulsada per milions de dones treballadores i joves a l'Estat espanyol. Des de les petites accions fins a les grans vagues generals feministes del 2018 i 2019, Lliures i Combatives hem fet tot el que ha estat a la nostra mà per a impulsar aquest moviment meravellós al màxim i treure a relluir el seu caràcter anticapitalista. La primera aturada lectiva en defensa dels drets de les dones en 2017, vagues estudiantils contra la sentència de la Manada, per l'educació sexual i cinc anys consecutius paralitzant les classes el 8M. La campanya Justícia per a Paz a Astúries, les protestes contra l’LGTBI-fòbia o cada pancarta desplegada els 25 de novembre.

Estem convençudes que si els nostres primers sis anys han estat així, els pròxims que estan per arribar seran encara més impressionants. El sistema no està fet perquè guanyem nosaltres. Però sobre la base de la nostra lluita i l'organització conscient, podrem conquistar la igualtat i la justícia que ens mereixem.

Amb les piles més que carregades i amb una ferma confiança en el futur, encarem la recta final de la convocatòria de la vaga estudiantil feminista del 8M i ens preparem per a les batalles que estan per venir. Recollint el crit del SAD: separades i callades som invisibles, però juntes i organitzades som invencibles.

Som moltes, som fortes i som revolucionàries. No tenim cap mena de dubte que aconseguirem tombar el sistema capitalista i construir una societat socialista i igualitària on puguem ser totalment lliures. Uneix-te a nosaltres!

Volver

LyC 18 web

CAST | CAT | EUSK | GAL

IR

SE

ERL logo banner

portada mujeres revolucion rgb

  Adquiere aquí esta publicación 

 

 

banner ERL web2