150.000 joves omplen les manifestacions de Lliures i Combatives
Quina inspiració, quina força i quina determinació la d’aquest 8 de març del 2023. Tot i la bestial campanya de la dreta mediàtica, a pesar dels lladrucs del PP i de Vox, tot i les lamentables i constants capitulacions del PSOE, el feminisme de combat ha viscut novament una jornada històrica. Milions de dones hem participat en centenars de manifestacions que han recorregut tota la geografia de l’Estat espanyol, i ho hem fet denunciant activament la justícia patriarcal, masclista i feixista, la dreta i la ultradreta negacionista de la violència de gènere, i a aquest partit que s’amaga darrere de les sigles de “socialista” però les dirigents del qual, com Carmen Calvo, defensen un programa trànsfob i homòfob que no té res en comú amb el feminisme que lluita tots els dies pels drets de la dona treballadora i de totes les oprimides.
Un 8M molt important també pel paper que ha realitzat la joventut. La vaga estudiantil feminista organitzada per Lliures i Combatives, el Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària va ser un èxit sense pal·liatius: a més de buidar les aules, amb més d’un milió d’estudiants fent vaga, el més destacat van ser aquestes 150.000 dones joves que van omplir al matí les més de 30 manifestacions que vam organitzar, i que es van desenvolupar en un ambient eixordador, combatiu i entusiasta. No hi ha dubte que la ràbia sortia a borbollons per milers de goles, però també hi havia una sensació de felicitat col·lectiva per ser tantes i tan fortes: “Aquí estem les feministes”, “Feminisme no és transfòbia”, “Si no dic sí també és violació”, “Ja n’hi ha prou de justícia patriarcal”, “Ens maten ens violen i aquí no passa res”, “Ens volen submises ens tenen combatives”, “Justícia i capital aliança criminal”, “Som el crit de les que ja no estan”, “Tranquil·la, germana, aquí està la teva manada”… aquestes han estat algunes de les consignes més corejades.
I les xifres deixen clar que la lluita feminista revolucionària ha sintonitzat en la consciència de la joventut. Barcelona va acollir una manifestació massiva: 75.000 joves abarrotant els carrers de la capital catalana amb una garra desbordant, a la qual es van sumar milers més a Tarragona, Lleida i Girona. A Madrid 30.000 omplint la Puerta del Sol i col·lapsant la Gran Via fins al Ministeri de Justícia, on vam pronunciar un míting elèctric davant de desenes de milers de companyes assegudes. La mateixa força es va veure en altres territoris: més de 10.000 als carrers de Bilbo, Donosti, Gasteiz i Iruñea, més de 10.000 entre València, Elx, Alacant i Castelló, més de 8.000 a Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Jaén, Almeria, Huelva i Còrdova, prop de 4.000 entre Oviedo i Gijón, i milers més a La Corunya, Ferrol, Vigo i moltes altres localitats.
Un enorme èxit que demostra moltes coses. En primer lloc, que la joventut i les estudiants no farem un pas enrere en la lluita contra la violència masclista, la justícia patriarcal i el seu sistema. I, en segon lloc, com vam assenyalar en les intervencions finals de les manifestacions, que els culpables del terrorisme masclista no són només els que ens agredeixen: “Aquesta xacra social està permesa i emparada per un aparell de l’Estat i una justícia feixista que ens ha declarat la guerra, com ara veiem amb l’ofensiva reaccionària contra la llei del Només Sí és Sí.
Però no ens enganyen. Aquest atac furibund dels jutges, el PP, Vox i els seus mitjans de comunicació no és només contra una llei, és contra el moviment feminista en el seu conjunt. Els nostres enemics de classe no poden consentir que gràcies a la lluita hàgim fet realitat una de les reivindicacions més sentides per milions de dones i que hàgim avançat en drets. Per això, ara aquests reaccionaris volen venjar-se de nosaltres.
Tanmateix, sembla ser que això al PSOE li és igual i tornen a agenollar-se davant la reacció política i mediàtica. El PSOE, al costat del PP, va votar en el Congrés a favor de modificar la llei del Només Sí és Sí i eliminar el consentiment lliure com a element fonamental per a entendre una agressió sexual. Això, en la pràctica, és tornar a recuperar la distinció entre ‘abús’ i ‘agressió’. És a dir, tornar a culpar-nos a nosaltres, tornar a preguntar-nos si ens resistim molt o poc o si tanquem bé les cames.”
Des de Lliures i Combatives, el Sindicat d’Estudiants i Esquerra Revolucionària tenim molt clar que la lluita és l’únic camí. Per les que ja no estan, per les que estan per venir i per les que no ens resignem. Endavant! Aquí està el feminisme revolucionari i anticapitalista! 150.000 joves omplen les manifestacions de Lliures i Combatives
Uneix-te a Lliures i Combatives, enforteix el feminisme revolucionari i anticapitalista!
