El proper 29 de juny el Consell de Ministres aprovarà per fi la tramitació de la Llei Trans, després que el PSOE hagi fet tot el possible per a boicotejar-la i fomentar en el moviment feminista un debat ple de falsedats.

“Un infern quotidià”. Amb aquestes paraules ha definit Valérie Bacot la seva vida des dels 12 anys. A partir d'aquesta edat, el seu padrastre (Daniel Paulette) la violava cada nit. En 1995, quan ella tenia 15 anys i després de la denúncia d'un familiar, l'agressor va ser condemnat a quatre anys de presó. Quan va sortir de presó, va continuar violant-la a casa seva com si res hagués passat.

Una agressió homòfoba múltiple a la platja del Somorrostro de Barcelona que va acabar amb una brutal pallissa, tres ferits i un jove operat a l'hospital d'urgència per trencament maxil·lofacial –la víctima ha perdut gairebé totes les dents–. “Si m'aixeques la cella, et tallo el coll”, van cridar aquest grup d'energúmens extremadament violents. Insults de “maricón de merda” a un altre jove al barri de Gràcia i unes hores més tard, un nou atac físic a l'Eixample.

El problema és el sistema!

En aquest mes de maig la violència masclista s'ha cobrat la vida de 7 dones i un nen de set anys. En el que portem de 2021, segons dades oficials, 15 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles encara que Feminicidio.net, que comptabilitza tots els crims masclistes contra dones –independentment de la relació entre la víctima i el seu agressor–, eleva la xifra a 31. Una veritable sangria.

Les estadístiques sobre el consum de pornografia entre adolescents, l'auge esgarrifós de les malalties de transmissió sexual i la caiguda en l'ús del preservatiu entre els i les joves, són més que alarmants. El primer contacte amb contingut pornogràfic ha baixat als 8 anys i als 13 es consumeix de forma regular; ETS com la sífilis han crescut un 54%, la clamídia un 243% i la gonorrea un 160%, al mateix temps que l'ús del preservatiu cau 8 punts des del 2002.

La lluita pels drets de la comunitat LGTBI continua sent més necessària que mai. En aquests últims anys, especialment durant la pandèmia de la Covid-19, la nostra opressió, la desigualtat que patim i les agressions contra el nostre col·lectiu han augmentat de manera dramàtica.