Els carrers de Barcelona es tenyeixen de blanc en defensa de la sanitat pública i unes condicions laborals dignes

El 12 i 13 de desembre les infermeres, treballadores socials sanitàries, TCAI, GIS i diferents categories laborals van secundar la vaga convocada per CATAC-CTS, Intersindical, CGT, Som Intersindical, Som Sanitat i Infermeres de Catalunya, omplint els carrers de Barcelona en repulsa a la signatura del III Conveni de l'Institut Català de la Salut, acordat pel Govern amb les direccions sindicals de CCOO, UGT, Metges de Catalunya i SATSE.

Infermeres de Catalunya ha mantingut la seva crida a la vaga indefinida i el dia 15 milers van tornar a sortir als carrers plenes de força per a continuar-la fins a aconseguir les seves reivindicacions, davant un conveni que no pren cap mesura per a posar fi a la precarietat i la falta de recursos a la sanitat pública, i continua fomentant la seva privatització. Les jornades de lluita han continuat, incloent-hi una nova vaga demà dia 20.

Les treballadores sanitàries han dit prou. No al III Acord

La signatura del conveni ha estat la gota que ha satisfet el got. Anys arrossegant condicions laborals cada vegada més precàries, més competències i responsabilitats però amb el mateix temps i sense cap reconeixement, la bretxa salarial més gran de tota Catalunya (37%) per l'enorme pes de l'empresa privada en un sector molt feminitzat, condicions que obliguen el personal a no poder atendre els i les usuàries amb el temps i la qualitat necessària i a què moltes treballadores sofreixin cada vegada més malalties mentals que les empeny a agafar la baixa o fins i tot a abandonar la professió.

El conseller de Salut de la Generalitat, Manel Balcells, assegura que és un gran acord, que permet que a llarg termini hi hagi un únic model, permetent que Catalunya pugui ser més competitiva amb altres comunitats autònomes i l'estranger perquè el personal sanitari no es vegi obligat a marxar-se fora a la recerca de millores. Argumenta que l'acord millora substantivament les condicions laborals del conjunt dels professionals de l’ICS. Apel·la també al fet que el problema és “tenir les mans lligades” ja que les reivindicacions dels i les treballadores depenen del govern central de l'Estat. Pilotes fora per a desviar l'atenció i defensar aquest nou menysteniment cap al personal sanitari!

Mentrestant, els carrers de Barcelona s'han omplert de milers de treballadors i treballadores al crit de “Mira conseller, estem totes al carrer”, “No som metges low cost” o “Les infermeres diem prou, no al III Acord”. I és que mentre el conseller i les direccions sindicals que han signat l'acord, el defensen amb ungles i dents, la realitat és que el poder adquisitiu perdut durant els últims 20 anys i la inflació dels últims 2 no serà recuperat, les mínimes pujades que percebran no serà la mateixa per a tots els col·lectius i ni per al mateix col·lectiu depenent del lloc que ocupin, tampoc la reducció de jornada que es defineix sobre el paper (ja s'han incomplert mesures similars recollides en altres acords) no serà equitativa.

Davant l'intent del Govern de crear divisió entre els diferents professionals de la sanitat pública, cal defensar la unitat en la lluita per una sanitat pública de qualitat, pel reconeixement de categoria laboral i les reivindicacions de les treballadores més precarizatzades i, en general, per unes condicions de treball dignes per a tothom, amb tots els recursos necessaris per a atendre amb dignitat a la població.

Ja n'hi ha prou de precarietat i d'espoli a la sanitat pública. És un dret, no un negoci!

La situació de la sanitat pública a Catalunya és desoladora per al personal sanitari i els i les usuàries. La demora per a operar-se és de 131 dies, per sobre de la mitjana de l'Estat espanyol que és de 112 dies. El temps d'espera mitjà en 2023 per a una cita especialitzada és de 103 dies, amb un increment de més d'un 13% si el comparem amb les dades del 2022, i també ha augmentat en un 8% el temps d'espera per a realitzar una prova diagnòstica. La plantilla de professionals en salut mental és irrisòria, malgrat la seva necessitat imperiosa, que es mostra en la seva faceta més crua amb 607 suïcidis en 2022, un 5% més que en 2021, la xifra més elevada des que hi ha registres (2005).

Mentre això succeeix, Catalunya és la comunitat autònoma que té la sanitat més privatitzada. El percentatge destinat a concerts és del 23,6%, el major de tot l'Estat amb molta diferència (la següent és Balears amb un 9,2%). El nombre de llits privats representa el 39,2% del total, sent la segona la CAM d'Ayuso amb un 13,6%. En els vuit anys de governs d'ERC en la Generalitat, no ha revertit aquesta situació alimentada des dels 80 per la dreta de CiU (ara Junts). Al contrari, la sanitat privada s'ha omplert cada vegada més les butxaques. Les empreses d'assegurances privades han augmentat un 16% el seu negoci en l'última dècada, fruit de la falta de recursos cada vegada major per a la sanitat pública, sent la segona comunitat que menys diners públics inverteix en aquesta.

L'atenció sanitària a la qual ens enfrontem els i les catalanes quan acudim a les consultes mèdiques és precària, com les condicions laborals que han de suportar les infermeres i personal del ICS, que acumulen una tensió i falta de recursos especialment insuportable des de la pandèmia de Covid. Sofrim en primera persona l'espoli que durant anys s'ha practicat a la sanitat pública en pro dels beneficis del negoci de la privada. La signatura del III Acord de l’ICS ha estat el detonant. Les infermeres i el personal del ICS han dit prou! Una nova marea blanca, com al gener d'enguany amb la vaga de metges, infermeres i personal sanitari, ha omplert els carrers de Barcelona, demostrant la força que hi ha entre la classe treballadora. Aquest és el camí.

Cal acabar amb la pau social! Per uns serveis públics dignes i de qualitat!

Cal trencar la pau social imposada per les direccions sindicals de CCOO i UGT i el govern “més progressista de la història” de PSOE-UP, que no ha revertit la destrucció de la sanitat pública. Ara, després de l'expulsió de Podemos i un SUMAR totalment lliurat al PSOE, amb la nova Ministra de Sanitat Mónica García dient que “la sanitat privada no hauria d'estar preocupada, té el seu negoci” i amb el president de HM Hospitales afirmant “estem esperançats amb la nova ministra, sembla que es dedicarà a l'important”, no podem esperar sinó un gir a la dreta.

A Catalunya, el Govern pot penjar un gran cartell en el Palau de la Generalitat de Plaça Sant Jaume dient que hi ha més metges i professors que mai, però la realitat és que la devastació de la sanitat, l'educació i en general els serveis públics, és desoladora. És el moment d'aprofitar la força que han demostrat les infermeres i personal del ICS, i impulsar la lluita unificada de tots i totes les professionals sanitàries i del conjunt del sector públic a Catalunya. És necessari preparar una gran vaga general del sector públic a Catalunya, des de baix, amb assemblees en tots els centres de treball, fent una crida al conjunt de la ciutadania per a estendre la lluita. Així podrem defensar una sanitat pública de qualitat no només a Catalunya sinó també a la resta de l'Estat.

Les grans mobilitzacions de la sanitat a Madrid, l'educació a Andalusia i Galiza i el sector públic a Euskadi, mostren la disposició a donar la batalla contra els plans del PP i del PNB, i assenyalen amb claredat les reivindicacions que ha d'atendre el govern central. Existeix potencial per a unificar i enfortir la defensa d'uns serveis públics dignes. La lluita és l'únic camí!

La sanitat no es ven, es defensa!

Volver

LyC 18 web

CAST | CAT | EUSK | GAL

IR

SE

ERL logo banner

portada mujeres revolucion rgb

  Adquiere aquí esta publicación 

 

 

banner ERL web2